Amèrica del Sud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ASFSDAFSDF |
Reversió a l'edició del 2018-11-14 11:13:42 per Kette~cawiki, número 20485145 usant popups |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
EL ARIÀ ES UN YISUKRISTUS{{infotaula geografia política}}Segurt, el motiu que va empènyer aquestes persones a creuar el "pont de Bering" va ser seguir les bandades d'animals, la seva font de proteïnes. Igual que l'[[Home de Neandertal|humà de Neandertal]], l'[[Home de Cromanyó|humà de Cromanyó]] era recol·lector, caçador i pescador indiferenciat, és a dir, no eren experts en cap de les activitats referides. L'organització social era la de la "comunitat primitiva", és a dir, s'agrupaven en bandes que reunien diverses famílies amb fins de caça, recol·lecció i seguretat; el que extreien era repartit en parts iguals. La gegantesca aventura de creuar [[estret de Bering|l'estret de Bering]] acabà de deu a quinze generacions després. Com més al sud avançaven, trobaven millors condicions climàtiques i majors facilitats per a la caça.▼
L''''Amèrica del Sud''', segons el model continental ibèric, és un [[subcontinent]] d'[[Amèrica]], travessat per l'[[equador terrestre]]. La major part de la seva superfície es troba a l'[[hemisferi sud]], envoltat a l'oest per l'[[oceà Pacífic]] i a l'est per l'[[oceà Atlàntic]]. S'estén, geopolíticament, des de la frontera entre [[Panamà]] i [[Colòmbia]] fins al [[cap d'Hornos]] al sud, tot i que, seguint un criteri estrictament geofisiogràfic, el límit entre [[Centreamèrica]] i Amèrica del Sud pot ser establert als relleus més septentrionals de la [[serralada de Bandó]] i a la vall inferior del [[riu Atrato]], amb la qual cosa, una petita part del nord-oest [[Colòmbia|colombià]] formaria part de l'[[Amèrica Central|Amèrica central]]. La serralada dels [[Andes]] és a la vora occidental del subcontinent; al nord-est es troba una vasta regió de [[selva pluvial|selves pluvials]] tropicals drenades pel [[riu Amazones]]. Des del [[segle XVI]] fins al [[segle XIX]], la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per [[Espanya]] i [[Portugal]]. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la [[Guaiana Francesa]], les [[illes Malvines]] i altres illes menors.
== Història del poblament d'Amèrica del Sud ==
[[Fitxer:AmériqueMéridionaleaugmenté.JPG|240px|esquerra|thumb|Mapa antic del subcontinent]]
[[Fitxer:Poblamiento de America - Teoría P Tardío.png|240px|thumb|dreta|Possible ruta migratòria dels primers pobladors d'[[Amèrica]] des de [[Beríngia]] ]]
Amèrica del Sud va ser habitada originàriament per grups nòmades que, segons la teoria més acceptada, van creuar per mitjà del pont de gel a l'[[estret de Bering]], encara que altres investigadors suggereixen la possibilitat de migracions per la zona sud de [[Oceà Pacífic|l'oceà Pacífic]].
▲
Els vestigis de l'emigració es troben sota l'aigua del [[mar de Bering]] o encara no estan descoberts en el nord-est de Sibèria o a Alaska. Les proves són escasses o no existeixen, però aquesta teoria es comença a enunciar des del [[segle XVI]] pel [[cosmografia|cosmògraf]], [[geografia|geògraf]] i cronista del [[Consell d'Índies]], [[Juan López de Velasco]], el [[1574]].
Al sud de [[Xile]] s'han trobat restes fòssils de recol·lecció i caça de fa 7.000 anys (5000 aC). Si, com es diu al començament, el poblament d'[[Amèrica]] es va iniciar fa 36.000 anys i les restes trobades a Xile, que suposen la part més meridional del continent, tenen una data de 7.000 anys, el poblament d'Amèrica va durar 29.000 anys.
== Geografia física ==
=== Punts extrems ===
[[Fitxer:South America satellite orthographic.jpg|dreta|thumb|240px|Fotografia d'Amèrica del Sud]]
[[Fitxer:Faz_S_Sofia_canavial_090607_REFON.JPG|240px|dreta|thumb|Camps de [[canya de sucre]] a [[Avaré]] ([[São Paulo]], el [[Brasil]])]]
* Superfície total: 17.820.770 km² (12% del total de terres emergides).
* Extrem septentrional: [[punta Gallinas]] ([[Colòmbia]]), 12° 28′ S.
* Extrem meridional: [[cap d'Hornos]] ([[Xile]]), 55° 59′ sud.
* Extrem oriental: [[cap Branco]] ([[Brasil]]), 34° 47′ oest.
* Extrem occidental: [[punta Pariñas]] ([[Perú]]), 81° 15′ O.
* Lloc més sec del món: [[desert d'Atacama]] ([[Xile]]), < 15 mm/any.
* Lloc més alt: [[Aconcagua]] ([[Argentina]]), 6.960 [[msnm]].
* Major depressió: [[Llacuna del Carbón (Santa Cruz)|llacuna del Carbón]] ([[Argentina]]), - 105 metres.
* Riu més llarg: [[riu Amazones]] ([[Perú]], [[Colòmbia]], el [[Brasil]]), 6.788
* Llac més gran i més alt del món navegable: [[llac Titicaca]] ([[Perú]], [[Bolívia]]), 8.300 km², 3.821 metres. * Cascada més alta del món: [[salto Angel]] ([[Veneçuela]]), 979
=== Geologia i relleu ===
Topogràficament, Amèrica del Sud es divideix en tres seccions: la serralada, les terres baixes de l'interior i l'escut continental.<ref name="TCEE">{{ref-web |url=http://www.infoplease.com/ce6/world/A0861195.html|títol=South America: Topography and Geology|any=2007|obra=Columbia Electronic Encyclopedia|consulta=27/12/2008|llengua= anglès}}</ref> La [[serralada dels Andes]] destaca per ser la [[serralada]] més llarga i jove del món, així com la més alta fora d'[[Àsia]]. Naixent de les profunditats oceàniques, s'aixeca des del sud de [[Illa Gran de Terra del Foc|Terra del Foc]] seguint un traç paral·lel a la costa del [[oceà Pacífic|Pacífic]], per diversificar-se al nord, obrint-se en dos braços, un cap a l'[[istme de Panamà]] i l'altre seguint la costa del [[mar Carib|Carib]]. Passa per Argentina, Xile, Bolívia, el Perú, Equador, Colòmbia i Veneçuela. El seu cim més alt és l'[[Aconcagua]], amb 6.962 [[msnm]]. Durant el seu recorregut, la serralada es ramifica en diverses serralades secundàries que tanquen valls com la [[depressió intermèdia]] i la [[vall del Cauca]], a Colòmbia, i [[altiplà|altiplans]] com l'[[altiplà andí]] que es troba a uns 3.000 msnm en una zona entre Bolívia, el Perú, Argentina i Xile. L'origen de la serralada és el resultat de la [[subducció]] de la [[placa de Nazca]] sota la [[placa Sud-americana|placa sud-americana]] a uns 9 cm/any. A Colòmbia, a l'altre extrem del subcontinent, hi ha una serralada independent dels Andes, la [[sierra Nevada de Santa Marta]], amb el [[pic Cristóbal Colón]] com a punt culminant, amb 5.776 m.
Les terres baixes se solen classificar en tres sistemes:<ref>{{ref-web |url=http://www.lateinamerika-studien.at/content/natur/naturesp/natur-192.html|títol=Espacios naturales de Latinoamérica|any=2005|obra=Institut für Geographie der Universität Innsbruck|consulta=27/12/2008|llengua=castellà}}</ref> els [[Llanos|llanos del Orinoco]], la [[Selva amazònica|plana de l'Amazones]] i la [[plana Chacopampeana]] o del Plata, formades per la [[sedimentació]] produïda pels rius que les travessen i per les partícules fruit de l'[[erosió eòlica]]. A més, hi ha petites planes costaneres tot seguint l'oceà Pacífic a Colòmbia, Equador i Perú i l'Atlàntic a Guyana, Surinam, Guayana Francesa i Brasil. La major depressió del subcontinent es troba a 105 m sota el nivell del mar, a la [[llacuna del Carbón (Santa Cruz)|llacuna del Carbón]], Argentina.
L'escut continental se separa en tres seccions desiguals:<ref>{{ref-web |url=http://www.lateinamerika-studien.at/content/natur/naturesp/natur-815.html|títol=Espacios naturales de Latinoamérica|any=2005|obra=Institut für Geographie der Universität Innsbruck |consulta=27/12/2008 |llengua=castellà}}</ref> el [[massís de Brasília]], el [[Escut guaianès|massís Guaianès]] i el [[massís Patagònic]], i es troben els dos primers entre els més antics del planeta. La duresa de les roques cristal·lines que els formen els atorga gran estabilitat i és la raó per la qual no es produeixen [[terratrèmol]]s en les enormes regions que ocupen. El massís de Brasília ocupa l'est, centre i sud de Brasil, gran part d'Uruguai, l'est del Paraguai i el nord-est de l'Argentina. El massís Guaianès comprèn gran part de Guyana, Surinam i la Guaiana Francesa; el sud de Veneçuela, una part del nord del Brasil i de l'orient colombià. El massís Patagònic comprèn quasi tota la [[Patagònia]] argentina i l'extrem sud de la xilena. També hi ha altres sistemes orogràfics importants rejovenits pel plegament andí dispersos entre les planes del subcontinent, com ara les serres [[Serra de la Macarena|Macarena]] i [[Serra de Chiribiquete|Chiribiquete]] a Colòmbia, la [[serrania de Santiago]] a Bolívia, i les [[serras Pampeanas]], [[Serres de Ventania|Ventania]] i [[Sistema de Tandilia|Tandilia]] a l'Argentina.
A la [[plataforma continental]] d'Amèrica del Sud hi ha algunes illes, i les més grans són [[Illa Gran de Terra del Foc|Terra del Foc]] (Argentina i Xile), [[Marajó]] (Brasil), l'[[Illa Gran de Chiloé]] (Xile), les [[illes Malvines]] (Territori Britànic d'Ultramar), [[Illa Puná|Puná]] (Equador) i [[Illa de Margarita|illa Margarita]] (Veneçuela). El sud del continent mostra la seva característica exglaciar amb nombrosos [[fiord]]s i illes al sud de Xile. Hi ha alguns grups d'illes fora de la plataforma continental, però pròximes a les costes sud-americanes: les [[illes Galápagos]] (Equador), [[Illa de Pasqua|l'Illa de Pasqua]] (Xile), [[Illa Sala y Gómez]] (Xile), [[Illa de Malpelo|Malpelo]] (Colòmbia) i els arxipèlags de la [[Illes Geòrgia del Sud|Geòrgia del Sud]] i les [[Illes Sandwich del Sud|Sandwich del Sud]] (Territori Britànic d'Ultramar).
=== Clima ===
Amèrica del Sud acull una gran varietat de [[clima|climes]]: la humitat càlida de la [[selva Amazònica|selva amazònica]], el fred sec de la [[Patagònia]], l'aridesa del [[desert d'Atacama]], els vents de la [[Illa Gran de Terra del Foc|Terra del Foc]]. L'explicació es deu a:
* L'amplitud de [[latitud]]s que ocupa el continent. La major part del subcontinent es troba dins les [[zona tropical|zones tropicals]], l'[[equador terrestre]] el travessa per la part nord, el [[tròpic de Capricorn]] passa prop de la seva latitud mitjana i això fa que bona part del continent tingui un [[clima tropical]]. Per sota d'aquest, predomina el [[clima temperat]] a Uruguai, el centre de l'Argentina, el sud del Brasil i el sud de Xile, i el [[clima mediterrani]] al centre de Xile. Finalment, a la Patagònia es troben els climes freds, humit a la serralada i la zona occidental, i sec a la zona oriental. L'extrem sud s'endinsa en la [[Clima polar|zona subantàrtica]].
* La diferència de temperatures entre els oceans que l'envolten. Generalment la costa atlàntica és més càlida, i la pacífica és més freda per la presència del [[corrent de Humboldt]], procedent de l'[[oceà Antàrtic]].
* La presència dels Andes, que presenta grans diferències tèrmiques segons l'[[Altura (magnitud)|alçària]].
| |||