Blai Bonet i Rigo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
error |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
Línia 13:
El 1953 escrigué el ''Cant espiritual'' que fou guardonat amb el Premi Ossa Menor el 1952 i en què l'autor mostra el do d'unir religiositat i sensualitat; i ho aconsegueix alternant de manera equilibrada la densitat i també la lleugeresa de les oracions. D'aquests poemes, podem apreciar la influència d'autors clàssics com Ausiàs Marc, sant Juan de la Cruz, Joan Maragall i també diversos escriptors de la generació del 1927 com Lorca, Alberti i Guillén.
D'ençà de 1968 residí a Barcelona i el 1960 escrigué ''Comèdia'' amb fragments com ''Autoretrat'' ambientats al seu poble natal: “El seny dels meus trenta anys fou un noi de finestra a Santanyí, carrer de Palma, 74. El meu pare era euguer, i cada nit em duia una aspra llebre oberta, amb el ventre ple de mata” o ''El mar de Montdragó'' ambientat a Mallorca, una localitat propera a Santanyí: “Amic clar com el pa, quan la Guerra civil d'Espanya alçava la blancor dels camins, jo era un al·
que duia corns i escorça a les butxaques". Aquesta obra obtingué el Premi de la Crítica i es caracteritzà per una bona dosi de realisme social. Format per dinou poemes, explica la seva biografia fins a l'entrada al seminari. En aquesta obra tracta la relació de Catalunya amb Espanya i denota un cert aire d'autors com Espriu, Segarra, Blas de Otero i Goytisolo. L'any 1967 publicà ''L'Evangeli segons un de tants'' que obtingué el Premi Carles Riba 1962, en què començà un nou cicle que continuaria el 1974 amb ''Els fets''. Aquest és un llarg cant de gran caire descriptiu, en què reflexiona sobre la condició de l'ésser humà, partint d'una visió amb un cert to profètic.
| |||