Obre el menú principal

Canvis

314 bytes afegits ,  fa 5 mesos
m
Afegir frase
Israel té l'[[esperança de vida escolar]] més elevada del sud-est d'Àsia i ocupa la segona posició, amb el Japó, de tot el continent asiàtic, després de [[Corea del Sud]].<ref>{{ref-web|url= http://www.unesco.org/education/docs/EN_GD2004_v2.pdf | editor=UNESCO Institute for Statistics |any=2004 |obra=Global Education Digest 2004 |títol=Comparing Education Statistics Across the World |pàgines=75, 77 |format=PDF | consulta=2007-08-04}}</ref> Israel té la taxa d'[[alfabetisme|alfabetització]] més alta del sud-est d'Àsia segons les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]].<ref>{{ref-web|url= http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf |format=PDF|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070702184520/http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf |dataarxiu=2007-07-02 | editor=United Nations |obra=Human Development Report 2005 |títol=Human Development Indicators | consulta=2007-08-04 |any=2005}}</ref> La Llei d'Educació Estatal, aprovada el 1953, va establir cinc tipus d'escoles: la pública secular, la pública religiosa, la pública ultraortodoxa, les escoles d'assentament comunal, i les escoles àrabs. La pública secular és la segona més gran on van la majoria dels estudiants jueus i no àrabs. La majoria dels àrabs envien llurs fills a les escoles on l'àrab és la llengua d'ensenyament.<ref>{{ref-web|url= http://www.eric.ed.gov/ERICWebPortal/custom/portlets/recordDetails/detailmini.jsp?_nfpb=true&_&ERICExtSearch_SearchValue_0=ED250227&ERICExtSearch_SearchType_0=eric_accno&accno=ED250227 |títol=ED250227 - Israeli Schools: Religious and Secular Problems | editor=Eric.ed.gov |data=1984-10-10 | consulta=2009-03-13}}</ref>
 
L'[[educació obligatòria|educació és obligatòria]] a Israel per a tots els nens entre els tres i els divuit anys d'edat.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.haaretz.com/hasen/spages/883341.html | editorial=Haaretz | consulta=2007-08-05 |data=2007-07-19 |títol=Knesset raises school dropout age to 18 |cognom=Kashti |nom=Or |coautors=Shahar Ilan}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/MFAArchive/2000_2009/2003/1/Summary+of+the+principal+laws+relating+to+educatio.htm | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |títol=Summary of the Principal Laws Related to Education |data=2003-01-26 | consulta=2007-08-04}}</ref> L'escola es divideix en tres nivells: escola primària, escola intermèdia, i escola superior (secundària), que culmina amb el ''[[Bagrut]]'', els exàmens de matriculació. S'avaluen coneixements de matemàtiques, la Bíblia, la llengua hebrea i literatura general, la llengua anglesa, història i civisme.<ref name="moia">{{ref-web|url= http://www.moia.gov.il/NR/rdonlyres/9FBC4448-CB15-4309-BA82-96DC681E7A11/0/education_en.pdf | editor=Ministry of Immigrant Absorption |format=PDF |títol=Education | consulta=2007-08-05}}</ref> A les escoles àrabs i druses, els exàmens sobre Bíblia es reemplacen per exàmens sobre l'islam, el cristianisme o l'herència drusa.<ref>{{ref-web|url= http://www.bibl.u-szeged.hu/oseas/bagrut.html | editor=United States-Israel Educational Foundation via the University of Szeged University Library |títol=The Israeli Matriculation Certificate | consulta=2007-08-05 |mes=January |any=1996}}</ref> El 2003, més de la meitat delsde tots els israelians van aprovar el dotzè grau obtenint el certificat d'aquest nivell.<ref>{{Cita web |url=http://www1.cbs.gov.il/shnaton56/st08_21.pdf |título=Pupils in Grade XII, matriculation examinees and entitled to a certificate |fechaacceso=2 de julio de 2007 |editorial=Central Bureau of Statistics}}</ref>
 
La [[Universitat Hebrea de Jerusalem]], la universitat més antiga d'Israel, conté la [[Biblioteca Universitària Jueva Nacional]], la qual conté el nombre més gran de llibres de temes jueus del món.<ref>{{ref-web|url= http://www.jnul.huji.ac.il/eng/history.html | editor=Jewish National and University Library |títol=About the Library | consulta=2007-08-05}}</ref> Altres universitats importants del país són [[Institut Tecnològic d'Israel - Technion|Technion]], l'[[Institut Weizmenn de Ciències]], la [[Universitat de Tel Aviv]], la [[Universitat de Bar-Ilan]], la [[Universitat de Haifa]], la [[Universitat Ben-Gurion del Nègueb]]. Israel ocupa la tercera posició mundial en el percentatge de ciutadans amb títols universitaris (20% de la població).<ref name="consulate">{{ref-web|url= http://www.israelfm.org/economic/investing/top_ten.htm |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20070716015552/http://www.israelfm.org/economic/investing/top_ten.htm |dataarxiu=2007-07-16 |títol=Top Ten Reasons to Invest in Israel | editor=Israeli Consulate, New York City | consulta=2007-08-01}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.american.edu/initeb/as5415a/Israel_ICT/itWork.html | editor=American University |títol=Israel: IT Workforce | consulta=2007-08-14 |obra=Information Technology Landscape in Nations Around the World}}</ref> Durant la dècada de 1990, la immigració massiva de la Comunitat d'Estats Independents, dels quals, el 40% tenien un títol universitari, van donar un impuls al sector d'[[Ciència i Tecnologia a Israel|alta tecnologia d'Israel]].<ref name="consulate" /> Israel té quatre científics que han guanyat el [[Premi Nobel]],<ref name="nobel-mfa">{{ref-web|url= http://www.mfa.gov.il/MFA/Israel+beyond+politics/Israeli+professor+shares+Nobel+Prize+in+Economics+for+2005+10-Oct-2005.htm | editor=Israel Ministry of Foreign Affairs |data=2005-10-05 | consulta=2009-03-13|títol=Israeli professor shares Nobel Prize in Economics for 2005}}</ref> i el nombre de publicacions científiques per capita és dels més elevats del món.<ref>{{ref-notícia|url= http://pubs.acs.org/cen/science/84/8448sci1.html | editorial=American Chemical Society |obra=Chemical & Engineering News |títol=Globalization Of Science Rolls On |pàgines=26–31 |data=2006-11-27 |cognom=Heylin |nom=Michael | consulta=2007-08-21}}</ref><ref>{{ref-notícia|url= http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1154525933299&pagename=JPost%2FJPArticle%2FPrinter | editorial=The Jerusalem Post |cognom=Gordon |nom=Evelyn |títol=Kicking the global oil habit | consulta=2007-08-04 |data=2006-08-24}}</ref>
144

modificacions