Guerra dels Segadors: diferència entre les revisions

És comú dir que els Estats monàrquics absolutistes i el règim senyorial sobre el qual es basaven provocaren un conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al [[segle XVII]]. Però realment va ésser la defensa de Catalunya després que Pau Claris demanés ajuda a França per sofocarsufocar la revoltarrevolta popular contra la burgesia i la noblesa catalana. Catalunya es veié agreujat pel malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes franceses durant les guerres entre [[França]] i [[Espanya]] emmarcades en la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]] - [[1648]]). Les tropes castellanes(i catalanes) i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al [[Rosselló]] van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d'ocupació.

El mateix any, la caiguda d'[[Òpol]] i [[Salses]] en mans dels francesos i governades per alcaids no catalans, que es rendiren, sembla, per suborn, accentuà la tensió entre la cort i el Principat. Encara que la campanya del Rosselló acabà amb la posterior [[Setge de Salses (1639)|recuperació de Salses]] el [[28 de gener]] del [[1640]]. Però malgrat les lleis catalanes, el rei, temorós de nous atacs francesos, ordenà que l'exèrcit mercenarihispànic restés sobre el país, alhora que era una càrrega fiscal sobre la pagesia i tot Catalunya en patí les conseqüències. Aquest fet comportà abusos de la soldadesca a la població i produí greus incidents a petits nuclis camperols com [[Sant Esteve de Palautordera]], [[Riudarenes]], [[Santa Coloma de Farners]], [[Palafrugell]], etc.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bassegoda i Hugas |nom=Bonaventura |cognom2=Garriga i Riera |nom2=Joaquim |títol=L'època del Barroc i els Bonifàs |url=http://books.google.cat/books?id=vm3P9edWCY4C&pg=PA481&dq=1640+ter%C3%A7+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=tFGNUcDvH42qhQf-xYGwCg&ved=0CEMQ6AEwBA#v=onepage&q=1640%20ter%C3%A7%20barcelona&f=false |llengua=anglès |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2007 |pàgines=481 |isbn=8447531953}}</ref> Poc a poc s'estengueren a les poblacions més grans, com a Barcelona, cap i casal, on també van intentar allotjar la tropa i el Consell de Cent, govern municipal, s'oposà fermament<ref>{{Ref-llibre|cognom=FLORENSA I SOLER|nom=Núria|títol="Les fortificacions de Barcelona, motiu dedesafiament a Felip IV de Castella".|url=IV Congrés d'Història de Barcelona|edició=|llengua=|data=1997|editorial=IMHB/Proa|lloc=Barcelona|pàgines=pp. 41-48|isbn=}}</ref>

Els revoltats van justificar la rebel·lió principalment amb arguments religiosos, acusant l'Exèrcitexèrcit castellàhispànic d'haver comès impunement sacrilegis contra el [[Eucaristia|Santíssim Sagrament]] en cremar diverses esglésies,<ref>{{ref-publicació|cognoms=Arredondo|nom=María Soledad|títol=La transmisión de una convicción o un saber religioso|publicació=Criticón|any=2008|capítol=Transmitir y proclamar la religión: una cuestión de propaganda en las crisis de 1635 y 1640|pàgines=94-95|url=https://books.google.es/books?id=1PxrTFp4mAsC&pg=PA95#v=onepage&q&f=false}}</ref> a més d'haver realitzat violacions de dones.

El [[7 de juny]] del mateix any, en el que es coneix com el [[Corpus de Sang]], "La Revolta dels Segadors" es va iniciar a [[Sant Andreu de Palomar]] el 1640, quan els [[SomatentSometent|sometents]] de Sant Celoni de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega van decidir marxar contra les forces del comte-duc Olivares, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la guerra contra el francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia de Sant Andreu del Palomar i s'enfilaren cap a Barcelona. Grups de segadors entraren de nou a la ciutat i s'originà un motí, en el qual fou assassinat (no del tot aclarit) el virrei [[Dalmau III de Queralt]]. Aquest fet marca l'inici del conflicte, que es converteix de seguida en una autèntica revolta social. Fou succeït per l'anterior virrei [[Enric III d'Empúries]] que, tot i gaudirpatir de molt mala salut, va acceptar el nomenament, i per tercera vegada prestà jurament com a virrei de Catalunya el matí del [[19 de juny]] de [[1640]]. Després d'arrestar els dos comandants més impopulars de l'exèrcit castellà, la seva malaltia s'agreujà i moria el [[22 de juliol]]. Catalunya estava altre cop sense virrei, i els diputats es destacaven com les úniques figures d'autoritat en un territori escombrat per la revolució.

El vespre del [[21 de juliol]], els tortosins es revolten contra el governador de la ciutat per la sospita de quequè la [[pólvora]] que havia rebut, així com les tropes estacionades a [[Tortosa]], serien utilitzades en la [[repressió]] reial contra el [[Principat]]. La revolta triomfa i davant el bloqueig de Tortosa en el trànsit i estacionament de les tropes castellanes, el [[comte-duc d'Olivares]] exigeix en la reunió de la Junta d'Execució del dia [[31 de juliol]] que s'utilitzin mitjans "más sangrientos y rigurosos" contra els revoltats.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Archivo General de Simancas|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=ll. 1329|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Catà|nom=Josep|títol=Absolutisme contra Pactisme. La Ciutadella de Barcelona (1640-1704)|url=|edició=|llengua=|data=2008|editorial=Rafael Dalmau, Editor|lloc=Barcelona|pàgines=11|isbn=9728423207237}}</ref>

El setembre, l'exèrcit de [[Felip IV de Castella]] comandat per [[Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens|Pedro Fajardo]], el marquès de Los Vélez, es va dirigir contra Catalunya,<ref>{{Ref-llibre|cognom=FLORENSA I SOLER, Núria-GÜELL, Manel|nom=|títol="PRO DEO, PRO REGI, ET PRO PATRIA". La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona.|url=|edició=|llengua=|data=2005|editorial=ÒMNIUM.|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=84-232-0685-8}}</ref> va ocupar [[Tortosa]], que tenia una guarnició castellana al [[Castell de la Suda]], amb un exèrcit de 23.000 infants, 3.000 genets i 24 canons<ref name="FXH HMC"> F. Xavier Hernández, ''Història militar de Catalunya''</ref> i la va convertir en el port de sortida de tropa i municions a Itàlia i el Rosselló.<ref name=IDR/> Avançant en direcció a [[Barcelona]] i després de les batalles del [[batalla del coll de Balaguer|coll de Balaguer]] ([[10 de desembre]]) i de [[batalla de Cambrils|Cambrils]], el [[24 de desembre]] pren la ciutat de [[Tarragona]], que [[Roger de Bossost]],<ref>[http://www.euraldic.com/txt_saint-esprit_s05.html Llista cronològica dels cavallers de l'''Ordre du Saint-Esprit'']</ref> baró d'Espenan, va rendir sense combatre, fugint cap a [[França]] en lloc de [[batalla de Martorell|defensar Martorell]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=FLORENSA I SOLER|nom=Núria|títol="Martorell: plaça d'armes catalana a la Guerra dels Segadors"|url=|edició=Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos|llengua=|data=2000|editorial=|lloc=Martorell|pàgines=|isbn=}}</ref> on van anar les tropes catalanes de la ciutat, mentre [[Josep Margarit i de Biure]] atacava la rereguarda a [[Constantí]]. L'ocupació fou seguida d'una duríssima repressió contra el poble revoltat.

El [[16 de gener]] de [[1641]], davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà després de la derrota a la [[batalla de Martorell]], Barcelona es va preparar per defensar la ciutat de les tropes hispàniques (vades serde una gran victòria pels catalans)Montjuïc.<ref>{{Ref-llibre|cognom=FLORENSA I SOLER|nom=Núria|títol=" La derrota del ejército hispánico en Barcelona "la batalla de Montjuïc. Antecedentes y desarrollo de la guerra"|url=|edició=Calderón de la Barca y la España del Barroco. II.|llengua=castellà|data=2001|editorial=Centro de Estudios Políticos y constitucionales/Sociedad Estatal "España Nuevo Milenio"|lloc=Madrid|pàgines=189-206|isbn=}}</ref> En aquesta situació, [[Pau Claris]] al capdavant de la [[Generalitat de Catalunya]] proclamà la [[República Catalana]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Florensa i Soler |nom=Núria |capítol=La República Catalana de 1641: un proyecto colectivo revolucionario |títol=La declinación de la monarquía hispánica en el siglo XVII |url=http://books.google.cat/books?id=kvU-22-T1lYC&pg=PA102&dq=rep%C3%BAblica+catalana+17+gener+1641&hl=ca&sa=X&ei=ZzOEUZ7YKM3FPY2qgegD&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=rep%C3%BAblica%20catalana%2017%20gener%201641&f=false |llengua=castellà |editorial=Univ de Castilla La Mancha |data=2004 |pàgines=102 |isbn=8484272966}}</ref> amb l'adhesió de la burgesia urbana descontenta per la pressió fiscal i atorgant el desitjat conseller menestral al govern municipal de Barcelona,<ref>{{Ref-llibre|cognom=FLORENSA I SOLER|nom=Núria|títol="El bienni de transició: 1640-1641. Conflictes socials a Barcelona: el conseller sisè menestral i la revolució urbana". Congrés d'Història Moderna, història en construcció.|url=|edició=|llengua=|data=1999|editorial=Pagès|lloc=Lleida|pàgines=497-511|isbn=}}</ref> d'aquesta manera es va acordar una aliança politicopolítico-militar amb França.

Amb les tropes castellanes allotjades ja a [[Sants]], per tal d'obtenir l'ajuda necessària, sota les disposicions de la Junta de Guerra que es constituí a la ciutat de Barcelona i de la qual formaren part, entre altres, [[Francesc de Tamarit]] i [[Joan Pere Fontanella]], Catalunya es posava finalment sota l'obediència de [[Lluís XIII de França]] el [[23 de gener]] de [[1641]] i la Generalitat obtingué una important victòria militar en la [[Batalla de Montjuïc (1641)|batalla de Montjuïc]] ([[26 de gener]] del [[1641]]) que obligà l'exèrcit castellà del [[Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens|marquès de Los Vélez]] a retirar-se a [[Tarragona]], on quedà [[Setge de Tarragona (1641)|assetjat durant mesos]] i fou rellevat com a virrei per [[Federico Colonna]].<ref>{{es}} Asasve [Relación de Virreyes y Capitanes Generales de Cataluña (siglos XV al XXI]</ref>

Pocs dies després de la victòria de Barcelona, el [[14 de febrer]] arribava l'ajuda de l'exèrcit francès de terra de [[Philippe de La Mothe-Houdancourt]] i l'armada de [[Jean Armand de Maillé-Brézé]]. El [[25 de febrer]] es forma el [[Batalló del Principat]]<ref>{{ref-web |url=http://www.xtec.cat/~xgual1/impost.htm |títol=L'impost del batalló}}</ref> d'exèrcit regular que lluitarà al costat de l'exèrcit francès, amb 5.000 soldats d'[[infanteria]] dirigits per [[Josep Sacosta]] i 500 de cavalleria comandats per [[Josep d'Ardena]], que es pagaren amb l'[[impost del batalló]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Millàs i Castellví |nom=Carles |títol=Materials n.9 |capítol=Una aplicació de la fiscalitat en la Guerra dels Segadors: el tribut del batalló al Papiol i a Sant Andreu de la Barca |url=http://www.llobregat.info/centre/recerca/materials9.pdf |editorial=Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat |data=2003 |pàgines=p.85-96 |isbn= }}</ref> Tanmateix, el [[27 de febrer]] moria el president [[Pau Claris]], possiblement enverinat.

La [[Setge de Tarragona (1641)|campanya de Tarragona]] comença a l'abril de 1641 i s'estableix el setge el 4 de maig, mentre que el bloqueig de la ciutat per mar és efectiu el [[5 de maig]]. Es tanca el cercle a l'interior per [[Constantí]] i [[Salou]], però el setge és aixecat quan, en el [[Segona batalla naval de Tarragona|segon intent]], un gran estol espanyol comandat per [[García Álvarez de Toledo y Mendoza]] va lliurar provisions a la ciutat, derrotant l'estol francès d'[[Henri d'Escoubleau de Sourdis]]. L'exèrcit hispànic era superior en nombre al francocatalà, però la seva moral de derrota després de la batalla de Montjuïc va provocar que els hispànics es quedessin a l'interior de Tarragona. Allí l'exèrcit es desfarà, quedant l'agost només uns 5.000 homes dels més de 15.000 que tenia l'exèrcit el mes de febrer.

El [[Rosselló]] va caure completament en mans francocatalanes, i d'aquesta manera els objectius de [[Cardenal Richelieu|Richelieu]] i [[Lluís XIII de França]] de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i per tant es van donar per acabades les operacions principals. L'atenció donada pel cardenal Mazarino a les campanyes d'ItaliaItàlia provocà un cert desinterès francès, i, en perdre la batalla de Lleida, que es rendí el 31 de juliol, amb la posterior jura de les Constitucions per Felip IV a Lleida el mes d'agost, les posicions pro-espanyoles prevalgueren. A més, el [[4 de desembre]] de [[1642]], moriria [[Cardenal Richelieu|Richelieu]], i el [[14 de maig]] de [[1643]], Lluís XIII, a qui va succeir el seu fill [[Lluís XIV]], conegut com el ''rei sol'', fins al [[1652]].

El [[6 de gener]] de 1647 es van crear diversos regiments catalans regulars, tant d'infanteria com de cavalleria. Tortosa es mantingué sota sobirania castellana fins al 1648, en què fou conquerida pels francesos, que s'hi mantingueren fins al 1650. La [[guerra de la Fronda]], una guerra civil francesa durant la minoria d'edat de [[Lluís XIV de França]] va afeblir les possibilitats militars franceses a Catalunya, amb la retirada de gran part de la tropa francesa, i va provocar l'avanç de les tropes castellanes.

La recuperació espanyola posa setge a Barcelona, i ja a mitjans de 1653 es produeix el primer contraatac seriós francès amb el setge a Girona. L'any següent la iniciativa passa de nou als francesos en acabar-se la Fronda el 1653 a la Guyena francesa.

Les tropes franceses encara es mantingueren a [[Catalunya]] durant set anys fins a la signatura del [[Tractat dels Pirineus]] el [[1659]], i el [[1653]], acabat el conflicte de la [[Fronda]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Atkinson |nom=Charles Francis |títol=Encyclopædia Britannica |edició=11a |capítol=Fronde, The |url= |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1911 |pàgines=247–249 |isbn=}}</ref> el general francès [[Philippe de La Mothe-Houdancourt]]<ref name="FXH HMC"/> amb els catalans liderats per [[Josep Margarit i de Biure]], un total de catorze mil14.000 homes i quatre mil4.000 cavalls<ref name="ML HGE">Modesto Lafuente, ''Historia general de España'' [http://books.google.cat/books?id=7rQLAAAAYAAJ&pg=PA441&lpg=PA441&dq=castellfollit+mortara&source=web&ots=-JsMo6AxCk&sig=ePdJDf2WCbv_mNAuYF5ZOzpHWJ8&hl=ca#PPA438,M1 Google Llibres] </ref> entrava per [[el Pertús]]. [[Jacques de Rougé de Plessis-Belliére]] [[Setge de Castelló d'Empúries (1653)|prenent Castelló d'Empúries]] i [[Figueres]], i el [[12 de juliol]] es posava [[setge de Girona (1653)|setge a Girona]], que fou aixecat per [[Joan Josep d'Àustria]], que recuperà tot l'[[Empordà]] tret de [[Roses]].<ref name=DiC>{{Ref-llibre |cognom=Deulonder i Camins |nom=Xavier |títol=França i Catalunya |url=https://books.google.es/books?id=KoArDwAAQBAJ&pg=PT200&dq=castell%C3%B3+d%27empuries+1653&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjXpcqG8LjVAhUSKVAKHfCoAcIQ6AEIJjAA#v=onepage&q=castell%C3%B3%20d'empuries%201653&f=false |llengua= |editorial=Bubok |data=2017 |pàgines= |isbn=8468504025}}</ref>

La [[conferència de Ceret]] i el [[tractat de Llívia]] ([[1660]]) van conformar la nova frontera entre les dues corones.

* [[1640]] -[[1641]]. Campanya espanyola. Ocupació de [[Tortosa]], [[Batalla de Cambrils]], ocupació de [[Tarragona]] i [[Batalla de Martorell]].

* [[1647]]. [[Setge de Lleida (1647)|Setge de Lleida]] i fracàs francès. Presa d'Àger per Condé.