Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu caràcters de control Unicode |
Nom regularitzat a "Elisabet" |
||
Línia 44:
Nascuda el [[24 de desembre]] de [[1837]] al [[Castell de Possenhofen]] prop del [[llac Starnberg]], a l'estat [[Alemanya|alemany]] de [[Regne de Baviera|Baviera]], llavors país independent. Filla del duc [[Maximilià de Baviera]] i de la princesa [[Lluïsa de Baviera|Ludovica de Baviera]], que conformaven una branca secundària de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era néta del rei [[Maximilià I Josep de Baviera]] a través de la seva mare i, alhora, era neboda dels reis [[Frederic Guillem IV de Prússia]] i [[Joan I de Saxònia]] i de l'emperador [[Francesc I d'Àustria]].
=== Adolescència, núpcies i descendents ===
Feia temps que la seva mare, Ludovica, buscava un marit adequat per a
L'arxiduquessa [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia]] ja feia temps que buscava l’esposa perfecta pel seu fill Francesc Josep i l’elecció va recaure sobre Helena, neboda de la mateixa Sofia i cosina de [[Francesc Josep I d'Àustria|Francesc Josep]]. Ludovica, efectivament, va acceptar la decisió de la seva germana i va traslladar-se durant les vacances a Ischl perquè la futura parella pogués conèixer-se i, si tot anava bé, arribar al matrimoni. Ludovica també va portar de viatge a
El 16 d’agost de 1853, van arribar a Ischl. No portaven equipatge ni cambreres. Les tres dames vestien de dol perquè acabava de morir una
L'endemà, el jove emperador va anar a veure molt d’hora a la seva mare. Li va confessar que trobava molt atractiva a
Així doncs, el vespre de l’aniversari de Francesc Josep es va celebrar un ball. Durant aquell sarau, l’emperador i Sissi van ballar i a continuació li va oferir un ram de roses vermelles que constituïa la manifestació tradicional que ella era la triada. Tots els presents en aquella festa ho van entendre, menys
Sissi, en un primer moment es va negar per temor a perdre l’amistat de la seva germana gran però, finalment, va confessar els sentiments que per ell sentia:'' << Com no podria estimar a un home com ell? Com ha pogut fixar-se en mi? Sóc tan poca cosa...!>>''. Però, malgrat els seus sentiments, Elisabet no volia casar-s’hi i la seva mare, en certa manera, va obligar-la a acceptar dient-li: ''<< A l’emperador d’Àustria no se li donen carabasses >>''.
Durant els nou mesos de relació, la jove parella van viure moments molt bonics.
El [[1854]], amb 16 anys, es va casar amb l'emperador d'[[Àustria]], [[Francesc Josep I d'Àustria|Francesc Josep]], i així es convertí en emperadriu d'[[Àustria]] i, des de [[1867]], en reina d'[[Hongria]]. La parella tingué quatre fills els quals, com era costum a la cort, es deixaven a càrrec de les institutrius cosa que li va suposar molts mals de cap a Sissi:
Línia 76:
Dotada d'una gran bellesa física, Isabel es va caracteritzar per ser una persona rebel, culta i massa avançada per al seu temps. Adorava l'equitació i va arribar a ser una de les millors amazones del seu temps. Sentia una gran estima pels animals; estimava als seus gossos, costum heretat de la seva mare, fins al punt de passejar amb ells pels salons de palau. Li agradaven els papagais i els animals exòtics en general. Fins i tot va arribar a tenir la seva pròpia pista circense als jardins del seu palau a Corfú. Parlava diversos idiomes: l'alemany, l'anglès, el francès, l'hongarès, propiciat pel seu interès i identificació amb la causa hongaresa, i el grec, aquest últim après amb afany per poder gaudir de les obres clàssiques en la llengua original.
Després del naixement del seu fill Rudolf, va començar a cuidar la seva figura d'una manera maniàtica, arribant a fer-se instal·lar unes anelles a les seves habitacions per poder practicar esport sense ser vista. La seva alimentació va donar també molt a dir, ja s'alimentava bàsicament a base de peix bullit, alguna fruita, i suc de carn espremuda i posteriorment cuinada. A partir dels 35 anys no va tornar a deixar que ningú la retratés o prengués una fotografia, per això, va adoptar el costum de portar sempre un vel blau, un para-sol i un gran ventall de cuir negre amb el qual cobria la seva cara quan algú s'apropava massa a ella.
També, entre altres excentricitats, al final de la seva vida es va fer tatuar una àncora a l'espatlla (pel gran amor que sentia pel mar i les travessies per sentir-se sense pàtria pròpia, com els eterns mariners que vaguen pel món), i es feia lligar al pal del seu vaixell durant les tempestes. Passejava diàriament durant vuit llargues hores, arribant a extenuar a diverses de les seves dames del seu seguici, entre elles [[Ida Ferenczy]] o [[Maria Festetics]]. A més, adorava viatjar, mai romanent en el mateix lloc més de dues setmanes. Va gaudir de la literatura, especialment de les obres de [[William Shakespeare]], de [[Friedrich Hegel]] i del seu poeta predilecte, [[Heinrich Heine]], amb retrats del qual va decorar la seva habitació i va donar peu a una gran polèmica. Finalment, detestava el ridícul protocol de la cort imperial de Viena, de la qual va procurar romandre allunyada durant el major temps possible i cap a la qual va desenvolupar una autèntica fòbia que li va provocar molts trastorns com nàusees, depressió nerviosa... Sissi es va mantenir, sempre que va poder, allunyada de la vida pública. Va ser una emperadriu absent del seu imperi, encara que no per això menys pendent dels assumptes d'Estat. De fet, va ser la mateixa emperadriu una de les principals impulsores de la coronació de Francesc Josep com a rei d'Hongria i, en conseqüència, la creació de l'[[Imperi Austrohongarès]] el 1867.
Línia 90:
Personatge històric que ha passat al [[cinema]] a través de pel·lícules austroalemanyes dels anys [[1950|50]] com ''[[Sissí (pel·lícula)|Sissí]]'', ''Sissi Emperadriu'' i ''El destí de Sissi'', totes protagonitzades per l'actriu vienesa [[Romy Schneider]]. L'escriptora espanyola [[Ángeles Caso]] ha escrit diversos llibres sobre l'emperadriu desmitificant la imatge que en va donar el cine. Posteriorment, la mateixa Romy Schneider participà en el film ''Lluís II de Baviera'' dirigit pel cèlebre director italià [[Luchino Visconti]], en què donà vida a la mateixa Elisabet de Baviera de bell nou.
El 1992 s'estrenà a [[Viena]] un [[teatre musical|musical]], [[Elisabeth (musical)|''Elisabeth'']], basat en la seva vida, que esdevingué el musical en alemany de més èxit.
|