Tesi del port de Pals: diferència entre les revisions

La '''tesi del port de Pals''' és la [[hipòtesi]] que investigadors i historiadors catalans defensen en contra de la història majoritàriament acceptada, afirmant que [[Cristòfol Colom]], en el seu primer viatge, no va sortir de [[Palos de la Frontera]], sinó de l'antic port de [[Pals]] de l'[[Empordà]], avui desaparegut.<ref name="cch">Jordi Bilbeny [http://www.cch.cat/pdf/raons_pals.pdf "37 raons per identificar Palos amb Pals"]</ref><ref>[http://www.inh.cat/articles/Pals-tenia-port-maritim-al-segle-XV Pals port marítim al segle XV]</ref> La tesi ha estat rebutjada per alguns historiadors del [[Centre d'Estudis Colombins]].

 

[[Fitxer:Pinsons.jpg|thumb|Carta dels [[Conseller]]s de [[Barcelona]] al rei Ferran, denunciant un robatori de '''Vicens Anes Pinçon''' de la Vila de '''Pals'''.]]

 

{{cita|Al potentíssimo y vituosíssimo lo senyor Rey de Castella, de León, de Sicilia, de Portogal e Primogènit d'Aragó. Potentíssimo e virtuosíssimo Senyor: en la plage de aquesta vostra ciutat són arribades tres caraveles armades; de la una diu ésser senyor '''Ferrand Anes Sayavedra''', de la altre [[Pero Vasques Saavedra|Pero Vascas de Sayavedra]] e de la terça Gonsalbo de Struyaga, e los patrons se dien Diego de Mora, de Civilla, Joan Rodrigues Storiano, de Civilla, e '''Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals'''. E per quant dits senyors e patrons són vassalls e súbdits de la Serenitat Vostra, en aquesta vostra ciutat e encara en tots los lochs de la costa de aquest vostre Principat són stats avituallats e tractats com a jermans..... ......han robades quantas fustes han trobades,.........potant-se'n violentment lurs robes e mercaderies, e signantment, trobant als Alfachs un balener d'en Galceran Andreu, per força li han levades e robades vint sachas de lanes e una bala de flassades qui sus dit balener eren carregades del honorable En Mateu Capell, mecader d'aquesta vostra ciutat, home molt virtuós........ De la sereníssima Senyoria Vostra humils servidors, los conselles de Barchinona|Lloc i data: Barcelona, 1 de març del 1477 - Hispania X (1950) Pàg. 596 (Revista española de historia) AHCB, Letres Closes, 1477-1479,17 v.}}

 

L'any [[1987]], la historiadora [[Teresa Baqué]], aleshores membre del [[Centre d'Estudis Colombins]], presentà una ponència al «V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-amèrica»<ref>«Noves dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya (L'Herald "Paine de Jour" », mecanoscrit presentat al «V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-amèrica»; North American Catalan Society, University of South Florida, Tampa, març del 1987.</ref> on digué que [[Palos de la Frontera]] s'havia d'identificar amb [[Pals]] de l'[[Empordà]], i que el port de sortida de l'expedició del Descobriment era l'antic [[port de Pals]]. Posteriorment altres autors i investigadors com [[Jordi Bilbeny]] s'han fet ressò d'aquesta tesi.

 

[[Fitxer:Tutta la navigatione (1504).jpg|thumb|175px|Plana del ''Libreto de Tutta La Navigatione de Re De Spagna'' (1504), primer text editat a [[Itàlia]] sobre el descobriment del Nou Món, segons el qual el port de partida no és Palos, sinó el «riu de Cadis».]]

[[Jordi Bilbeny]] passa a ser el defensor i divulgador més conegut d'aquesta tesi. Ho acaba considerant un cas de censura, i afirma que és un cas d'ocultació i «apropiació» de la verdadera identitat —en aquest cas d'un port—, aprofitant les semblances dels noms de les viles de "Pals" i "Palos". Pals seria la vila de què ens parlen en els texts de l'època, i on residirien els germans Pinzón. Segons en Bilbeny, els Pinzón foren cavallers portuguesos arribats a Catalunya durant la [[Guerra Civil catalana]] amb [[Pere el Conestable de Portugal]] i al servei de la [[Generalitat de Catalunya]]. Aquesta afirmació ha estat molt contestada pels membres del Centre d'Estudis Colombins, en repetits articles amb documents on els Pinzon són citats com a súbdits de Castella.<ref> Butlletí Centre d'Estudis Colombins, núm 52, pàg 15 http://www.cecolom.cat/publicacions/butlleti52.pdf </ref>

 

A més Bilbeny exposa 37 raons<ref name="cch"/> que donen suport a Pals com a port de sortida del primer viatge de Colom.

 

==Fra Juan Perez==

L'activitat portuària de [[Palos de la Frontera]] va quedar demostrada, tant per les prospeccions geofísiques realitzades a l'antic ''Port de Palos'' per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines de Madrid, entre 1989 i 1990, com per l'estudi publicat per la [[Universitat de Huelva]] sobre l'antic castell i port de [[Palos de la Frontera]].<ref>{{ref-llibre|autor= Pozo Blázquez, Florentino; Campos Carrasco, Juan Manuel; Borja Barrera, Francisco|títol= Puerto histórico y castillo de Palos de la Frontera (Huelva) : asentamiento humano y medio natural|editorial= Universidad de Huelva. Servicio de Publicaciones|isbn= 978-84-88751-23-2}}</ref> L'historiador [[Julio Izquierdo Labrado]] va publicar, en una de les seves obres, alguns dels resultats de l'estudi, a més de les seves investigacions sobre el port de [[Palos de la Frontera]].<ref>{{ref-web| url = http://www.mgar.net/var/algarve.htm| títol = Relaciones de Palos de la Frontera con el Algarve a finales del siglo XV| consulta = 9 de novembre de 2008| autor = Izquierdo Labrado, Julio| editor = www.mgar.net}}</ref>

També la difunta duquessa de [[Medina-Sidònia]], [[Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura]], conservadora de l'arxiu de Medina Sidonia, indica que l'elecció de Palos de la Frontera no va ser casual, sinó que es deu a la seva antiga tradició marítima i a les qualitats dels mariners de Palos, que tants serveis havien fet a la corona durant la [[Segona Guerra de Successió castellana]].

 

==Port de sortida, segons els documents antics==

 

Cal apuntar que mai ha existit un poble anomenat ''Palos de Moguer'', és un error històric dels primers cronistes d'índies, tant [[Antonio Rumeu de Armas]] com Julio Izquierdo Labrado (historiador natural de [[San Juan de Aznalfarache]], que va ser treballador de l'ajuntament de Palos de la Frontera) ho afirmen.<ref>[http://www.webring.org/l/rd?ring=historiahispana;id=1;url=http%3A%2F%2Fwww%2Ejulioizquierdo%2Ewebhispana%2Enet%2Findex%2Ehtm Julio Izquierdo, Sobre el nombre de Palos de la Frontera]</ref> [[Topònim de Palos de la Frontera|Palos i Moguer]] han estat sempre dos pobles separats.

 

==Vegeu també==