Eulàlia Presas i Plana: diferència entre les revisions

Presas, llicenciada en [[Filologia Clàssica]], després de la guerra féu classes de [[grec]] i [[llatí]] a instituts i escoles, i compaginà la seva feina com a professora amb les traduccions, gairebé totes de l’[[anglès]] i fonamentalment al [[català]], si bé en la postguerra en va fer alguna al [[castellà]].<ref name="fontcuberta"/> Va ser una traductora tardana amb poques obres, totes elles traduïdes de l’[[anglès]] menys una, del [[grec clàssic]]. Es va incorporar al món de la traducció en els darrers moments de la postguerra, amb la incorporació d'una nova fornada de traductors i traductores,<ref name="Coll-VinentEisner2011">{{Ref-llibre |cognom=Coll-Vinent |nom=Sílvia |cognom2=Eisner |nom2=Cornèlia |cognom3=Gallén |nom3=Enric |títol=La traducció i el món editorial de postguerra |url=https://books.google.com/books?id=fhrorAMf8y8C&pg=PT190 |editorial=Punctum |pàgines=190 |isbn=978-84-937371-9-1 |any=2011 |consulta=25 novembre 2018}}</ref> i ho feu amb la seva primera traducció, datada en 1965 i publicada a la col·lecció “''Isard''” de l’editorial Vergara, la novel·la ''The Quiet American'', escrita el 1955 per [[Graham Greene]], que aparegué amb el títol ''L’americà pacífic'', i que el 1985 fou reeditada amb el nou títol ''L’americà tranquil'', sense altres canvis, i posteriorment el 2004. Després d’un parèntesi de divuit anys sense activitat traductora, a causa de les intermitències del mercat editorial,<ref>{{ref-publicació |cognom=Bacardí |nom=Montserrat |cognom2=Godayol i Nogué |nom2=M. Pilar |títol=Traductores: de les disculpes a les afirmacions |data=2008 |url=https://projectetraces.uab.cat/tracesbd/literatures/2008/literatures_a2008n6p45.pdf |publicació=Literatures. Segona època |pàgines=45-66 |exemplar=Núm. 6 |consulta=25 novembre 2018}}</ref> el 1983 va traduir per a la [[Fundació Bernat Metge]], des del grec clàssic, ''El convit'' de [[Plató]], el sisè volum dels diàlegs del filòsof que apareixia en aquesta col·lecció. Fins al 1995 versionà de l’anglès, a més d’un assaig pedagògic, un seguit de novel·les clàssiques modernes i contemporànies, com ''Orgull i prejudici'', de [[Jane Austen]], la primera obra d'aquesta autora que apareixia en català, inclosa a la biblioteca «''A Tot Vent''» de Proa;<ref>{{ref-publicació |cognom=Alsina Keith |nom=Victòria |títol=Les traduccions de Jane Austen al català: "Orgull i prejudici", traduïda per Eulàlia Preses |publicació=1611: revista de historia de la traducción = a journal of translation history = revista d'història de la traducció |data=2008 |exemplar=Núm. 2 |issn=1988-2963 |url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5082998 |consulta=25 novembre 2018}}</ref><ref name="fontcuberta">{{ref-publicació |cognom=Fontcuberta |nom=Judit |títol=Eulàlia Presas, traductora de Pride and Prejudice |publicació=Quaderns. Revista de Traducció |url=https://www.raco.cat/index.php/QuadernsTraduccio/article/view/337820 |issn=2014-9735 |exemplar=Núm. 25 |pàgines=47-69 |data=2018 |consulta=25 novembre 2018}}</ref> ''Una princesa a Berlín'', d’[[Arthur R. G. Solmssen]], de moment l’única traducció catalana d'aquest autor; ''L’illa del tresor'', de [[Robert Louis Stevenson]], una de la desena de versions que s’han fet d'aquest clàssic juvenil; i ''La violeta del Prater'', de [[Christopher Isherwood]]. És una traductora fidel i precisa. En la postguerra havia traduït ocasionalment al castellà: és el cas de l’estudi ''El agua'' (1954) de [[Sarah. R. Riedeman]].<ref name="BacardíGodayol">{{Ref-llibre |cognom=Bacardí |nom=Montserrat |cognom2=Godayol |nom2=Pilar |títol=Les traductores i la tradició |editorial=Punctum |url=https://books.google.com/books?id=UocIAwAAQBAJ&pg=PA37 |any=2013 |isbn=978-84-940694-7-5 |pàgines=37–38 |consulta=25 novembre 2018}}</ref>

 

 

== Referències ==