Gioachino Rossini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
|||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| trajectoria = *1797 El seu pare, Giuseppe Rossini, es veu obligat a sortir de [[Pesaro]] per raons polítiques i es dedica amb la seva dona com a músic itinerant. El seu fill segueix a Pesaro amb la seva àvia. Més tard, el seu pare és condemnat a una pena de presó de deu mesos.
* 1801 Rossini es trasllada a [[Bolonya]], on el seu pare comença a treballar com a professor. Gioachino Rossini comença la seva educació musical.
* 1804 Escriu les primeres composicions.
* 1805 Assisteix a classes del Pare [[Angelo Tesei]] i apareix com a soprano solista en les esglésies i al [[Teatro del Corso]].
* 1806 Ingressa al [[Liceo Musicale de Bolonya]], estudia composició durant quatre anys. La seva primera òpera fou escrita durant aquest període: ''[[Demetrio e Polibio]]''.
* 1810 Completa els seus estudis. L'òpera ''[[La cambiale di matrimonio]]'' es va estrenar al [[Teatro San Moisè]] de [[Venècia]]. En els propers anys, escriu nombroses òperes.
* 1812 Debuta com a compositor a [[La Scala]] Milà amb l'òpera ''[[La pietra del paragone]]''.
* 1813 Estrenes d'''[[Il Signor Bruschino]]'', ''[[Tancredi]]'', ''[[L'italiana in Algeri]]'', i a l'any següent ''[[Il turco in Italia]]''.
* 1816 ''[[El barber de Sevilla]]'' s'estrena a [[Roma]].
* 1817 ''[[La Cenerentola]]'' es va estrenar a Roma.
* 1822 Es casa amb la prima donna [[Isabella Colbran]]. Rossini visita Viena i coneix a [[Ludwig van Beethoven]].
* 1823 Viatja a [[París]] i [[Londres]], on és molt cèlebre.
* 1824 Es fa càrrec de la gestió del [[Théâtre Italien]] de [[París]]. En els següents revisa diverses de les seves obres per a París.
* 1828 Composició de la seva última òpera còmica: ''[[Il conte Ory]]''.
* 1829 ''[[Guillaume Tell]]'' es va estrenar a París. Rossini es retira de la seva carrera com a compositor d'òpera.
* 1837 Es separa d'Isabella Colbran. Ell ja ha estat vivint durant algun temps amb [[Olympe Pélissier]].
* 1842 Estrena ''[[Stabat Mater (Rossini)|Stabat Mater]]'' a París.
* 1845 Assumeix la posició d'honor del director del Liceo Musicale a Bolonya.
* 1846 Es casa amb Olympe Pélissier.
* 1868 Mor a la seva vila de [[Passy]].
* 1887 Es transfereixen les seves restes mortals a [[Florència]].
}}
'''Gioachino Rossini'''<ref>Encara que «Giovacchino» fou l'ortografia del nom amb el qual va ser batejat, el mateix Rossini va adoptar generalment l'ortografia «Gioachino». Aquesta és ara l'ortografia acceptada del seu nom de pila per Osborne, 1986 Master Musicians Series, p. xv; Osborne, 1998, pp. 56-67; ''[[Baker's Biographical Dictionary of Musicians]]'', i la majoria dels estudiosos de Rossini (incloent la {{ref-web|url=http://www.fondazionerossini.com/rossini/?page_id=4 |títol=Fondazione G. Rossini}} i el {{ref-web|url=http://humanities.uchicago.edu/orgs/ciao/ |títol=Center for Italian Opera Studies at the University of Chicago}})</ref> ([[Pesaro]], [[29 de febrer]] de [[1792]] – [[Passy]], prop de [[París]], [[13 de novembre]] de [[1868]]) va ser un [[compositor]] [[Itàlia|italià]], considerat la figura més important de l'[[òpera]] del primer terç del {{segle|XIX|s}}.{{sfn|Alier|1992|p=95}} Cap compositor de la primera meitat del {{segle|XIX}} va gaudir de la mesura del prestigi, riquesa, aclamació popular i influència artística com la que va tenir Rossini, els seus contemporanis el van reconèixer com el més gran compositor italià del seu temps.<ref name=Creasy>{{ref-web|cognom=Creasy|nom=Barry|url=http://www.choirs.org.uk/prognotes/Rossini%20Petite%20Messe.htm|consulta=8 novembre 2015|títol=Ressenya de l'obra|editor=choirs.org.uk|llengua=anglès}}</ref>
Línia 333:
L'òpera romàntica es conforma com una barreja de l'antiga òpera seriosa i de l'òpera bufa que havia ennoblit els seus arguments, assoliment degut a Mozart i Da Ponte. Aquests aspectes es van fondre en Rossini d'una manera única, prenent cos una forma de fer òpera que de seguida es va veure enriquida per aportacions pròpies. Heus aquí algunes d'elles:<ref name=Real />
* La incorporació de temes [[Regne Unit|britànics]] [[medievalistes]] i [[shakespearians]].
* Un talent especial per al traçat de la melodia.
* L'eliminació de l'ornamentació improvisada que els compositors deixaven a criteri de l'intèrpret per al seu lluïment i la substitució d'aquella per la [[coloratura]], que no s'ha d'entendre en l'obra de Rossini com a mera decoració o exhibicionisme, sinó com un gest de bravura o audàcia vocal que forma part de la mateixa melodia.
* Exigeix del cantant una gran perfecció del ''[[legato]]'', homogeneïtat del color i versatilitat en l'emissió per reduir o reforçar un so.
* Una comicitat irònica i no bufonesca, així com una extraordinària aptitud psicològica per retratar la societat i criticar els convencionalismes.
* L'alternança del seriós i del còmic: a Rossini li interessava crear, al costat de personatges còmics per definició, uns altres que no ho són a priori, de manera que aquests últims es veuen immersos en una situació còmica sense voler-ho.
* L'efecte còmic del cant era moltes vegades el resultat de les repeticions de determinats motius melòdics curts, així com d'un determinat fragment del text. Rossini obté uns resultats imprevistos d'aquest tipus de procediment i arriba a repetir simples síl·labes o onomatopeies que acaben per adquirir vida pròpia.
* Atorga a la dona un perfil heroic, tret profundament romàntic que es troba ben encarnat pel tipus de veu per al que escriu, la [[mezzosoprano]] lleugera, veu greu però capaç de grans agilitats, que suggereix maduresa i joventut del personatge al mateix temps.
* Una gran elaboració de les obertures que es converteixen en peces independents que tenen valor per si mateixes. Destaca en elles el respecte per la singularitat de cada instrument, el teixit de les veus recolzat en una harmonia senzilla però original i el famós i proverbial efecte dels ''[[crescendi]]'', aconseguits a força de la reiteració múltiple d'una frase, augmentant la intensitat progressivament i escalant la tessitura cap a l'agut. La majoria de les seves obertures respecten l'estructura formal de la [[sonata]] i destaquen l'habilitat del mestre en l'ús dels recursos de la música instrumental.
* Un sorprenent virtuosisme i un gran romanticisme immersos en la comèdia.
* Un gran equilibri entre la qualitat de la producció còmica i de la seriosa.
* Impuls a l'era del [[bel canto]] que havia representat al costat de [[Bellini]] i [[Gaetano Donizetti|Donizetti]].
* Grans conjunts que posen fi a alguns actes de forma brillant, divertida i plena d'inspiració aconseguint amb ells el punt culminant de les seves òperes.
== Renaixement rossinià ==
Línia 526:
=== [[Péchés de vieillesse]] ===
* ''Vol I Album italiano''
* ''Vol II Album français''
* ''Vol III Morceaux réservés''
* ''Vol IV Quatre hors d’œuvres et quatre mendiants''
* ''Vol V Album pour les enfants adolescents''
* ''Vol VI Album pour les enfants dégourdis''
* ''Vol VII Album de chaumière''
* ''Vol VIII Album de château''
* ''Vol IX Album pour piano, violon, violoncello, harmonium et cor''
* ''Vol X Miscellanée pour piano''
* ''Vol XI Miscellanée de musique vocale''
* ''Vol XII Quelques riens pour album''
* ''Vol XIII Musique anodine'' (1857). Presentat a la seva esposa [[Olympe Pélissier]] en agraïment per la seva atenció durant la seva llarga malaltia intermitent.
* ''Vol XIV Altri Péchés de vieillesse''
== Referències ==
Línia 554:
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Rossini, Gioachino}}
[[Categoria:Compositors d'òpera italians]]
| |||