Revisió del 09:25, 12 juny 2018 modifica Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.363 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 16:51, 3 abr 2019 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.363 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 53: Va allistar-se com a voluntari i va lluitar valentament en la [[Guerra francoprussiana]], que va esclatar només acabar el seu batxillerat. Després de la guerra, va deixar Normandia l'any 1871 i va traslladar-se a [[París]], on va passar deu anys com a empleat del Ministeri de la Marina. Durant aquests deu anys d'avorriment, la seua única distracció era practicar el rem al [[Sena]] els diumenges i durant les vacances. [[Gustave Flaubert]] el va prendre sota la seua protecció i serà per a ell una mena de mentor literari, guiant els seus inicis en el periodisme i la literatura. A casa de [[Gustave Flaubert\|Flaubert]], va conèixer el novel·lista rus [[Ivan Turguénev]], i [[Émile Zola]], així com nombrosos escriptors pertanyents a les escoles [[Naturalisme\|naturalista]] i [[Literatura realista\|realista]]. Va escriure molta poesia i peces curtes. L'any 1878, va ser traslladat al Ministeri d'Instrucció Pública i va començar a subministrar articles a diversos periòdics importants com ara ''[[Le Figaro]]'', ''Gil Blas'', ''Le Gaulois'' i ''l’Écho de Paris''. Va consagrar el temps de lleure a l'escriptura de contes i novel·les curtes. L'any 1880 va publicar la seua primera obra mestra, ''[[Boule de Suif]]'' (''Bola de greix''), que esdevé un gran èxit. Flaubert va qualificar-la d'«obra mestra que romandrà». Línia 61: L'any [[1881]], va publicar el seu primer volum de contes sota el títol de ''La Maison Tellier'' (''La casa Tellier''), que ateny en dos anys la dotzena edició; el [[1883]], conclou la seua primera novel·la llarga, ''[[Une vie]]'' (''Una vida''), de la qual es van vendre vint-i-cinc mil exemplars en menys d'un any. En les novel·les, concentra totes les observacions disperses en els seus contes i novel·les ~~curts~~curtes. La seua segona novel·la llarga, ''Bel-Ami'', va aparèixer l'any [[1885]] i va gaudir de trenta-set reimpressions en quatre mesos. Així, obres caracteritzades per l'estil, la concepció i la penetració surten de la seua ploma fecunda. En aquesta època, escriu també altra de les seues obres mestres, ''Pierre et Jean''. La seua aversió natural al contacte social el porta al retir, la solitud i la meditació. Va viatjar extensament per [[Algèria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], [[Bretanya]], [[Sicília]], [[Alvèrnia]]... i cada viatge va ser per a ell sinònim de nous volums. Va fer un creuer en el seu iot privat anomenat «Bel-Ami» com la seua novel·la. Aquest creuer, que el va portar per Cannes, [[Agay]] i St. Tropez, li va inspirar ''[[Sur l'eau]]'' (''Sobre l'aigua''). Aquesta vida agitada no li va impedir establir lligams d'amistat amb les celebritats literàries del seu temps: [[Alexandre Dumas (fill)]] sentia vers ell un afecte paternal. Guy va sucumbir també a l'encís del filòsof i historiador [[Hippolyte Taine\|Taine]], a qui va conèixer a [[Aix-les-Bains]]. Tot i això, Flaubert va continuar sent el seu padrí literari. ~~Per~~ D'altra banda, l'amistat amb els [[germans Goncourt]] va ser de curta durada; la franquesa de Maupassant i el seu esguard crític sobre la comèdia humana s'acomodaven malament a l'ambient de xafardeig, d'escàndol, de duplicitat i de crítica envejosa que els dos germans havien creat al seu voltant, sota l'aparença d'un saló literari a la manera del [[segle XVIII]]. Durant els seus darrers anys, es desenvolupa en ell un gust exagerat per la soledat, un instint de conservació malaltís, un temor constant a la mort i una certa paranoia, potser deguts a la [[sífilis]] que s'havia encomanat en els seus anys de joventut. L'1 de gener de [[1892]], va fer una temptativa de suïcidi, intentant tallar-se la gola. Aleshores va ser internat a [[París]], en la clínica del Dr. Blanche, on va morir de paràlisi general un mes abans del seu 43é aniversari, el 6 de juliol de 1893, després de divuit mesos d'inconsciència gairebé total. En l'acta de defunció, figura la menció «nat a [[Sotteville]], prop [[Yvetot\|d'Yvetot]]», dada que va obrir la polèmica sobre el seu lloc de naixement. És soterrat al [[cementeri de Montparnasse]], a [[París]] (divisió 26). == Mirada sobre la seua obra == * ''[[Boule de Suif]]'' permet a Maupassant esdevenir, als trenta anys, un escriptor cèlebre. * Domina completament la ironia, que exerceix en nombrosos contes i narracions naturalistes, els personatges dels quals són sovint paisans normands o petitburgesos. * Excel·leix també en la narració d'aventures amoroses o en el gènere fantàstic: cal esmentar, entre d'altres, ''La Maison Tellier'' ([[1881]]), ''Les Contes de la bécasse'' ([[1883\|(1883]]) o ''[[Le Horla]]'' ([[1887]]), que pot ser vista com l'expressió dels seus primers signes de malaltia. * Es troba en Maupassant aquesta por a la [[mort]] en moltes de les seues narracions i en la novel·la ''[[Fort comme la mort]]'' ([[1889]]). * Maupassant aporta també una visió de la societat i sobre l'absència de valors morals, que hom pot trobar en tots els medis. Les seues novel·les ''[[Une vie]]'' ([[1883]]), ''[[Bel-Ami]]'' ([[1885]]), i ''[[Pierre et Jean]]'' ([[1888]]), li van permetre aprofundir en aquest esguard crític. * Maupassant va utilitzar diversos [[pseudònim]]s: Joseph Prunier, amb el qual va publicar, l'any 1875, el seu primer conte: ''La Main ~~d'écorché~~décorché''. Guy de Valmont, amb el qual va signar «Gustave Flaubert», aparegut l'any 1876. Va utilitzar aquest pseudònim fins a l'any 1878. ** Maufrigneuse, que va utilitzar entre [[1881]] i [[1885]]. == Obres == Les obres marcades com a «llibre electrònic» es troben disponibles lliurement en format electrònic en francès. Seguiu l'enllaç per a accedir-hi.: === Novel·les i narracions ===

Guy de Maupassant: diferència entre les revisions