Tessalònica: diferència entre les revisions

'''Tessalònica''' o '''Salònica''', en català antigament Salonic ([[grec]]: '''Θεσσαλονίκη''', ''Thessaloníki'' o '''Σαλονίκη''', ''Saloníki'', originalment Salonikion,; àrab: Salunik, búlgar: Solon, turc: Selanik), és una ciutat de [[Grècia]], capital de la regió de [[Macedònia Central|Macedònia central]] i cap del nomós de Tessalònica. Té una població (inclosos els afores) d'1.104.460 habitants i és situada al centre del golf Thermaic o Termaic (antigament Thermaicus Sinus), prop de la desembocadura de l'Axiós.<ref>{{GEC|0065772|Tessalònica}}</ref> És el primer centre industrial de Grècia, i té un port important, obert el [[1901]]. Té universitat, és seu d'un arquebisbe. L'[[Aeroport Internacional de Tessalònica|aeroport]] es troba a la rodalia de la ciutat i és de categoria internacional. Al punt més alt hi ha la ciutadella d'Heptapurgion.

Tessalònica fou fundada (segons [[Estrabó]]) per [[Cassandre]] el [[315 aC]] (el mateix any que va fundar la ciutat de [[Cassàndria]]) al lloc (o pròxima) de l'antiga Therme o Therma, al districte anomenat Mygdònia o [[Migdònia de Macedònia|Migdònia]], i li va donar el nom de la seva muller Thessalònica, germana d'[[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]]. Una altra versió (recollida per Constantí Porfirogènit) diu que la fundà Filip, el pare d'Alexandre, per commemorar una victòria sobre els tessalis; i una tercera versió diu que fou fundada per Filip, però que li va donar el nom de la seva filla. La ciutat fou poblada amb la gent de Therme i de tres ciutats més petites de la rodalia (Anèia, Cissos i Calastra). No consta que Therme hagués estat destruïda, i no se sap tampoc si va perdre immediatament la condició de ciutat en favor de la nova o van restar-ne ambdues, o bé si fou més aviat un reanomenament.

Aviat va esdevenir un port militar i la ciutat es va fer més gran. Es va rendir als romans després de la Batalla de [[Pidna]] i va esdevenir capital d'un dels quatre districtes de Macedònia (el segon). Quan Macedònia fou convertida en província romana, Tessalònica va esdevenir capital provincial, tot i que fins més tard no fou esmentada com a metròpoli. Ciceró es va refugiar a la ciutat, a la casa del [[qüestor|qüestor romà]], durant el seu exili. En la primeraPrimera guerraGuerra civilCivil fou el quarter general del partit pompeià i del senat. En la segonaSegona guerraGuerra civilCivil va prendre partit per Octavi August i Marc Antoni i va obtenir la condició de ciutat lliure. S'hi han trobat algunes monedes amb la inscripció ''Eleutherias'', que deu fer referència a aquest fet.

Durant l'imperi va continuar creixent i va esdevenir encara més important per la seva situació estratègica i d'enllaç entre Roma i les províncies orientals. Fou el lloc de sortida de l'anomenada [[viaVia Egnàtia]] entre la mar Adriàtica i l'[[Hel·lespont]] i estava a uns 50 km de [[Pella de Macedònia|Pella]] i a uns 100 km d'Amfípolis. La ciutat fou governada per sis magistrats que es deien ''politarques''. El sistema polític n'era la democràcia. El segle III va esdevenir colònia romana.

El [[1185]] fou capturada pels normands de Sicília dirigits per [[Tancred de Sicília |Tancred d'Hauteville]], que havien desembarcat al [[Peloponès]] i van avançar cap al nord per la viaVia Egnàtia, en direcció a Dyrrachium i Tessalònica. La ciutat fou capturada el [[15 d'agost]] del [[1185]] i els grecs foren tractats bàrbarament pels conquistadors, segons descriu Nicetes Coniates i l'arquebisbe de la ciutat, Eustatios. Els normands no van romandre a la ciutat.

Després del [[1204]] fou atribuïda a [[Bonifaci I de Montferrat]] com a [[Regne de Tessalònica]] junt amb tota la Macedònia bizantina i la Tessàlia. Bonifaci, però, era feudatari pel seu regne de l'emperador llatí de [[Constantinoble]] i al seu torn va repartir feus als barons llatins. Bonifaci va morir el [[1207]] i el va succeir el seu fill Demetri sota regència de la seva mare, Maria d'Hongria, fins que el [[1224]] el regne fou conquerit pel dèspota bizantí de l'[[Despotat de l'Epir|Epir]] Teodor Àngel Comnè, que va crear un nou [[Regne de Tessalònica]], que van regir el seu germà Manuel I ([[1230]]-[[1241]]) i els seus fills Joan I (aquest va acceptar la sobirania de l'emperador de Nicea) i Demetri I. El [[1246]] va passar a l'emperador de Nicea [[Joan III Ducas Vatatzes]]. L'imperiImperi bizantí fou restaurat el [[1261]] en la persona de [[Miquel VIII Paleòleg]]. En aquest període fou anomenada Salonichi o Saloniki pels italians (llatí: Salonícia) i Salnek pels germans, però el nom tradicional esse'n va mantenir.

Els almogàvers van ser a la ciutat l'estiu del [[1307]] fins a la primavera del [[1309]]. Els almogàvers van atacar el monestir d'[[Athos]] per apoderar-se'n de les seves riqueses, però el rei aragonès [[Jaume el Just]] va fer gestions amb [[Bernat de Rocafort]] i va aconseguir que es respectessin els monestirs. El setge de la ciutat ([[1309]]) fou alçat i els catalans es van retirar cap a [[Tessàlia]]. Durant el segle XIV els serbis es van apoderar de Macedònia i vers la meitat del segle la ciutat va quedar com un enclavament bizantí comunicat amb Constantinoble només per mar.

El [[1380]] la ciutat fou ocupada pels otomans (aquests la van anomenar Selanik) i saquejada, i el [[1387]] els otomans la van tornar a ocupar i s'hi van establir. La van abandonar més tard i va retornar als bizantins, però altre cop fou ocupada per Baiazet el 1394 fins a la [[Batalla d'Ankara]] el 1402, en què, mort [[Baiazet I]], el seu fill [[Suleyman I]] la va retornar als bizantins el 1403. Andrònic Paleòleg, governador de la ciutat (que llavors tenia 40.000 habitants), la va vendre als venecians (1423), cessió reconeguda pels otomans el 1428, però finalment els otomans la van ocupar el [[1429]] o [[1430]] i s'hi van establir definitivament: els fets són explicats per [[Joannes Anagnostes]], que diu que set mil persones foren fetes presoneres pels turcs (entre les quals ell mateix). Sota els turcs la ciutat va decaure encara més i la població fou substituïda progressivament per turcs i jueus (encara hi resta una important colònia sefardita). El 1487 tenia uns 10.000 habitants i posteriorment fluctuava entre 18.000 i 30.000. Al segle XVIII potser va arribar a 60.000 o 70.000, encara que [[Evliya Çelebi]] considera que un segle abans (quan la va visitar) eren més de 150.000 (però no té el suport d'altres fonts). Al segle XVIII uns 30.000 dels seus habitants eren turcs. Els jueus n'eren un nombre considerable i al segle XVII hi va haver un moviment messiànic dirigit per Sabbatai Sevi (1626-1676) que pretenia ser el Messies, i va tenir suport en diverses comunitats jueves de la Mediterrània oriental i Europa oriental; Sabbatai fou enviat pels otomans en residència forçada a [[Gelibolu]] el 1666, però després de diverses pressions se'l va portar a la cort d'[[Edirne]], on se li va donar l'opció de convertir-se a l'islam o ser executat; s'hi va convertir i una part dels seus seguidors van fer el mateix.

La supressió dels [[geníssers]] el 1826 va tenir molta repercussió aen la ciutat. Des de llavors es van deixar de fabricar teles de llana pels artesans jueus i la població es va empobrir. Durant el segle XIX els jueus van intentar nous negocis com el tabac i després els cigarrets. A l'inici del segle XX era el centre del [[Comitè Unió i Progrés]], on el nucli principal el formaven oficials frustrats per la manera com es portava la guerra contra els rebels macedonis que el 1903 havien arribat a atacar edificis a la mateixa Salònica. Mustafà Kemal era nadiu de Salònica i va anar a la ciutat des de [[Síria]]; fundà una branca de l'''Othmanli Hurriyet Jemiyyeti'' que va tenir un paper clau en la restauració de la constitució el 1908. Amb la [[primera Guerra Balcànica|Primera Guerra balcànica]] (1912-1913) els grecs i serbis van entrar a Macedònia i els primers van ocupar Salònica el [[8 de novembre]] de [[1912]]. La [[Tractat de Bucarest (1913)|pau de Bucarest]] del [[10 d'agost]] de [[1913]] la va assignar a Grècia (tot i que els jueus s'oposaven a aquest canvi de sobirania) i fou confirmat el 1914.

ElAl segle XV els jueus foren expulsats de Castella i Aragó i molts es van establir allí (es diu que uns trenta mil amb 22 sinagogues, però probablement foren només la meitat). Una comunitat sefardita va viure allí molts anys, però fou delmada pels nazis i després del [[1945]] una bona part va emigrar-ne a Israel-Palestina.

Resten dos arcs connectats amb la [[viaVia Egnàtia]] i restes d'aquesta via. A la part oest hi ha la porta anomenada Vardár, que es diu així per estar a la riba del [[Vardár]] o [[Axiós]], un arc que potser fou erigit en honor d'Octavi i Antoni. L'arc conté el nom dels politarques de la ciutat. Un altre arc més a l'est es creu que commemora la victòria de Constantí sobre Licini o sobre els sarmates. Entre els dos arcs hi ha quatre columnes corínties damunt les quals hi ha les Cariàtides, i són les restes de la casa d'un jueu (els sefardites l'anomenen Las Incantadas i els turcs Sureth-Maleh).