Epifenomen

Un epifenomen (del grec ἐπί 'sobre' i Φαινόμενoν 'fenomen') en filosofia és un fenomen secundari que acompanya o segueix un fenomen primari sense constituir part essencial d'aquest i sense que aparentment tingui influència.

El concepte d'epifenomen és seguit especialment pel materialisme psicofísic i els psicòlegs que sostenen l'origen somàtic de l'emoció per als qui la sensació de plaer o de dolor d'una emoció és l'efecte d'un canvi fisiològic que ho mostra. També consideren l'ànima, pensament o ment com un epifenomen de l'activitat cerebral.

En metafísica

El problema dels epifenòmens sol ser un contraexemple de les teories de la causalitat i s'identifica amb situacions en què un esdeveniment E és causat (o es diu que és causat) per un esdeveniment C, que també causa (o es diu que causa) un esdeveniment F. Per exemple, si fem una anàlisi contrafactual hipotètica simplificada de causalitat que el significat de les proposicions sobre relacions causals entre dos esdeveniments A i B pot explicar-se en termes de condicionals contrafàctics de la forma 'si A no hagués passat, llavors B no hauria passat'. Si suposem que C causa necessàriament E i que C té necessàriament un epifenomen F; llavors tenim que si E no hagués passat, llavors F tampoc no hauria passat. Però d'acord amb l'anàlisi contrafactual de la causalitat, la proposició que existeix una dependència causal de F sobre E és vertadera; és a dir, des d'aquest punt de vista, E causa F. Atès que això no està en línia amb la forma en què habitualment es parla de la causalitat (no es diria que E causa F), una anàlisi contrafactual sembla ser insuficient.