Berguedà: diferència entre les revisions

El '''Berguedà''' és una [[comarca de Catalunya]]. Té una superfície total de 1.184,89  km² i una població de 39.178 habitants ([[2016]]). És la més septentrional de les comarques de la [[província de Barcelona]] (amb l'excepció del municipi de [[Gósol]], adscrit a la [[província de Lleida|de Lleida]]). Està situat a l'interior de [[Catalunya]] i participa tant dels relleus enlairats del [[Prepirineu]] i del [[Pirineu]] com dels relleus planers del nord de la [[Depressió Central]].

[[Fitxer:Serra d'Ensija nevada .jpg|miniatura|leftesquerra|Nevada a la Serra d'Ensija]]

Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al [[Paleolític Inferior]]. Són la peça trobada en una de les terrasses del [[Llobregat]], prop de [[Gironella]], que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels [[còdol]]s treballats.<ref name="El Berguedà">{{Ref-llibre|cognom=Pedrals|nom=Xavier|autor= |títol=El Berguedà a través del temps. Resum d'història.|llengua= català |volum= | editorial= Centre d'estudis del Berguedà |Autor= F.Moreno Santabarbára |data=1990|pàgines= 86 |col·lecció= |isbn=84-600-7524-9}} </ref>

A partir del [[neolític]], la presència humana està més documentada amb [[Cultura dels sepulcres de fossa|sepulcres de fossa.]]. En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça mediterrània gràcil ([[Dolicocefàlia|dolicocèfals]] i de poca alçada). Són sepulcres individuals, a l'indret de la Canal dels Avellaners i a la Cista de Sant Ignasi de [[Sorba]]; i sepulcres col·lectius al Coll de l'Oreller i la Tomba del Moro, entre d'altres. A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament; al Berguedà n'hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.

A partir del XVIII, després de la [[Guerra de Successió]], s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, a la qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.

Durant la guerra dels set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap <!--sic-->l Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclavament [[carlisme|carlí]] destacat en les carlinades posteriors.

!{{llegenda|#FFB232|[[ERC]]-[[AM]] |color1=white}}

!{{llegenda|#0E3A83|[[CiU]] |color2=white}}

!{{llegenda|#E20A16|[[PSC]] |color2=white}}

* [[Jaciments de Fumanya]], amb els fòssils de dinosaures més antics de Catalunya.<ref>{{ref-llibre|cognom=Magriñà|nom=Anna-Priscila|títol=Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes |pàgines=24-26 |lloc=Barcelona| editorial=Angle|any=2012|isbn=9788415695042|edició=1a ed.}}</ref>