|
El crom és un [[metall de transició]] dur, fràgil, gris acerat i brillant. És molt resistent enfront de la [[corrosió]].
El seu [[estat d'oxidació]] més alt és el +6, encara que aquests compostos són molt oxidants. Els estats d'oxidació +4 i +5 són poc freqüents, mentre que els estats més estables són +2 i +3. També és possible obtenir compostos en els quals el crom presenti estats est[[Fitxer:Chrom%28VI%29-oxid.jpg|thumb|d'oxidació mésde baixos,crom però són bastant rars.(VI)]]
== Aplicacions ==
* El crom s'empra principalment en [[metal·lúrgia]] per a aportar resistència a la [[corrosió]] i un acabat brillant.
** En [[aliatges]], per exemple, l'[[acer inoxidable]] que conté més d'un 8% en crom.
** En processos de [[cromat]] (dipositar una capa protectora per mitjà d'[[electrodeposició]]). També s'utilitza en l'anoditzat de l'[[alumini]].
[[Fitxer:Verchromte Felge.jpg|thumb|center|Llanta cromada]]
* Els seus cromats i òxids s'empren en colorants i pintures. En general, les seves sals s'empren, a causa dels seus variats colors, com a [[mordent]]s.
* El dicromat de potassi (K<sub>2</sub>Cr<sub>2</sub>O<sub>7</sub>) és un reactiu químic que s'empra en la neteja de material de vidre de laboratori i, en [[Anàlisi volumètrica|anàlisis volumètriques]], com a [[agent valorant]].
* És comú l'ús del crom i d'algun dels seus òxids com [[catalitzador]]s, per exemple, en la síntesi d'[[amoníac]] (NH<sub>3</sub>).
* El mineral [[cromita]] (Cr<sub>2</sub>O<sub>3</sub>·FeO) s'empra en motles per a la fabricació de rajoles (en general, per a fabricar materials [[refractari]]s). Amb tot, una bona part de la cromita consumida s'empra per a obtenir crom o en aliatges.
* En l'[[assaonat]] del [[cuir]] és freqüent emprar el denominat "assaonat al crom" en el que s'empra hidroxisulfat de crom (III) (Cr(OH)(SO<sub>4</sub>)).
* Per a preservar la fusta se solen utilitzar substàncies químiques que es fixen a la fusta protegint-la. Entre aquestes substàncies s'empra òxid de crom (VI) (CrO<sub>3</sub>).
* Quan en el [[corindó]] (a-Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub>) se substitueixen alguns ions d'alumini per ions de crom s'obté el [[robí]]; aquesta gemma es pot emprar, per exemple, en [[làser]]s.
* El [[diòxid de crom]] (CrO<sub>2</sub>) s'empra per a fabricar les cintes magnètiques emprades en les [[casset]]s, donant millors resultats que amb [[òxid de ferro]] (Fe<sub>2</sub>O<sub>3</sub>) pel fet que presenten una major [[coercitivitat]].
== Història ==
El [[1761]], [[Johann Gottlob Lehmann]] va trobar en els [[Urals]] un mineral taronja rogenc que va denominar plom roig de [[Sibèria]]; aquest mineral es tractava de la [[crocoita]] (PbCrO<sub>4</sub>), i es va creure que era un compost de [[plom]] amb [[seleni]] i [[ferro]].
El [[1770]], [[Peter Simon Pallas]] va estar en el mateix lloc que Lehmann i va trobar el mineral, que va resultar ser molt útil, a causa de les seves propietats com a pigment, en pintures. Aquesta aplicació com a pigment es va estendre ràpidament, per exemple, es va posar de moda un groc brillant, el [[groc de crom]], obtingut a partir de la crocoita.
El [[1797]], [[Louis Nicolas Vauquelin]] va rebre mostres d'aquest mineral. Va ser capaç de produir òxid de crom (CrO<sub>3</sub>) mesclant crocoita amb [[àcid clorhídric]] (HCl). El [[1798]] va descobrir que es podia aïllar crom metàl·lic escalfant l'òxid en un forn de carbó. També va poder detectar traces de crom en gemmes precioses, com per exemple, en [[robí|robins]] i [[maragda|maragdes]]. El va anomenar ''crom'' (del grec "chroma", que vol dir "color") a causa dels vius colors que presenten els compostos d'aquest element.
El crom es va emprar principalment en pintures i altres aplicacions, fins que a finals del [[segle XIX]] es va emprar com a additiu en acers, encara que fins a principis del [[segle XX]], quan es va començar a obtenir crom metàl·lic per mitjà d'[[aluminotèrmia]], no es va estendre aquest ús. Actualment entorn d'un 85% del crom s'utilitza en aliatges metàl·lics.
== Compostos ==
[[Fitxer:Chrom%28VI%29-oxid.jpg|thumb|Òxid de crom (VI)]]
El [[dicromat de potassi]], K<sub>2</sub>Cr<sub>2</sub>O<sub>7</sub>, és un [[oxidant]] enèrgic i s'utilitza per a netejar material de vidre de laboratori de qualsevol resta orgànica que puguin contenir.
El [[verd veronès]] o "verd de crom" (es tracta de l'[[òxid de crom (III)]], Cr<sub>2</sub>O<sub>3</sub>) és un pigment que s'empra, per exemple, en pintures esmaltades i en la coloració de [[vidre]]s. El "groc de crom" (és un [[cromat de plom]], PbCrO<sub>4</sub>) també s'utilitza com a pigment.pigmentLocalització i obtenció
No es troben en la naturalesa ni l'àcid cròmic (H<sub>2</sub>CrO<sub>4</sub>) ni el dicròmic (H<sub>2</sub>Cr<sub>2</sub>O<sub>7</sub>), però els seus [[anió|anions]] es troben en una àmplia varietat de compostos. El [[triòxid de crom]], CrO<sub>3</sub>, el que seria l'anhídrid de l'àcid cròmic, es ven industrialment com "àcid cròmic".
== Paper biològic ==
En principi, es considera al crom (en el seu estat d'oxidació +3) un [[element essencial]], encara que no es coneixen amb exactitud les seues funcions. Sembla que participa en el [[metabolisme]] dels [[lípid]]s, en el dels [[hidrat de carboni|hidrats de carboni]], així com altres funcions.
S'ha observat que alguns dels seus [[complex (química)|complexos]] participen en la potenciació de l'acció de la [[insulina]], per la qual cosa se'ls ha denominat "factor de tolerància a la glucosa"; a causa d'aquesta relació amb l'acció de la insulina, l'absència de crom provoca una intolerància a la glucosa, i aquesta absència provoca l'aparició de diversos problemes.
No s'ha trobat cap [[metal·loproteïna]] amb activitat biològica que contingui crom i per tant no s'ha pogut explicar com actua.
D'altra banda, els compostos de crom en l'estat d'oxidació +6 són molt oxidants i són [[carcinogen|carcinògen]]s.
== Localització i obtenció ==
S'obté crom a partir de la [[cromita]] (FeCr<sub>2</sub>O<sub>4</sub>). El crom s'obté comercialment escalfant la cromita en presència d'[[alumini]] o [[silici]] (per mitjà d'un procés de reducció). Aproximadament la meitat de la cromita s'extreu de [[Sud-àfrica]]. També s'obté en grans quantitats en [[Kazakhstan]], [[Índia]] i [[Turquia]]. Els dipòsits encara sense explotar són abundants. ▼
Aproximadament durant l'any [[2000]] es van produir quinze milions de tones de cromita, de la qual la major part s'empra per a aliatges (prop d'un 70%), per exemple per a obtenir [[ferrocrom]] (un aliatge de crom i ferro, amb quelcom de carboni). Una altra part (un 15% aproximadament) s'empra directament com a material refractari i, la resta, en la indústria química per a obtenir diferents compostos de crom.
S'han descobert dipòsits de crom metall, encara que són poc abundants; en una mina russa (Udachnaya) es produeixen mostres del metall, on l'ambient reductor ha facilitat la producció de diamants i crom elemental.
== Isòtops ==
Es troben tres [[isòtop]]s estables en la naturalesa: crom-52, crom-53 i crom-54. El més abundant és el crom-52 (83,789%). S'han caracteritzat 19 [[radioisòtop]]s, sent el més estable el crom-50 amb un [[període de semidesintegració]] de més d'1,8 x 10<sup>17</sup> anys, seguit del crom-51 amb un període de semidesintegració de 27,7025 dies. En la resta són inferiors a les 24 hores, la majoria de menys d'un minut. Aquest element també té dos [[metaestat]]s.
El crom-53 és el producte de decaïment del manganès-53. Els continguts isotòpics en crom estan relacionats amb els de manganès, la qual cosa s'empra en geologia. Les relacions isotòpiques de Mn-Cr reforcen l'evidència d'alumini-26 i pal·ladi-107 en els començaments del [[Sistema Solar]]. Les variacions en les relacions de crom-53/crom-52 i Mn/Cr en alguns [[meteorits]] indiquen una relació inicial de <sup>53</sup>Mn/<sup>55</sup>Mn que suggerix que les relacions isotòpiques de Mn-Cr resulten del decaïment in situ de <sup>53</sup>Mn en cossos planetaris diferenciats. Per tant, el <sup>53</sup>Cr dóna una evidència addicional de processos nucleosintètics just abans de la [[coalescència (química)|coalescència]] del sistema solar.
El [[pes atòmic]] dels isòtops del crom va des de 43 [[uma]] (crom-43) a 67 uma (crom-67). El primer mode de decaïment abans de l'isòtop estable més abundant, el crom-52, és la [[captura electrònica]], mentre que després d'aquest, és la [[desintegració beta]].
== Precaucions ==
Generalment, no es considera que el crom metàl·lic i els compostos de crom (III) siguin, especialment, un risc per a la salut; es tracta d'un element essencial per al ser humà, però en altes concentracions resulta tòxic.
Els compostos de crom (VI) són tòxics si són ingerits, sent la dosi letal d'uns pocs grams. En nivells no letals, el Cr (VI) és [[carcinogen]]. La majoria dels compostos de crom (VI) irriten els [[ulls]], la [[pell]] i les [[mucosa|mucoses]]. L'exposició crònica a compostos de crom (VI) pot provocar danys permanents en els ulls.
L'[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS) recomana des del [[1958]] una [[concentració (química)|concentració]] màxima de 0.05 [[mil·ligram|mg]]/litre de crom (VI) en l'aigua de consum. Aquest valor ha estat revisat fent nous estudis sobre els seus efectes en la salut, però ha romàs constant.
▲S'obté crom a partir de la [[cromita]] (FeCr<sub>2</sub>O<sub>4</sub>). El crom s'obté comercialment escalfant la cromita en presència d'[[alumini]] o [[silici]] (per mitjà d'un procés de reducció). Aproximadament la meitat de la cromita s'extreu de [[Sud-àfrica]]. També s'obté en grans quantitats en [[Kazakhstan]], [[Índia]] i [[Turquia]]. Els dipòsits encara sense explotar són abundants.red{{Autoritat}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Cr/index.html webelements.com - Crom] {{en}}
* [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Cr.html environmentalchemistry.com - Crom] {{en}}
* [http://www.chromium-asoc.com/ International Chromium Development Association] {{en}}
* [http://education.jlab.org/itselemental/ele024.html It's Elemental ] {{en}}
* [http://mineral.galleries.com/minerals/elements/chromium/chromium.htm Crom Nadiu] {{en}}
* [http://www.merck.com/pubs/mmanual/section1/chapter4/4f.htm The Merck Manual - Mineral Deficiency and Toxicity] {{en}}
{{Taula periòdica compacta}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|crom}}
| 