Sumeri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç intern |
|||
Línia 31:
El sumeri distingeix els gèneres gramaticals animats (persones [que comprenen déus i persones) dels inanimats. La llengua no té pronoms masculins/femenins separats. El sumeri té dos temps (passat i present-futur)- Hi ha un gran nombre de declinacions - [[nominatiu]], [[ergatiu]], [[genitiu]], [[datiu]], [[locatiu]], [[comitatiu]], [[equatiu]] ("com"), [[terminatiu]] ("a, cap a, fins a") i [[ablatiu]] ("de, des de).
Una altra característica del sumeri és el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen igual però amb diferents significats), els quals eren possiblement [[pseudohomòfon]]s, perquè és segur que hi havia diferències de pronunciació (com el [[tò]]) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons són marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: ''du'' = "anar", ''du<sub>3</sub>'' = ''
El sumeri ha estat objecte de controvertides propostes identificant-lo genèticament amb qualsevol llengua aglutinant. Com a llengua més antiga coneguda, té un cert prestigi, i propostes com aquestes moltes vegades tenen un fons nacionalista i gens de credibilitat científica.
| |||