Luci Calpurni Bèstia: diferència entre les revisions

'''LluciLuci Calpurni Bèstia''' (en [[llatí]] ''Lucius Calpurnius Bestia''), fouva ser el nom d'almenys dos personatges de l'[[antiga Roma]], dels quals no hi ha prou dades per saber si es tracta o no de la mateixa persona. El fet no és gens estrany tenint en compte la tradició dels romans de posar el mateix [[nom romà|nom]] a pares i a fills d'una mateixa família.

# Un Luci Calpurni Bèstia va ser [[tribú de la plebs]] ell'any [[121&nbsp; aC]], el qual va aconseguir l'aixecament del desterrament de [[Publi Popil·li Laenes (cònsol)|Publi Popil·li Laenes]] que s'havia decretat sota pressió de [[Gai Grac]] el [[123&nbsp;aC]]. Això el va fer popular entre el partit aristocràtic i mercès al seu ajut fouva ser elegit consol el [[111&nbsp;aC]] i li fouva ser assignada la direcció de la guerra contra [[Jugurta]]. Al principi la va dirigir amb força interès per guanyar, però després va rebre, junt amb el seu llegat [[Marc Emili Escaure (cònsol)|Marc Escaure]], fortes sumes de diners del rei numídic, i va fer la pau sense consultar al [[Senat romà|senat]]. En tornar a Roma pels comicis i donat a conèixer's el tractat de pau, la seva conducta va aixecar indignació. El tribú [[Gai Mamili Limetà]], sota pressió popular, va presentar una ''[[Llei curiada|rogatio]]'' al senat demanant que s'obrís una investigació. Es van nomenar tres jutges (''quaestiores[[Quaestor|quaestores]]'') un dels quals fouva ser el mateix Marc Escaure, el qual va defensar eloqüentment el seu amic però en el darrer moment va canviar d'opinió i va votar en contra d'ell. En aquest judici diversos alts personatges romans forenvan ser condemnats entre ells Bèstia ([[110&nbsp;aC]]).<ref name="Hugh">Hugh Chisholm, Hugh,Encyclopædia Britannica 3 (11a edició), 1911, Cambridge University Press, p. 824</ref>

::Un home anomenat Luci Calpurni Bèstia, podria tractar-se del mateix home o del seu fill amb el mateix nom, fouva ser acusat per l'aplicació de la ''[[Lex Varia]]'', l'any [[90&nbsp;aC]], d'instigar a la revolta contra Roma als habitants de diverses ciutats itàliques.<ref>[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" I. 37</ref><ref>[[Valeri Màxim]] "De Factis Dietisque Memorabilibus" VIII. 6. 4</ref>[[Ciceró]] i [[Gai Sal·lusti Crisp|Sal·lusti]] van lloar algunes virtuts de Bèstia però també el consideraven massa cobdiciós. LluciLuci Calpurni Bèstia és esmentat enmencionaten una inscripció de [[Cartago]] com a membre d'una comissió, sembla que amb finalitats d'inspecció agrícola.<ref name="Hugh"/><ref>[[Gai Sal·lusti Crisp]], "Bellum Iugurthinum"; [[Ciceró]], "Brutus", XXXIV. 128; A. H. J. Greenidge, "History of Rome", volum I, 1904, p. 346 i seg.</ref>

# També s'esmentaes coneix un Luci Calpurni Bèstia, entreque va ser un elsdels participants en la conspiració de [[Luci Sergi Catilina]], probablement nét del primer en aquesta pàgina. FouVa ser tribú electe l'any [[63&nbsp;aC]] i sembla que havia acordat que tan bon punt assumís el seu càrrec acusaria públicament a [[Ciceró]], el qual havia estat escollit cònsol, responsabilitzant-lo de la guerra imminent. La conspiració no va prosperar, ja que Ciceró fouva ser advertit per una dona. Bèstia es va haver de conformar a insultar el cònsol quan acabava la seva candidatura. Aquest Bèstia probablement no sigui el mateix Luci Calpurni Bèstia, [[Edil romà|edil]] i candidat a [[pretor]] l'any [[57&nbsp;aC]], ja que aquell fouva ser acusat de suborn durant la seva candidatura i, malgrat la defensa de Ciceró, fouva ser condemnat. L'any [[43&nbsp;aC]] es va apropar al partit de [[Marc Antoni]], potser per optar a la candidatura de [[cònsol romà|cònsol]].<ref name="Hugh"/><ref>[[Gai Sal·lusti Crisp]], "Coniuratio Catilinae", XVII. 43</ref><ref>[[Apià]], "Història de Roma: Guerres Civils" II. 3</ref><ref>[[Ciceró]], "Epistulae ad Quintum Fratrem" II. 3, 6</ref>