Obre el menú principal

Canvis

Modificat l'ordre de la informació i afegida categoria
 
El 1017, l'ambició de [[Bernat Tallaferro]], [[Comte de Besalú]], per aconseguir una demarcació episcopal pel seu comtat fa que, amb la complaença d'[[Abat Oliba|Oliba]], abat de Ripoll, executés la [[Butlla papal|butlla papal]] de [[Benet VIII]] amb la que la comunitat fou dissolta, acusada de disbauxa moral. Així Bernat I aconsegueix el seu objectiu i amb una altra butlla emesa simultàniament es crea el bisbat de Besalú sent un fill de Tallaferro, [[Guifré de Besalú]], el primer i únic [[bisbe]]. Hi fou instaurada una comunitat de canonges aquisgranesos, fins que el 1083 el monestir fou pres amb violència, amb el beneplàcit del comte [[Bernat II de Besalú]], per l'abadia benedictina de [[Abadia de Sant Víctor|Sant Víctor de Marsella]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ferrer i Godoy|nom=Joan|títol=Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-1273)|url=|edició=|llengua=català|data=2009|editorial=Fundació Noguera|lloc=|pàgines=11,12|isbn=9788497797894}}</ref> que hi tornà a instal·lar una comunitat de monges (1098). Amb tot, els canonges, sota la protecció del [[bisbe de Vic]] i de la regla augustiniana reeixiren a instal·lar-s'hi definitivament el 1114 i hi restaren fins al 1484. D'aquesta data fins al 1581, el monestir fou regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa [[Climent VIII]], en suprimir les [[canonges regulars agustins|canòniques regulars agustines]] de Catalunya i Rosselló, erigí en col·legiata secular, suprimida pel [[Concordat]] de 1856. L'església romànica, que perdura en part refeta després del [[Terratrèmol de Catalunya de 1428|terratrèmol de 1428]], fou renovada a partir de 1130 i consagrada el 1150.<ref name="patmapa" />
 
La intel·ligent restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada el 1948-63 per R. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428. Entre els anys 1992 i 2000 s'han restaurat la totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'estructura del claustre. La capella dels Dolors, construcció barroca del segle XVIII, va ser totalment refeta els anys cinquanta sota la direcció de l'arquitecte R. [[Duran i Reynals]], gràcies al mecenatge de [[Jaume Espona i Brunet]]. Fou inaugurada l'últim diumenge d'agost de 1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la capella que ha sofert una greu degradació i no s'ha vist cap preocupació per minorar-la o solucionar-la.<ref name="patmapa" />
 
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no s'en coneix amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, es creu que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del s. XV, ja que en el [[Necrologi]] de Sant Joan, hi ha la següent notícia: "''Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...''". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar [[Joan de Peralta]], el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.<ref name="patmapa" />
 
La [[matraca]] és un element singular. Encara que aquest tipus d'artefactes tinguin el seu origen a l'acabament de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar de monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el [[Divendres Sant]] i el [[Dissabte Sant]], tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.<ref name="patmapa" />
 
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyores d'[[Ogassa]], i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.<ref name="patmapa" />
 
== Arquitectura ==
A la façana dels Dolors hi ha diversos esgrafiats. Tota la superfície de la façana de la capella dels Dolors que dóna al passeig del Comte Guifré, és arrebossada amb esgrafiats. Degut al lloc humit i bac on es troba aquesta façana està molt malmesa i en força mal estat.<ref name="patmapa"/> Encara es pot veure que l'esgrafiat està format per diferents sanefes, una més ampla que està situada sota el teulat, alternant amb les finestres rodones; a sota una d'estreta i després alternant amb les finestres grosses els dibuixos dels esgrafiats ocupen molta superfície i sota de cada finestra hi ha un motiu d'estil diferent a tota la resta. A sota es torna a repetir la sanefa més estreta i després a tota la resta de la paret fins aproximadament un metre de terra hi ha un esgrafiat uniforme.<ref name="patmapa"/>
 
Finalment, també es conserva l'antic [[Palau Abacial (Sant Joan de les Abadesses)|Palau de l'Abadia]], del [[segle XV]]. Ja al [[segle XX]], la important restauració de l'església, iniciada per [[Puig i Cadafalch]] i completada entreel 1948-63 per RaimonR. Duran i Reynals, sota els auspicis de Jaume Espona, ha tornatretornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració dedel [[1428]]. LaEntre col·leccióels delanys [[museu]]1992 situati al2000 mateixs'han edifici,restaurat ala totalitat de les cobertes i s'ha consolidat l'antigaestructura rectoria,del constaclaustre. d'escultures,La capella dels pinturesDolors, teixitsconstrucció ibarroca orfebreriadel quesegle il·lustrenXVIII, lava històriaser deltotalment monestirrefeta iels laanys vila.<ref>{{ref-llibre|cinquanta cognomsota =la AADD|direcció títolde =l'arquitecte MuseusR. [[Duran i CentresReynals]], degràcies Patrimonial Culturalmecenatge ade Catalunya[[Jaume |Espona anyi =Brunet]]. 2010|Fou editorialinaugurada =l'últim Departamentdiumenge d'agost de Cultura1955. Els [[esgrafiat]]s són l'únic element de la Generalitatcapella deque Catalunya|ha llocsofert =una Barcelona|greu pàginesdegradació =i p.no 108s'ha |vist isbn=84cap preocupació per minorar-393la o solucionar-5437-1}}la.</ref name="patmapa" />
 
La col·lecció del [[museu]] situat al mateix edifici, a l'antiga rectoria, consta d'escultures, pintures, teixits i orfebreria que il·lustren la història del monestir i la vila.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 108 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides. Dues llargues cordes sostenen els pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot pedalant.<ref name="patmapa"/>
 
El rellotge n'és un element destacat. Per bé que no sse'enn coneix amb exactitud la data en què es posà en funcionament aquest aparell, es creu que va ser construït al segle XVI, o a les darreries del s. XV, ja que en el [[Necrologi]] de Sant Joan, hi ha la següent notícia: "''Iste Iohannes de Peralta fecit fieri orlogium quod est supra tectum ecclesie, in parte...''". Sabem, doncs, el nom de l'abat que el feu fabricar [[Joan de Peralta]], el qual també fou bisbe de Vic. És destacable el fet que aquest artefacte estigui encara en ple ús. Hom hi dóna corda diàriament, i toca amb admirable precisió les hores. A part d'una petita soldadura que calgué fer en una de les peces, la resta és original.<ref name="patmapa" />
Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un dels martells.<ref name="patmapa"/>
 
El rellotge és mecànic i està muntat sobre una estructura en forma de cub de ferro. El seu mecanisme està format exclusivament per peces de ferro, bàsicament rodes dentades de diverses mides. Dues llargues cordes sostenen els pesos (també de ferro) que ajuden al seu funcionament. A la part superior i en un angle, s'hi pot veure un seient semblant al de les bicicletes, lloc on s'asseu l'encarregat de donar-li corda (operació que cal fer diàriament), i que es fa tot pedalant.<ref name="patmapa" />
 
Existeix una matraca de fusta que consta d'un total de nou martells repartits entre tres espais. El seu funcionament es fa mitjançant una corda la qual a través d'una corriola articula la roda on es troben els martells de fusta, que al desnivellar-se piquen al damunt de les taules de fusta també tot provocant el soroll. La seva ubicació sota la teulada del campanar a l'aire lliure i el seu desús han provocat un avançat deteriorament. Concretament manca un dels martells.<ref name="patmapa" />
 
La [[matraca]] és un element singular. Encara que aquest tipus d'artefactes tinguin el seu origen a l'acabament de l'Edat Mitjana, el que podem veure avui dia al campanar dedel monestir, data del període posterior a la Guerra Civil, ja que l'original va ser destruït. Actualment s'utilitza el [[Divendres Sant]] i el [[Dissabte Sant]], tot seguint la vella tradició, de tal manera que la matraca forma part del folklore.<ref name="patmapa" />
 
La làpida sepulcral, sembla que fou feta quan l'abat Berenguer Arnau va morir, l'any 1137. L'abat, era de la família dels senyores d'[[Ogassa]], i ensems ardiaca de l'església de Girona. Sostingué amb coratge el restabliment de la canònica en la recuperació del monestir amb l'aprovació pontifícia i amb la protecció del comte de Barcelona. Recuperà el patrimoni de la casa i impulsà a una comunitat florent. Després de renunciar a la dignitat abacial el 1131, visqué com a simple canonge fins a la seva mort, ocorreguda el 21 d'octubre del 1137.<ref name="patmapa" />
 
La làpida sepulcral de l'abat Berenguer Arnau, està esculpida i posada a la paret frontal del pòrtic de Sant Mateu, antic claustre que fou destruït l'any 1620. Està emmarcada per dues llindes de pedra i una tercera amb uns ornaments al voltant, que envolten l'escenificació del mort jacent. En aquest cas representa l'abat Berenguer Arnau damunt d'un llit i voltat per dotze persones que podrien significar els dotze apòstols.<ref name="patmapa" />
 
== Abaciologi==
[[Categoria:Edificis barrocs del Ripollès]]
[[Categoria:Dependències de Sant Víctor de Marsella]]
[[Categoria:Monestirs de l'orde de Sant Benet]]
4.692

modificacions