Diferència entre revisions de la pàgina «Marc Calpurni Bíbul»

m
retocs i enllaços
m (Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article)
m (retocs i enllaços)
{{infotaula persona}}
'''Marc Calpurni Bíbul''' (en [[llatí]] ''(Marcus Calpurnius Bibulus)''<ref name=":0"> Smith al "''Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology''", volum 1, pàgina 487, l'anomena Luci, però això és degut a un error que en certa manera es comprova, ja que [[Luci Calpurni Bíbul]] era el nom del seu fill petit i segons la tradició, el fill gran era el que portava el nom del pare</ref> fouva ser un [[magistrat romà]], polític i militar durant el final de la [[República Romana]]. FouEra un important membre de l'aristocràcia romana conservadora, malgrat el seu origen [[Plebs|plebeu]]. Bíbul va ser amic íntim i gendre de l'important polític romà [[Marc Porci Cató Uticense|Cató el Jove]], casant-se amb la filla d'aquest, [[Pòrcia Cató]].<ref>[[Plutarc]]: Vida de Brutus, 13</ref>
ElL'any 59 aC fouva ser escollit [[Cònsol romà|cònsol]] gràcies al suport de l'[[Optimat]], el partit conservador del [[Senat romà]], compartint el consolat amb el mateix [[Juli Cèsar]].
 
== Carrera Política ==
Quan era molt jove, fouva escollitser [[tribú militar]] i destinat a la ciutat de [[Mitilene]], que s'havia revoltat contra els romans. Allí va coincidir amb [[Aule Gabini (cònsol)|Aule Gabini]], [[Juli Cèsar]] i [[Marc Valeri Messal·la (cònsol 53 aC)|Marc Valeri Messal·la]], qui més tard es convertirien en els seus enemics polítics.
 
Durant l'assalt a la ciutat, Cèsar es va distingir per la seva habilitat dirigint les seves tropes, guanyant-se la [[Corona triomfal|Corona cívica]] i l'entrada automàtica al [[Senat romà|Senat]]. Això li va guanyar l'enveja de Bíbul, qui no havia realitzat cap acció digna de ser mencionada durant la batalla.
 
Després d'això, Bíbul va entrar a formar part de l'[[Optimat]], facció conservadora del Senat liderada en aquella època per [[Quint Lutaci Catul (cònsol 78 aC)|Quint Lutaci Catul]] i que comptava entre els seus membres amb Cató, [[Luci Domici Aenobarb (cònsol 54 aC)|Luci Domici Aenobarb]] i [[Quint Cecili Metel Pius Escipió]].
 
Bíbul i Cèsar tenien aproximadament la mateixa edat i coincidirenvan coincidir alhora en alguns càrrecs polítics. Tots dos forenvan ser escollits ([[edil curul]] ell'any [[65 aC]], mostrant molt poca cooperació degut a la seva gran enemistat. De nou, durant uns jocs que organitzarenvan durantorganitzar elmentre seuexercien el càrrec, la popularitat de Cèsar va quedar molt per damunt de Bíbul a causa del contrast entre l'espectacularitat dels jocs de Cèsar i la modesta aportació de Bíbul.
 
Tots dos joves forenvan ser [[pretor]]s el [[62 aC]] i [[cònsol romà|cònsol]]s el [[59 aC]]. Cèsar volia com a col·lega al consolat a Luci LucceiLucei, però com que aquest era partidari de Cèsar i Bíbul era oposat, l'aristocràcia el triava cada vegada com a contrapès, i es gastava molts diners en assegurar la seva elecció. Tot i així durant el seu consolat no va poder fer gaire pel seu partit, i després d'un intent d'oposar-se a la llei agrària[[Julia agraria|''Julia agraria'']] de Cèsar, intent frustrat, els aristòcrates es van retirar de l'assemblea, i Bíbul es va retirar a casa seva (va circular la broma de què aquell havia estat només el consolat de Juli i de Cèsar);. vaVa dictar diversos edictes contra Cèsar que només van tenir ressò en el seu partit.
 
Al final del consolat no li fouva assignatserassignat cap província i es va romandreestar a Roma. Després, es va oposar a Cèsar i a Pompeu a qui va aconsellar ([[56 aC]]) no restablir a [[Ptolemeu XII Auletes]] Neo-Dionisi (80-58 aC i 55-51 aC) com a rei d'[[Període hel·lenístic d'Egipte|Egipte]].
 
En l'enfrontament entre Cèsar i Pompeu, Bíbul va donar suport a Pompeu i va proposar que fos elegit cònsol únic el [[52 aC]], per superar l'anarquia que havia provocat la mort de [[Publi Clodi Pulcre]].
 
== Guerra contra Cèsar ==
Al [[51 aC]], d'acord a la nova llei de Pompeu que establia que els futurs cònsols i pretors no tindrien una província assignada fins passats cinc anys del final de la seva magistratura i que els magistrats de rang consolar o pretorià que no havien tingut província en podrien demanar una, Bíbul va rebre la província de [[Síria (província romana)|Síria]] com a procònsol, al mateix temps que [[Ciceró]] rebia [[Cilícia]]. Poc abans d'arribar a Síria, els parts van creuar l'[[Eufrates]], però forenvan ser expulsats per [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Gai Cassi]], el [[proqüestor]] i Bíbul ja es va trobar el seu govern segur quan va arribar, però tot i així li fouva concedidaser concedit pel senat un agraïment de 20 dies;. Ciceró no va parar de dir als seus amics i de pregonar arreu que Bíbul no havia tingut part en la victòria. Encara que es va rumorejar que els parts tornarien, van estar anys sense acostar-se.
 
Bíbul va deixar la província amb la fama d'haver-la administrat amb integritat i zel, però es va guanyar l'enemistat dels soldats quan va atribuir-se victòries en les que no havia participat. Els legionaris fins i tot van arribar a assassinar els fills de Bíbul quan aquests intentaven tornar a reclutar als soldats veterans establerts a Egipte.
 
Després d'aquest fet, BívulBíbul va tornar a [[Grècia]], des d'on va rebre a la resta de membres de l'[[Optimat]] quan aquests fugirenvan fugir d'Itàlia un cop esclatada la [[Segona Guerra Civil romana|Segona guerra civil]]. [[Gneu Pompeu Magne]], líder del seu partit, el va fer comandant de la seva flota a la [[mar Jònica]], per vigilar el mar [[Adriàtic]] i impedir el pas de Cèsar a Grècia. Malgrat la seva inexperiència militar, Bíbul va resultar ser un bon almirall i va bloquejar a Cèsar, a qui li va costar molts esforços poder eludir la seva vigilància. Bíbul amb uns 30 vaixells va tornar a Itàlia. Va poder desembarcar algunes tropes però no gaires, i els tripulants van patir fred i manca de menjar i agua perquè Cèsar els impedia desembarcar;. Bíbul va arribar a cremar tres dels vaixells.
 
Bíbul va caure malalt i va morir al començament de l'any [[48 aC]] prop de [[Còrcira]].
 
Dels seus fills amb [[Pòrcia Cató|Pòrcia]] (que després fouva ser la dona de [[Marc Juni Brut]]), dos van morir a Egipte el [[50 aC]] a mans dels soldats de Gabini, i quan [[Cleòpatra liVII|Cleòpatra]] va enviar més tard al pare alsels assassins dels seus fills, els va deixar anar dient que el càstig corresponia al senat i no a ell.<ref name=":0" />
 
== Notes ==
28.546

modificacions