Amb el seu regnat s'inicià el llarg viatge que culminaria l'any [[1870]] amb la [[Unificació italiana|unificació]] total de la [[península Itàlica]]. El rei promulgà l'anomenat ''Statuto Albertino'' pel qual es concedia una constitució liberal al Regne seguint les línies generals de les llibertats franceses de la Revolució.
Durant els fets revolucionaris de l'any [[1848]] el rei Carles FèlixAlbert fou l'únic monarca italià que donà suport als revolucionaris liberals que pretenien la unió territorial de la península. Per això, [[Primera guerra de la independència italiana|declarà la guerra]] a l'[[Imperi austríac]] amb la qual s'enfrontà a la [[Batalla de Custoza (1848)|Batalla de Custoza]] el [[1848]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gilbert |nom=Adrian |títol=The Encyclopedia of Warfare: From Earliest Time to the Present Day |url=https://books.google.cat/books?id=MZoO7SIwMVIC&pg=PA188&dq=custoza+1848+peace&hl=ca&sa=X&ei=NIrIVLqfEIn4UJ3Rg8gK&ved=0CFYQ6AEwBw#v=onepage&q=custoza%201848%20peace&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2000 |pàgines=188 |isbn=1579582168}}</ref> i a la [[Batalla de Novara]] l'any següent, i resultà derrotat en ambdós enfrontaments.
