Tarragona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.184.161.215. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 291:
A poc a poc, la població es recuperà fins a ser una de les metròpolis més importants d'Hispània, però no es va arribar als nivells de l'època romana. Hi fou important la comunitat cristiana, encapçalada per l'[[Arquebisbe de Tàrraco]]. El 711 tenia una seca que encunyava moneda per [[Àkhila II]].
 
=== Tarraquna, entre l'Islam i el Cristianisme... ===
Els invasors àrabo-berebers s'empararen de Tarragona en una data compresa entre el [[714]] i el [[718]]. Tradicionalment hom creia que la ciutat va ser expugnada violentament i profundament saquejada. Aquesta creença vindria confirmada per la fugida del bisbe [[Pròsper de Tarragona]]. Tanmateix no hi ha cap testimoni arqueològic que avali aquesta creença, amb la qual cosa s'admet que, hipotèticament, la conquesta va ser pacífica o escassament violenta. Allò que està clar és que Tarragona (Tarraquna a les fonts musulmanes) amb la seu episcopal vacant i situada en una posició massa extrema dins [[Al-Andalus]], va perdre rellevància com centre urbà. Aquest fet indubtable ha donat lloc a un altre tòpic historiogràfic, el de la ciutat abandonada, fantasmal, immens camp de runes colossals però buida. En cap cas aquest clixé s'adapta a la realitat. La ciutat difícilment va restar mai buida de manera permanent, i és clar que el seu domini va ser objecte de disputa entre moriscs i cristians. Sota [[Carlemany]], Tarragona va ser incorporada segurament de manera efímera, dins l'anomenada [[Marca Hispànica]]. La disponibilitat d'una seu episcopal vacant amb dret a la primacia de les [[Hispania]]e, era un estímul per al príncep cristià veí més poderós: el comte de Barcelona, que d'aquesta manera podia reforçar la seva independència envers el rei de França atès que, eclesiàsticament, depenia del bisbat de [[Narbona]]. El poder andalusí, de totes maneres, va frustrar diverses vegades la restauració de l'episcopi tarragoní i, per tant, la seva definitiva incorporació a l'òrbita cristiana. El primer intent conegut va ser el [[960]], sota el comte [[Borrell II]] de Barcelona. Durant el segle XI es coneixen diversos intents d'incorporar la ciutat al domini del comte de Barcelona, però la mateixa reiteració dels intents demostra que aquesta apropiació i domini eren, com a màxim, precaris. El [[1116]], el comte [[Ramon Berenguer III]] s'emparà de Tarragona. Aquest cop ja de manera definitiva restaria sota domini cristià, dins l'òrbita feudal del [[Comtat de Barcelona]].