Text: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Substitució editor visual |
m Revertides les edicions de 217.126.117.56. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
Un '''text''' és un conjunt de paraules articulades que formen un [[discurs]] unitari, és una composició [[lingüística]] amb intenció de comunicar un [[missatge]].<ref name="GECtext">{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00133668.xml|consulta=1 abril 2017|títol=Text|obra=Gran Enciclopèdia Catalana|editor=Grup Enciclopèdia Catalana}}</ref>
El mot prové del [[llatí]] ''textum'', derivat del verb ''texere'' i significa teixit. En sentit estricte aquesta composició pertany a la llengua [[escriptura|escrita]], però el seu significat s'ha estès, gràcies a la [[semiòtica]], a qualsevol unitat que transmet un significat. Per això es pot parlar de textos [[llengua oral|orals]] o de [[costum]]s i tradicions que actuen com a textos, en el sentit que poden ser [[lectura|llegits]] - interpretats- per algú altre i que vehiculen un missatge.<ref>[[Yuri Lotman]] - The Structure of the Artistic Text</ref>
== Propietats d'un text ben format==
Un text ben format ha de tenir [[coherència]], [[Cohesió lingüística|cohesió]], [[adequació]] i presentació de manera que existeixi una unitat temàtica i d'estil que ajudi a la comprensió per part del receptor.
=== Cohesió ===
La cohesió és la forma. Propietat que implica la correcta relació entre les diferents parts del text. Compleix normes sintàctiques, gramaticals, i signes de puntuació.<ref> van Dijk, T.A. (1980). Macrostructures. Hillsdale: N.J. Erlbaum, A: Marinkovich Ravena, Juana, ''[http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-09341999000100012#van80 Una propuesta de evaluación de la competencia textual narrativa]'' Revista Signos 1999, 32(45-46), 121-128; versió online ISSN 0718-0934</ref>
=== Adequació ===
L'adequació és la propietat d'adaptar el missatge a la situació, mitjançant el registre.
'''Registre:''' Variant estilística que s'adapta a diferents situacions de comunicació.
*'''Culte:''' El més cuidadós de tots. Molta precisió lèxica. Correcció gramatical. S'utilitza en poesia i ciències.
*'''Estàndard:''' El normal. S'utilitza a la premsa, relacions interpersonals i en llenguatje col·loquial.
*'''Vulgar:''' Ús més descuidat de la norma lingüística, pobresa de vocabulari, ús de paraules inapropiades, pronunciació deficient, etc.
== Tipus de text ==
Els textos es divideixen segons el tipus de llenguatge emprat, la modalitat textual i el tipus de públic al qual van dirigits, que condiciona per exemple el registre o grau de formalitat i la selecció de conceptes.
Segons el llenguatge, un text pot ser:
* Periodístic.
* Literari, si usa les convencions d'estil i la doble figuració de la [[literatura]].
* Científic, si apareixen tecnicismes i mots monosèmics.
* Administratiu o jurídic, amb abundància d'abreviatures i fórmules lexicalitzades provinents del [[dret]].
* Publicitari.
Segons la modalitat, un text pot ser:
* [[Text descriptiu]]
* [[Text narratiu]]
* [[Text expositiu]] o divulgatiu (que inclou l'instructiu).
* [[Text argumentatiu]]
* [[Text explicatiu]]
* [[Text predictiu]]
* [[Text teatral]]
== Referències ==
{{Referències}}
== Lectures ==
* [[Jacques Derrida]], ''De la grammatologie'', Paris, 1967.
* [[Tzvetan Todorov]], « Texte », a O.Ducrot et Tzvetan Todorov, ''Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage'', Paris, 1972.
* [[Roland Barthes]] : ''Le Plaisir du texte'', Paris, 1973 ;
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|text}}
[[Categoria:Semiòtica]]
| |||