Menorca sota domini britànic: diferència entre les revisions

'''Menorca sota domini britànic''' és el període de gairebé un segle —el [[segle XVIII|XVIII]]— de la història de [[Menorca]] durant el qual aquesta illa de l'[[Illes Balears|arxipèlag de les Balears]] va estar sota la sobirania de la [[Gran Bretanya]], des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena [[Guerra de Successió Espanyola]] —i que pel [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 va passar a sobirania britànica així com [[Gibraltar]]— fins al [[Tractat d'Amiens]] de 1802 en què va tornar a la sobirania de la [[Monarquia d'Espanya]], excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos. El 1756 la flota francesa de l'almirall Glassionaire va derrotar a la flota de l'anglès John Bing —a qui l'[[Almirallat britànic]] el va sotmetre a un consell de guerra per covardia i va ser afusellat— el que va permetre el desembarcament de les tropes franceses al comandament del duc de Richelieu que van ocupar l'illa. Després de la [[Tractat de París (1763)|pau de París]] que va posar fi a la [[Guerra dels Set Anys]], Menorca va tornar a sobirania britànica (González-Arnao). i entre 1782 i 1798 en què va tornar momentàniament a sobirania espanyola. A l'agost de 1781, en nova guerra contra Anglaterra, una flota francoespanyola manada pel duc de Crillon va [[Conquesta de Menorca de 1782|atacar Menorca]] i després de sis mesos de setge va aconseguir que capitulés el 5 de febrer de 1782. Menorca romandria sota sobirania espanyola durant els setze anys següents (González-Arnao).