Martí de Riquer i Morera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
15px |
|||
Línia 25:
Un cop acabada la guerra, abandona l'escriptura en llengua catalana i continua col·laborant en la revista [[Destino (revista)|''Destino'']] (ara ja a Barcelona) i en els diaris ''[[La Vanguardia]]'' i ''[[Solidaridad Nacional]]'' i participa activament en la política cultural del règim.<ref>[[#|Jordi Castellanos i Vila]]Ed. Eumo 2006, pàg. 343 i següent</ref> Serà membre de la junta de l'[[Ateneu Barcelonès]] fins a l'any 1952.<ref>{{ref-web|url=http://www.ateneubcn.org/inauguracio-del-cartell-ateneu-barcelones-150-anys-juntes-directives |editor=Ateneu Barcelonès|títol= Inauguració del cartell “Ateneu Barcelonès. 150 anys de juntes directives”}}</ref> Fa els estudis de Filosofia i Lletres, es llicencia el [[1942]] i obté el doctorat el [[1945]], i ocupa càrrecs a la Delegació de Prensa i Propaganda franquista a la província de Barcelona (Delegat<ref>{{ref-publicació|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/11/27/pagina-5/33103937/pdf.html?search=martin%20de%20riquer%20Consejo%20nacional%20de%20movimiento |publicació= La Vanguardia|data = 8-8-1942 |article=Nota. Cese del camarada Martin de Riquer como Delegado Provincial de Prensa y Propaganda}}</ref> de [[1940]]-[[1942]]) i ingressa a la [[Universitat de Barcelona]] com a funcionari acadèmic. Va incorporar-s'hi, el [[1942]], com a professor auxiliar temporal de Filologia Moderna, i s'encarregà, fins al [[1946]], de la càtedra vacant d'Història de la Llengua i Literatura Espanyoles, i com a professor encarregat i després adjunt ([[1947]]-[[1950]]) a la càtedra de Literatures romàniques, la càtedra de la qual l'obtingué el [[1950]] i va mantenir fins a la jubilació el [[1984]], i en qualitat d'emèrit fins al [[1990]]. El 1941 es casà amb Maria Ysabel Permanyer i Cintrón, amb qui tindrà sis fills, entre ells el també catedràtic [[Borja de Riquer i Permanyer]].
Durant el franquisme Martí de Riquer va defensar des de dins del règim un reconeixement i tolerància per a la llengua i cultura catalanes especialment a partir de [[1946]].<ref>[[#|Jordi Castellanos i Vila]] Ed. Eumo 2006, pàg. 343 i següent</ref> Prova d'això és el seu informe secret encarregat pel [[Consejo Nacional del Movimiento]] sobre la situació del franquisme a Catalunya i on aconsellava l'oficialització i reconeixement del català.<ref>[[Carles Santacana Torres]] "El Franquisme i els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971" Editorial Afers,Catarroja 2006 pàgines 44 i següents"</ref><ref>[http://www.slideshare.net/heladi/ressenya-el-franquisme-i-els-catalans Ressenya llibre Carles Santacana "El Franquisme I Els Catalans: Els Informes del Consejo Nacional del Movimiento, 1962-1971"]</ref> L'any [[1960]] és nomenat professor del príncep [[Joan Carles I d'Espanya|Joan Carles]]. Martí de Riquer s'anirà desvinculant del règim franquista i acaba formant part del Consell Privat de [[Joan de Borbó i Battenberg]]<ref>[http://hemeroteca.abcdesevilla.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1993/04/02/100.html ABC de Sevilla: 2-4-1993 article: "El Consejo Privado de Don Juan de Borbón]</ref> fins a la seva dissolució l'any [[1969]]. El juny de [[1977]] és nomenat senador a les [[Corts espanyoles]] per designació
Morí el 17 de setembre [[2013]] a [[Barcelona]] als 99 anys.<ref>[http://cultura.elpais.com/cultura/2013/09/17/actualidad/1379447032_979135.html Diari El País: "Obituario: Fallece Martí de Riquer medievalista y gran especialista en "El Quijote"]</ref>
| |||