Viquipèdia

Pol Sud: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Afegeixo plantilla Geografia de l'Antàrtida
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
El '''pol Sud''', conegut també com a '''pol Sud geogràfic''' o '''pol Sud terrestre''', és un dels dos punts on l'[[Eix de la terra|eix de rotació terrestre]] encreua la superfície. És el punt més austral de la superfície de la [[Terra]] i correspon al costat oposat del [[pol Nord]]. Està situat al continent de l'[[Antàrtida]], al lloc on es troba l'[[estació Amundsen-Scott]], que es va establir el 1956 i ha estat permanentment habitada des d'aquell any. El pol Sud geogràfic no s'ha de confondre amb el [[pol Sud magnètic]].
 
A més, hi ha altres definicions relacionades al Pol Sud:
* El pol Sud geogràfic, també conegut com el sud verdader, és el punt més al sud definit com el punt de la superfície terrestre en el qual creua l'[[eix de la Terra|eix]] de [[rotació de la Terra]].
* El '''pol Sud magnètic''' és el punt del sud en el qual el [[camp magnètic terrestre]] apunta verticalment.
* El '''pol Sud geomagnètic''' és el pol del camp geomagnètic terrestre més proper al sud verdader.
* El '''pol Sud d'inaccessibilitat''' es defineix com el punt de l'[[Antàrtida]] més llunyà de la costa, i es troba a 85° 50′ S, 65° 47′ E.
 
Per a la navegació, el pol Sud s'aproximava antigament a base de la posició de les [[estrela|estreles]], segons el [[pol Sud celeste]], que en la nostra era té una identificació més difícil que el [[Pol Nord celeste]].
[[Fitxer:Pole-south.gif|280px|thumb|right|1. El pol Sud geogràfic;<br>2. El pol Sud magnètic;<br>3. El pol Sud geomagnètic;<br>4. El pol Sud d'inaccessibilitat]]
 
== Geografia ==
[[Fitxer:Geographic Southpole.jpg|thumb|275px|El pol Sud geogràfic]]
Les [[coordenades]] geogràfiques del pol Sud es representen com 90° S, ja que la seva longitud és irrellevant si bé sovint s'expressa com a 0° O. Al pol Sud totes les direccions miren cap al nord. Per aquesta raó, les direccions al pol es donen relatives a la "quadrícula nord", que apunta cap al nord al llarg del [[Meridià de Greenwich]].<ref>[http://quest.nasa.gov/antarctica/background/cara/movpole.html Movent el pol Sud"], NASA Quest</ref>
 
El pol Sud geogràfic està localitzat al continent de l'[[Antàrtida]] (encara que això no ha estat així sempre a causa de la [[deriva dels continents]]). Està sobre un planell glacial, monòton i castigat pel vent, a una altitud de 2.835 metres, a uns 1.300 km de la costa més propera a l'[[estret McMurdo]]. El gel al pol té un gruix estimat de 2.700, així la superfície de la terra sota la capa de gel és quasi al nivell del mar.<ref>[http://www.nsf.gov/od/opp/support/southp.jsp Estació Amundsen-Scott], Fundació Nacional de Ciència, Oficina de Programes Polars</ref>
 
La capa de gel polar es mou a una velocitat aproximada de 10 metres per any en una direcció entre 37° i 40° cap a l'oest de la quadrícula nord,<ref>{{ref-web |url=http://www.southpolestation.com/pole/survey.html|títol=On est el pol genuí realment?|consulta=2008-03-25 }}</ref> cap al [[Mar de Weddell]]. Per això, la posició de l'estació i d'altres elements artificials relatius al pol geogràfic es mouen gradualment.
 
El pol Sud geogràfic està identificat per una fita i un senyal a la banquisa, que són recol·locats anualment per [[cap d'any]] per compensar el moviment del gel. El senyal enregistra les dates d'arribada de [[Roald Amundsen]] ([[Expedició Amundsen]]) i [[Robert Falcon Scott]] ([[Expedició Terra Nova]]) seguit per una curta biografia de cada home. També mostra l'elevació fixada en 2.835 metres.<ref>{{ref-web |url=http://www.trekearth.com/gallery/photo284509.htm|autor=Kiefer, Alex |títol=La fita del pol Sud|mes=gener| any=1994|consulta=2008-03-24 }}</ref>
 
=== El pol Sud cerimonial ===
[[Fitxer:Ceremonial South Pole.jpg|thumb|275px|El pol Sud cerimonial: Banderes de firmants del [[Tractat Antàrtic]]]]
El '''pol Sud cerimonial''' és una àrea de l'[[estació Amundsen-Scott]] reservada per a prendre fotos i organitzar actes relatius al pol Sud. Consisteix en una esfera metàl·lica sobre un peu, rodejat de banderes dels països que van ratificar el [[Tractat Antàrtic]]. Està localitzat a pocs metres del pol Sud geogràfic, que està marcat únicament amb un senyal i una estaca. Degut al fet que la capa de gel es mou 10 metres per any, l'estaca es canvia de lloc anualment per cap d'any.
 
=== El pol Sud magnètic ===
[[Fitxer:Magnetic Poles Movement.gif|thumb|Situació dels pols Nord i Sud magnètics]]
El '''pol Sud Magnètic''' es defineix com el lloc on el [[camp magnètic]] del planeta és perpendicular a la superfície, i és un lloc molt proper al pol Sud geomagnètic i al pol Sud geogràfic, encara que en un sentit estrictament magnètic és un pol Nord, cap on apunta el pol Sud d'una [[brúixola]].
 
L'any [[2010]], el pol Sud magnètic terrestre estava ubicat a {{coord|64|25|S|137|20|E}}, encara que varia constantment i, fins i tot, pot desplaçar-se fins a l'altre pol, intercanviant la posició amb el Pol Nord Magnètic, circumstància que s'ha donat en nombroses ocasions en la història terrestre com a conseqüència de les propietats del [[camp magnètic terrestre]].<ref>[http://www.ngdc.noaa.gov/geomag/faqgeom.shtml Nation Geophysical Data Center]</ref>
 
Per raons històriques, l'extrem d'un imant que apunta cap al Pol Nord de la terra és el "Pol Nord" de l'[[imant]], i l'altre extrem n'és el "pol Sud". Com que els pols iguals no s'atrauen, el '''pol Nord magnètic''' és, de fet, un pol ''sud'' magnètic, i el '''pol Sud magnètic''' és, de fet, un pol ''Nord'' magnètic.
 
El [[9 de gener]] de [[1909]], tres homes, Douglas Mawson, Edgeworth David i Alistair Mackay, de l'[[expedició Nimrod]] dirigida per [[Sir Ernest Shackleton]], van assegurar haver arribat al pol Sud Magnètic<ref>[http://www.antarctica.ac.uk/About_Antarctica/FAQs/faq_05.html Antartica.ac.uk]</ref> No obstant això, hi ha dubtes de si la seva localització fou la correcta.<ref>[http://deeptow.whoi.edu/southpole.html Deeptow.whoi.edu sobre el pol Sud]</ref>
 
=== El pol Sud geomagnètic ===
El camp geomagnètic terrestre pot ser aproximat per un [[dipol magnètic|dipol]] inclinat, posicionat al centre de la Terra. El pol Sud geomagnètic és el punt on l'eix d'aquest dipol instersecta amb la superfície de la Terra a l'[[hemisferi sud]]. L'any [[2010]] es va calcular que estava localitzat a {{coord|80|05|S|107|47|E}},<ref>[http://www.ngdc.noaa.gov/geomag/faqgeom.shtml National Geophysical Data Center]</ref> prop de l'[[estació Vostok]]. Com que el camp no és un dipol exacte, el pol Sud geomagnètic canvia de posició per la mateixa raó que ho fa el magnètic.
 
=== El pol Sud d'inaccessibilitat ===
[[Fitxer:Southern Pol of Inaccessibility Henry Cookson team n2i.JPG|thumb|L'antiga estació soviètica, en la visita de 19 de gener de 2007.]]
 
El pol Sud d'inaccessibilitat és el punt del [[Antàrtida|continent antàrtic]] que és més lluny de l'[[Oceà Antàrtic]] i més difícil d'accedir-hi.
 
Està situat a {{coord|85|50|S|65|47|E|}}, a uns 878 km del pol Sud. La primera expedició que hi va arribar va ser la ''3a [[Expedició Soviètica Antàrtica]]'', el [[14 de desembre]] de [[1958]], dirigida per '''Yevgeny Tolstikov'''. Van establir-hi una base temporal, la base '''Polyus Nedostupnosti'''. De camí al Pol (a les coordenades {{coord|78|24|S|87|32|E|}}), van establir una altra estació, la '''Sovetskaya''', que va existir entre el [[16 de febrer]] de [[1958]] i el [[3 de gener]] de [[1959]].
 
El pol Sud d'inaccessibilitat és més remot i complicat d'accedir que el pol Sud geogràfic. Al pol Sud d'inaccessibilitat va arribar una expedició americana, alguns anys després de l'expedició soviètica. Entre altres missions, varen cartografiar el continent. Els acompanyava [[Edgard Picciotto]], un investigador belga de la [[universitat lliure de Brussel·les]]. El 1967 arribava una altra missió soviètica.
 
El [[14 de desembre]] de [[2005]], Ramón Larramendi, Juan Manuel Viu i Ignacio Oficialdegui de l'Expedició transantàrtica espanyola van passar pel punt determinat pel ''[[British Antarctic Survey]]'' amb l'ajuda d'un trineu tirat per una [[milotxa]].<ref>{{ref-web | url=http://www.terrepolari.com/transantartica_ing.php|títol=Spanish Transantarctic Expedition|editor=Terre Polari|consulta =27 agost de 2007|llengua=anglès }}</ref>
 
El [[4 de desembre]] de [[2006]], el '''Team N2i'''<ref>[http://www.teamn2i.com Team N2i]</ref> (''Equip N2i''), una expedició anglo-canadienne es va embarcar en arribar-hi sense assistència mecànica a l'estació soviètica.<ref>(en anglès) {{ref-web | url=http://www.teamn2i.com/|títol=Site oficial|editor=Team n2i Antarctica 2006 Expedition|consulta =27 agost de 2007 }}</ref> L'equip va aconseguir el seu repte quan van acomplir l'expedició el [[20 de gener]] de [[2007]] i varen trobar l'estàtua de Lénin deixada per l'expedició soviètica perfectament conservada.<ref>(en anglès) {{ref-web |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk/6281839.stm|títol=UK team makes polar trek history|editor=BBC News|data=20 de gener 2007|consulta=27 agost de 2007 }}</ref>
 
== Exploració ==
=== Pre-1900 ===
 
La geografia bàsica del línia de costa antàrtica no va ser perfilada fins a la meitat del segle XIX. L'oficial de marina americà [[Charles Wilkes]] va declarar que l'Antàrtida era un nou continent basant-se en la seva exploració de 1839-1840,<ref>[http://books.google.co.uk/books?id=MVU6DS6Re8gC&pg=PA1326 ''Guia Webster's d'història americana'', pàg. 1326], Merriam-Webster, 1971</ref> mentre [[James Clark Ross]], a la seva expedició de 1839-1843, esperava que podria arribar navegant fins al pol Sud.<ref>[http://books.google.co.uk/books?id=LDiGTYXZ9X4C&pg=PA35 ''Ciència a Política: Lliçons Globals des d'Antàrtida '', pàg. 35], Paul Arthur Berkman, 2002</ref>
 
=== 1900-1950 ===
 
[[Fitxer:Aan de Zuidpool - p1913-160.jpg|thumb|right|275px|L'[[Expedició Amundsen]] al pol Sud, desembre de 1911. D'esquerra a dreta: [[Roald Amundsen|Amundsen]], [[Helmer Hanssen|Hanssen]], [[Sverre Hassel|Hassel]] i [[Oscar Wisting|Wisting]] (foto feta pel cinquè membre, [[Olav Bjaaland|Bjaaland)]].]]
 
El primer intent de trobar una ruta des de la línia de costa antàrtica al pol Sud va ser feta per l'explorador britànic [[Robert Falcon Scott]] en l'[[Expedició Discovery]] de 1901-1904. Scott, acompanyat per [[Ernest Shackleton]] i [[Edward Adrian Wilson|Edward Wilson]], varen partir amb el propòsit d'arribar al punt més austral possible i, el 31 de desembre de 1902, varen arribar els {{nowrap|82°&nbsp;16′&nbsp;S}}.<ref>[http://books.google.co.uk/books?id=LDiGTYXZ9X4C&pg=PA37 ''Ciència i Política: Lliçons Globals des de l'Antàrtida'', pàg. 37], Paul Arthur Berkman, 2002</ref> Shackleton més tard va retornar a l'Antàrtida com a líder de l'[[expedició Nimrod]] en un intent d'arribar al pol. El [[9 de gener]] de [[1909]], amb tres companys, arribava a {{nowrap|88°&nbsp;23′&nbsp;S}} – a 180 km del pol abans de veure's forçat a tornar enrere.<ref>[http://books.google.co.uk/books?id=M1ql3mx8xYgC&pg=PA24 ''Antàrtida'' pàg. 24], Paul Simpson-Housley, 1992</ref>
 
Els primers humans a arribar al pol Sud geogràfic varen ser el [[Noruega|noruec]] [[Roald Amundsen]] i el seu equip el [[14 de desembre]] de [[1911]] (vegeu [[Expedició Amundsen]]). Amundsen va anomenar ''Polheim'' al seu camp i al pla que envolta el pol el va batejar com a '''Plataforma del Rei [[Haakon VII de Noruega|Haakon VII]]''', en honor del rei de [[Noruega]]. Robert Falcon Scott havia retornat a l'Antàrtida amb una segona expedició, l'[[expedició Terra Nova]], fent d'aquesta expedició una cursa contra Amundsen per conquerir el pol. Scott i quatre dels seus homes van arribar al pol Sud el [[17 de gener]] de [[1912]], trenta-quatre dies després d'Amundsen. Al viatge de retorn, Scott i el seu equip varen morir de fam i fred.
 
El 1914 l'[[expedició Endurance]] d'Ernest Shackleton va començar amb l'objectiu de travessar l'Antàrtida via pol Sud, però el seu vaixell, l{{'}}''Endurance'', va quedar atrapat a la [[banquisa]] enfonsant-se 11 mesos més tard. La travessia terrestre mai no es va fer.
 
Per via aèria, l'almirall dels EUA [[Richard Evelyn Byrd]], amb l'ajuda del seu primer pilot [[Bernt Balchen]], fou la primera persona a sobrevolar el pol Sud el [[29 de novembre]] de [[1929]].
 
=== 1950-avui ===
 
[[Fitxer:SPSM.05.jpg|thumb|275px|[[Estació Amundsen-Scott]]. Els edificis estan elevats per evitar la concentració de neu.]]
 
No va ser fins al [[31 d'octubre]] de [[1956]] que l'ésser humà va tornar al pol Sud, quan un equip liderat per l'almirall [[George J. Dufek]] de l'armada dels EUA aterrava amb una aeronau R4D-5L Skytrain ([[C-47 Skytrain]]). L'[[estació Amundsen-Scott]] va ser construir via aèria entre 1956–1957 per l'[[Any Geofísic Internacional]] i ha continuat rebent personal científic i de suport, de forma continuada.<ref>[http://www.nsf.gov/od/opp/support/southp.jsp Estació Amundsen-Scott], Fundació de Ciència Nacional, Oficina de Programes Polars</ref>
 
Després d'Amundsen i Scott, els següents exploradors a arribar al pol Sud per via terrestre (per bé que amb cert suport aeri) varen ser [[Edmund Hillary]] ([[4 de gener]] de [[1958]]) i [[Vivian Fuchs]] ([[19 de gener]] de [[1958]]) amb els seus equips, dins de l'[[expedició Commonwealth Trans-Antarctic]]. Posteriorment hi ha hagut moltes altres expedicions per terra al pol Sud, incloent-hi com ara la d'[[Antero Havola]], [[Albert Crary]] i [[Ranulph Twistleton-Wykeham Fiennes|Fiennes]].
 
En [[30 de desembre]] [[1989]], [[Arved Fuchs]] i [[Reinhold Messner]] varen ser els primers a arribar al pol Sud sense ajuda animal ni motoritzada, utilitzant només esquís i l'ajuda del vent.
 
El viatge a peu més ràpid al pol Sud geogràfic des de l'oceà va ser de 33 dies des d'Hercules Inlet i es va fer el 2009 pels aventurers canadencs Ray Zahab, Richard Weber i Kevin Vallely, que varen batre el record aconseguit només un mes abans per l'americà Todd Carmichael de 39 dies i set hours.<ref>{{format ref}} http://www.thestar.com/News/Canada/article/563312</ref>
 
==== Expedició Pol Sud sense Límits ====
 
El [[20 de gener]] de [[2009]], l'expedició catalana "Pol Sud sense Límits" va arribar al pol Sud.<ref>[http://www.elsesports.cat/noticia/353170/poliesportiu/Lexpedicio-Pol-sud-sense-limits-aconsegueix-arribar-al-cor-de-lAntartida Notícia arribada al pol Sud]</ref> Era la primera vegada a la història, que un grup de persones amb discapacitats físiques, intentava i aconseguia arribar al pol Sud, avançant pels seus propis mitjans. Durant tres setmanes varen recórrer a peu 250 quilòmetres entre [[Patriot Hills]] i el pol Sud sense cap mena d'ajuda externa, arrossegant un trineu de 80 kg, a 3.000 metres d'altura, i amb vents de fins a 300 km/h.
 
L'expedició estava formada per [[Jesús Noriega]], un madrileny a qui li falta una mà de naixement, [[Eric Villalón]], deficient visual, i [[Xavier Vallbuena]], amputat femoral. Els acompanyaven el guia Ignacio Oficialdegui i Ramon Larramendi, responsable de logistica.
 
L'objectiu principal fou demostrar la capacitat dels discapacitats, que els límits no els imposa el físic; els límits són a la nostra ment i, per tant, superar-los està al nostre abast.
 
Més enllà del component d'aventura i d'esport, Pol Sud sense Límits incorporava un repte científic, ja que s'emmarcava dins de l'[[Any Polar Internacional]], un ambiciós programa d'investigació de les regions polars gestionat i dirigit per la biòloga Montse García, juntament amb el científic i professor del [[ICM]]-[[CSIC]] Josep-Maria Gili.<ref>[http://www.polsudsenselimits.org/ Web oficial Pol Sud sense Límits]</ref>
 
La pel·lícula documental "[[Planeta Blanc]]" del director [[Aymar del Amo]], recull l'evolució, capacitats i conquesta, d'aquesta expedició.
 
==== Pol Sud en solitari d'un català====
El 4 de gener de 2012, Albert Bosch va arribar al Pol Sud, després de 66 dies i 1.200 quilòmetres de travessa. Bosch, un esportista aventurer fascinat pels grans reptes, va realitzar quasi tot el trajecte en solitari després de l'abandonament del seu company Carles Gel per culpa d'una lesió. A la seva travessia, a més d'haver d'esperar per a l'evacuació de Carles Gel, va suportar 13 dies de forta tempesta i realitzar un sobreesforç per a carregar deu quilos més de pes després de l'abandonament del seu company de viatge, un material imprescindible per finalitzar el viatge.
 
La travessia de l'Antàrtida fins a arribar al Pol, es va fer sense cap tipus d'assistència externa i sense cap mena de mitjà de transport, només desplaçant-se en esquís i arrossegant la càrrega de 130 kg en un trineu suportant temperatures d'entre -5 °C i -42 °C.<ref>
{{citar ref | cognom = Redacció | nom = | article = Artur Mas felicita Albert Bosch, el primer català que arriba al Pol Sud sense assistència externa | publicació = [[Diari Ara]] | data = 17 de gener de 2012 | url = http://www.ara.cat/esports/mes_esports/Artur_Mas-felicita-Albert_Bosch-Pol_Sud_0_629337198.html | llengua =| pàgines =}}</ref>
== Flora i fauna ==
A causa del clima excepcionalment dur, no hi ha cap planta nativa ni animals al pol Sud. Ocasionalment, s'han vist [[estercoràrid]]s algun cop a la zona.<ref>Mark Sabbatini, [http://web.archive.org/web/20070706235916/http://antarcticsun.usap.gov/oldissues2002-2003/Sun010503/skua.html " Detectada vida no humà al pol"], ''The Antàrtic Sun'', 5 gener de 2003.</ref> El 2000 es varen detectar [[microbis]] vivint al gel del pol Sud, encara que els científics creuen improbable hagin evolucionat a l'Antàrtida.<ref>[http://newsvote.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/827063.stm "Microbis de neu trobats al pol Sud"], BBC News, 10 juliol de 2000</ref>
 
== Clima ==
 
 
Durant l'hivern austral, el pol Sud no rep llum solar. A l'estiu, el sol està damunt l'horitzó de forma permanent, si bé a poca alçada. Bona part de la radiació solar que arriba a la superfície és reflectida per la neu blanca. Aquesta manca d'escalfor del sol, combinat amb l'altitud (sobre 2.800 metres), comporta que el pol Sud tingui un dels climes més freds de la Terra (tot i no ser el més fred, car el record ho té la regió pròxima a l'[[estació Vostok]], també a l'Antàrtida i ubicada a una alçada superior<ref>[http://www.gsfc.nasa.gov/scienceques2001/20020118.htm Pregunta de ciència de la setmana], Goddard Space Flight Center</ref>). Les temperatures al pol Sud són molt més baixes que al Pol Nord, principalment perquè el pol Sud té una altitud superior i està al mig d'una massa de terra continental, mentre que el Pol Nord està a nivell del mar al mig d'un oceà (que actua com a dipòsit de calor).
 
Al mig de l'[[estiu]], quan el sol arriba a la seva màxima elevació d'aproximadament 23,5°, les temperatures al pol Sud arriben de mitjana al voltant dels -25 °C. A la sortida (finals de setembre) i posta de sol (finals de març) “semestral” les temperatures baixen fins al 45 °C. Al centre de l'hivern, les temperatura s'estabilitzen al voltant dels 65 °C. La temperatura més alta mai enregistrada a l'[[estació Amundsen-Scott]] ha estat de 13.6 °C (27 de desembre de 1978), i la més baixa ha estat de 82.8 °C (23 de juny de 1982)<ref>[http://quest.nasa.gov/antarctica/background/NSF/sp-stay.html L'estància a l'estació Amundsen-Scott South Pole], National Science Foundation Office of Polar Programs </ref> si bé la temperatura més baixa mai enregistrat a la terra va ser de 89.2 °C a l'[[estació Vostok]] el 21 de juliol de 1983.
 
El pol Sud té un clima desèrtic, no rebent gairebé mai precipitacions. La humitat aèria és prop de zero. Tanmateix, els forts vents poden provocar nevades, i acumulacions de neu de prop de 20 cm per any.<ref>[http://www.nsf.gov/pubs/stis1993/opp93103/opp93103.txt Avaluació mediambiental - desenvolupament de gel blau i de neu compactada], National Science Foundation Office of Polar Programs, 9 d'abril de 1993</ref> La cúpula que hi ha al pol Sud acostuma a quedar parcialment enterrada a causa de les tempestes de neu, i cal netejar l'accés regularment. Els edificis construïts més recentment s'alcen sobre xanques de manera que la neu no s'amuntegui contra ells.
 
=== Mitjana de temperatures i precipitacions ===
Mitjana de temperatures mensuals i precipitacions (°C, mil·límetres) al pol Sud, (Antàrtida)<ref>[http://weatherbase.com/ weatherbase.com] </ref>
 
{| class="wikitable" width="80%"
|-----
! style="background: #99CCCC; color: #000080" height="17" width="30%"|Mes
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Gen
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Feb
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Mar
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Abr
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Mai
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Jun
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Jul
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Ago
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Set
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Oct
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Nov
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Des
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Any
|-----
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Mitj. màx. °C
| style="background: #CCFFFF; color:#000080;"|−25
| style="background: #66FFFF; color:#000080;"|−37
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−50
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−52
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−53
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−55
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−55
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−55
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−55
| style="background: #99CCFF; color:#000080;"|−47
| style="background: #66FFFF; color:#000080;"|−36
| style="background: #CCFFFF; color:#000080;"|−26
| style="background: #66CCFF; color:#000080;"|−45
|-----
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" height="16;"|Mitj. mín. °C
| style="background: #99FFFF; color: black;"|−28
| style="background: #99CCFF; color: black;"|−42
| style="background: #99CCFF; color: black;"|−56
| style="background: #99CCFF; color: black;"|−60
| style="background: #99CCFF; color: black;"|−61
| style="background: #6699FF; color: black;"|−61
| style="background: #3366FF; color: black;"|−63
| style="background: #3366FF; color: black;"|−62
| style="background: #3366FF; color: black;"|−62
| style="background: #99CCFF; color: black;"|−53
| style="background: #66FFFF; color: black;"|−39
| style="background: #99FFFF; color: black;"|−28
| style="background: #66CCFF; color: black;"|−51
|-----
! style="background: #99CCCC; color:#000080;"|Precipitacions (mil·límetres)
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCFFFF;" align="center"|—
| style="background: #CCCCFF;"|2,5
|}
<br />
 
== Hora ==
 
En molts llocs de la Terra, l'hora local està més o menys sincronitzada amb la posició del sol al cel. Aquesta línia de raonament falla al pol Sud, que té 'dies' que duren un any sencer. Una altra manera de mirar-ho és fixar-se que tots els fusos horaris convergeixen al pol. ''A priori'' no hi ha raó per a assignar el pol Sud a un fus horari particular però, com a criteri pràctic, l'[[estació Amundsen-Scott]] fa servir l'horari de Nova Zelanda, ja que els vols americans de subministrament provenen de [[Christchurch]], [[Nova Zelanda]].
 
== Investigació al pol Sud ==
 
Del mig centenar de bases científiques que hi ha a l'Antàrtida, només l'estadounidense [[estació Amundsen-Scott]] es troba al pol Sud.
Durant l'estiu la població de l'estació d'unes 200 persones. La majoria del personal marxa a mitjan febrer, deixant unes 80 persones al càrrec de la instal·lació durant l'hivern, principalment personal de suport més uns quants científics, que mantenen funcionalment l'estació durant els mesos de la nit antàrtica. El personal d'hivern resta totalment aïllat entre mitjans de febrer i finals d'octubre. L'estació és completament autosuficient durant l'hivern, i està alimentada contínuament per tres generadors.
 
La investigació a l'estació inclou estudis de [[glaciologia]], [[geofísica]], [[meteorologia]], [[Atmosfera d'un cos celeste|física de l'atmosfera]], [[astronomia]], [[astrofísica]], i [[biomedicina]]. La majoria dels científics en experiments que aprofiten les condicions de baixa temperatura i baix contingut d'humitat de l'aire polar, combinat amb l'altitud superior als 2743 m, que provoca que l'aire sigui molt més transparent que en molts altres llocs, i els mesos de foscor permeten als equips sensibles funcionar constantment.
 
Hi ha un hivernacle petit a l'estació que produeix hortalissa i verdura en cultiu [[hidropònic]], utilitzant només aigua i nutrient i cap terra. L'hivernacle és l'única font de fruita del temps i hortalissa durant l'hivern.
 
L'accés a dades de l'estació és proporcionat mitjançant el sistemes [[TDRS]]-F1, [[Marisat]] i [[GOES (satel·lit)|GOES]] de la [[NASA]] i el sistema [[IRIDIUM]] de telefonia.<ref>(en anglès)[http://www.southpolestation.com/news/news.html South Pole News]</ref><ref>(en anglès)[http://msp.gsfc.nasa.gov/SPTR/ The South Pole TDRSS Relay]</ref>
 
== Reclamacions Territorial ==
 
: '' [[Llista de reclamacions territorials Antàrtiques]] i [[Antàrtida#Divisi.C3.B3 pol.C3.ADtica|Antàrtida - divisió política]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
 
<div style="font-size:90%">
* Amundsen, Roald. [http://www.eoearth.org/article/The_South_Pole:_At_the_Pole Amundsen, Roald. ''The South Pole'']. e-book. 1915.
* Bursey, Jack ([[1957]]).'' Antarctic Night: One Man's Story of 28,224 Hours at the Bottom of the World''. [[Nova York]], [[Estats Units]]: Rand McNally & Company.
* Byrd, Richard E. ''Little America: Aerial Exploration in the Antarctic, the Flight to the South Pole''. Primera edició. [[Nova York]], [[Estats Units]]: G.P. Putnam's Sons, [[1930]].
* Byrd, Richard E.: ''Over the South Pole by air''. Natural History, 89(4), 114-117, [[1980]].
* Cook, F. A. ([[1980]]). Through the first Antarctic night [[1898]]-[[1899]]: a narrative of the voyage of the ''Belgica'' among newly discovered lands and over an unknown sea about the South Pole. [[Londres]], [[Canberra]], C. Hurst; Australian National University Press.
* Dalziel, Ian W.D. "Antarctica," The World Book Encyclopedia. [[Chicago]], [[Estats Units]]: World Book, Inc, [[1993]].
* Dater, Henry M.: ''First flight over the South Pole''. Antarctic Journal of the United States, 4(6), 285-288, [[1969]].
* Gould, Laurence McKinley. ([[1931]]). ''Cold: The Record of An Antarctic Sledge Journey''. [[Nova York]], [[Estats Units]]: Brewer, Warren & Putnam.
* Green, Christopher. ''Polar Lands''. [[Londres]], [[Gran Bretanya]]: Boldley Head Ltd, [[1984]].
* Hao, K. T.; Fullà, Montserrat: ''Scott y Amundsen: la conquista del Polo Sur''. Vicens Vives, [[2005]]. {{ISBN|84-316-7172-6}}.
* Huntford, R. ([[1999]]). The Last Place on Earth. Scott and Amundsen's Race to the South Pole. [[Nova York]], [[Estats Units]], The Modern Library.
* Imbert, B. ([[1992]]). ''North Pole, South Pole: Journeys to the Ends of the Earth''. [[Nova York]], Harry N. Abrams.
* Joerg, W. L. G. ([[1930]]). ''The Work of the Byrd Antarctic Expedition: [[1928]]-[[1930]]''. [[Nova York]], [[Estats Units]]: American Geographical Society.
* Martínez de Pisón, Eduardo; Sebastián Álvaro: "La Gran Carrera Polar", Ediciones Desnivel: El Libro de los Hielos. Octubre de [[2007]], 117-139. {{ISBN|978-84-9829-072-1}}.
* McKinley, Ashley C.: ''The South Pole Picture Book''. [[Nova York]]: Samuel W. Miller, [[1934]].
* Mill H. R.: ''The Siege of the South Pole''. [[Londres]], [[1905]].
* Montague, Richard. ''Oceans, Poles and Airmen: The First Flights Over Wide Waters and Desolate Ice''. [[Nova York]]: Random House, [[1971]].
* Owen, Russell. ([[1952]]). ''The Conquest of the North and South Poles: Adventures of the Peary and Byrd Expeditions''. [[Nova York]], [[Estats Units]]: Random House.
* Price, P.B., K. Woschnagg i D. Chirkin: Age vs depth of glacial ice at South Pole, Geophys. Res. Lett.
* Quartermain, L. B. ([[1967]]). ''South to the Pole: the early history of the Ross Sea sector, Antarctica''. [[Londres]], Wellington (etc.), Oxford U.P.
* Reader's Digest. Flight to the Pole: sixteen hours to repeat Amundsen's journey. Antarctica: Great Stories from the Frozen Continent. [[Sydney]], [[Austràlia]]: Reader's Digest, 242-243, [[1985]].
* Rink, Paul. ([[1961]]). ''Conquering Antarctica: Richard E. Byrd''. Chicago, [[Estats Units]]: [[Encyclopaedia Britannica]] Press, Inc.
* Saunders, Harold E. ''The flight of Admiral Byrd to the South Pole and the exploration of Marie Byrd Land''. Proceedings of the American Philosophical Society, 82(5), 801-820, [[1940]].
* Siegert, M.J. i R. Hodgkins: A stratigraphic link across 1100 km of the Antarctic Ice Sheet between the Vostok ice-core site and Titan Dome (near South Pole), Geophys. Res. Lett., 27, 2133-2136, [[2000]].
* Strong, Charles S. ([[1956]]). ''We Were There With Byrd at the South Pole''. [[Nova York]], [[Estats Units]]: Grosset & Dunlap.
* Van der Veen, C.J., E. Mosely Thompson, A.J. Gow i B.G. Mark: Accumulation at South Pole: comparison of two 900 year records, J. Geophys. Res., 104, 31067-31,076, [[1999]].
* Vaughan, Norman D. (amb Cecil B. Murphey): ''With Byrd at the Bottom of the World: The South Pole Expedition of [[1928]]-[[1930]]''. [[Harrisburg]], [[Estats Units]]: Stackpole Books, [[1990]].
* Wade, J.R. i Ashley C. McKinley. ''The conquest of the South Pole by air''. Pearson's Magazine, 71(425), 442-454, [[1931]].
* Webb, E. N. ([[1977]]). "Location of the South Magnetic Pole." Polar Record 18(117).
</div>
 
== Filmografia ==
 
<div style="font-size:90%">
* Sheen, Martin: "Arctic & Antarctic." Dorling Kindersley Ltd. i [[BBC]] Worldwide Americas, [[1996]].
*del Amo, Aymar: "[https://vimeo.com/ondemand/planetablanc/ Planeta Blanc]" Zucre Films, 2013.
</div>
 
== Vegeu també ==
 
* [[Estrela polar]]
* [[Pol celeste]]
* [[Pol Nord]]
* [[Antàrtida]]
* [[Cercle polar antàrtic]]
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.nsf.gov/od/opp/support/southp.jsp Web oficial Estació Amundsen-Scott]
* [http://www.esrl.noaa.gov/gmd/obop/spo/livecamera.html NOAA Webcam]
* [http://www.adventure-antarctica.de/tag/panorama/ Panorames de 360° del pol Sud]
* [http://astro.uchicago.edu/cara/vtour/pole/ Gira virtual al pol Sud]
* [http://www.cmdl.noaa.gov/gallery/SPO Galeria fotogràfica del pol Sud]
* [http://www.wunderground.com/global/stations/89009.html Estat meteorològic actual al pol Sud (Estació Amundsen-Scott)]
* [http://www.aad.gov.au/default.asp?casid=1843 Pols] per la Divisió Australiana Antàrtica
* [http://antarcticsun.usap.gov El Sol Antàrtic] – Font de notícies en línia pel Programa Antàrtic dels EUA
* [http://www.adventure-antarctica.de/tag/aerial-photography/ Fotografia aèria de l'estació Amundsen-Scott i el pol Sud]
* [http://www.elpais.com/articulo/sociedad/calentamiento/Polo/Sur/sorprende/cientificos/elpepusoc/20090122elpepisoc_11/Tes El calentamiento del Polo Sur sorprende a los científicos] (en castellà)
* [http://www.polosur1911-2011.com/ Viatge en solitari al Pol Sud d'Albert Bosch]
*[http://www.zucrefilms.com/portfolio-PLANETA%20BLANC.html Planeta Blanc, el nostre Pol Sud. Pel·lícula documental expedició Pol Sud Sense Límits]
 
{{1000 Història i geografia}}
{{coordenades geogràfiques|state=collapsed}}
{{Geografia de l'Antàrtida}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Orientació]]
[[Categoria:Geografia de l'Antàrtida]]
<br />
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol_Sud»