Diferència entre revisions de la pàgina «Toscana»

11.812 octets eliminats ,  fa 2 anys
Tot
m (m)
(Tot)
Etiquetes: editor visual Substitució
Hola{{Subdivisions d'Itàlia}}
{{infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Tuscan Landscape 6.JPG|thumb|Paisatge característic de la Toscana.]]
La '''Toscana''' és una de les regions d'[[Itàlia]]. Situada al centre d'Itàlia, limita al nord-oest amb la [[Ligúria]], al nord amb l'[[Emília-Romanya]], a l'est amb les [[Marques]] i l'[[Úmbria]], al sud amb el [[Laci]]. A l'oest els 320 km de costa són banyats pel [[Mar Lígur|Mar Ligúr]] i la [[Mar Tirrena]]. La Toscana també té les illes de l'[[arxipèlag Toscà]], del que la principal és l'[[illa d'Elba]]. També un petit enclavament situat a l'interior de l'[[Emília-Romanya]].
 
Compta amb 23.000 km² de superfície i una població de 3,6 milions d'habitants. La seva capital és [[Florència]]/Firenze, ciutat més poblada de la regió (366.074 habitants) i l'enllaç econòmic, administratiu i cultural tant regional, com entre [[Roma]] i les poblades i riques regions del nord. Hi destaquen també les ciutats de [[Pisa]], [[Siena]], [[Lucca]], [[Liorna]], [[Volterra]], [[San Gimignano]] i [[Vinci]].
 
== Geografia ==
Morfològicament, la regió es caracteritza per la seva complexitat i la varietat. És formada per l'alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes.
 
Això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels [[Apenins]] toscano-emilians, més alts i potents al nord, formats per serres paral·leles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de [[Florència]], regada per l'[[Arno]], riu principal de la Toscana. La costa és formada per àmplies platges que s'obren entre els promontoris rocallosos de l'[[Argentario]] i [[Piombino]], enfront dels quals hi ha l'arxipèlag Toscà, amb l'[[illa d'Elba]].
[[Fitxer:Provinces_of_Tuscany_map.png|esquerra|thumb|333px|Províncies de la Toscana]]
Administrativament està dividida en 9 [[Províncies d'Itàlia|províncies]]: [[Província de Pisa|Pisa]], [[Província de Pistoia|Pistoia]], [[Província de Prato|Prato]], [[Província d'Arezzo|Arezzo]], [[Província de Grosseto|Grosseto]], [[Província de Liorna|Liorna]], [[Província de Lucca|Lucca]], [[Província de Massa-Carrara|Massa-Carrara]] i [[Província de Siena|Siena]]; i la [[Ciutats metropolitanes d'Itàlia|ciutat metropolitana]] de [[ciutat metropolitana de Florència|Florència]].
 
== Economia ==
Regió tradicionalment agrícola, bé que s'ha anat transformant, amb la creació de petites indústries, vers formes mixtes. El 1994 les activitats pròpiament agrícoles només ocupaven el 4,5% de la població activa. Els conreus més importants són els de cereals (blat, blat de moro i ordi), vinya, amb una producció de vi de 2.680.002 hectolitres el 1994, oliveres, hortalisses, patates i bleda-raves. La ramaderia, associada a l'agricultura, és també important.
 
Dins l'activitat industrial (31% de la població activa) es destaca la producció de mercuri, la metal·lúrgia, el tèxtil, la pell (calçat) i l'alimentació i les arts gràfiques.
 
Predomina la branca dels serveis (55,5% de la població activa el 1994), en la qual el pes del turisme és indiscutible gràcies al patrimoni cultural de ciutats com ara [[Florència]], [[Pisa]] o [[Siena]].
 
== Patrimoni ==
La Toscana és de les més importants regions pel seu patrimoni artístic, històric, econòmic, cultural i paisatgístic. Sis llocs de la regió han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO:
 
* El centre històric de [[Florència]] (1982),
* El centre històric de [[Siena]] (1995),
* La plaça de la [[catedral de Pisa]] (1987),
* El centre històric de [[San Gimignano]] (1990)
* La [[Vall de l'Orcia]] (2004).
 
== Història ==
=== Cultures dels Apenins i Villanova ===
Els primers pobladors coneguts d'aquesta àrea van ser a les darreries de l'[[Edat de Bronze]] i [[Edat de Ferro]], paral·lelament als primers [[grecs]].<ref name="Barker_5">{{citar ref|surname1=Barker|given1=Graeme|surname2=Rasmussen|given2=Tom|any=2000|títol=The Etruscans|place=Malden, MA| editorial=Blackwell|isbn=0-631-22038-0|url= http://books.google.com/books?vid=ISBN0631220380&id=00WT_S6r9OkC}}</ref>
La zona de l'actual Toscana fou habitada per pobles anomenats [[Cultura dels Apenins]] a les darreries del segon mil·lenni aC. (als voltants de 1350-1150 aC) qui tenien relacions comercials amb la [[civilització minoica]] i la [[civilització micènica]], cultures de la [[Mar Egea]]. Després d'ells s'establí la [[Cultura de Villanova]] (1100-700 aC) que prengueren la Toscana i la resta d'Etrúria, governada per cabdills. Les [[ciutats-estat]] se desenvoluparen al final d'aquest període previ a l'establiment dels [[etruscs]].
 
=== Antiguitat ===
{{AP|Etrúria}}
[[Fitxer:Chimera di Arezzo.jpg|thumb|dreta|La ''[[Quimera d'Arezzo]]'', bronze etrusc, vers 400 aC.]]
 
Foren els [[etruscs]], o tuscs, que li donaren el nom, [[Etrúria]], o [[Túscia]] per als romans (el nom Toscana no apareix fins al [[segle X]]), i una cultura comuna. Cap al [[segle VIII aC]] apareixen els primers testimonis de la cultura etrusca, a tot el territori del centre de la [[península Itàlica]] central, un poble misteriós i extraordinari.
 
La seua provinença és indeterminada, sobre tot perquè no està traduïda ni desxifrada la llengua ni escriptura. S'especula que poden ser originaris del [[Regne de Lídia]], a l'[[Àsia Menor]]. Altres autors sostenen en canvi que era un poble natiu, que va rebre influències externes. Hi tenen algunes influències de les cultures de [[Sardenya]], com armes i objectes als enterraments. Aquest poble, més avançat que l'etrusc, havia colonitzat les costes de Toscana i creat importants assentaments cap al I mil·lenni aC. Als voltants del [[segle VI aC]]. els etruscs havien arribat a un període d'hegemonia a [[Itàlia]], que durà entre els segles VII i V aC.
 
Les seues possessions arribaven des de la [[Padania]] al nord, fins a la [[Campània]] al sud. Van construir les encara conservades Vies Caves, dessecaren pantans i edificaren grans ciutats entre Toscana i el [[Laci]], com [[Arezzo]], [[Chiusi]], [[Volterra]], [[Populònia]], [[Vetulònia]], [[Roselle]], [[Volci]], [[Tarquina]], [[Veyes]] i [[Volsini]].
 
El nivell de civilització d'aquest poble ve documentat per les seues necròpolis. També la dona etrusca gaudia de molts drets, comparada amb altres cultures dels voltants, com els [[llatins]].
 
Les invasions dels [[gals]] pel nord i el creixement de la [[República Romana]] pel sud determinaren la decadència de l'estat etrusc i la seva submissió a Roma des de mitjan segle III aC; des de llavors la regió restà submergida dins el món romà.
 
Els romans s'assentaren sobre les ciutats etrusques preexistents, i fundaren de noves entre elles com [[Fiesole]], [[Florència]] i [[Cosa (Ansedònia)|Cosa]], actualment una de les millor conservades amb les murades, for, acròpolis i el capitoli, construït inicialment com Temple de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]].
 
=== Edat Mitjana ===
{{AP|Regne dels Ostrogots|Ducat de Lucca|Marca de Toscana}}
Després de la [[caiguda de l'Imperi Romà]], la contrada fou devastada pels pobles bàrbars; conquerida pels [[ostrogots]], conegué una certa estabilitat integrada en el [[Regne dels Ostrogots]], durant el regnat de [[Teodoric el Gran]], però en morir ell sofrí els estralls de la guerra amb [[Bizanci]] (535-553). Després d'un període breu de domini bizantí, fou devastada pels [[longobards]], cap a l'any 570. Túscia es convertí llavors en un ducat del [[Regne de Llombardia]], amb capital a [[Lucca]]. El [[Ducat de Lucca]] i el [[Ducat de Spoleto]] van ser els primers ducats longobards formats després de la mort del rei [[Alboí]], durant el període d'anarquia ducal a la part central de Túscia.
 
Dos segles després, [[Carlemany]] se n'apoderà quan acudí a Itàlia en ajut del papat, en discòrdia amb els [[longobards]] (774). Des del domini dels [[francs]] (774) fou regida per comtes, que després es denominaren marquesos o [[marcgravi]]s, pel fet d'ésser una [[Marca (territori)|marca]] de l'[[Imperi Carolingi]].
 
Els atacs de [[sarraïns]] i [[normands]] castigaren les costes toscanes durant aquest temps, només Pisa pogué resistir-los; mentrestant, a l'interior, Lucca i després Florència començaven a créixer. A partir del s. XI començaren a aparèixer les primeres autonomies ciutadanes a [[Florència]], [[Pisa]], [[Siena]], [[Lucca]] i [[Arezzo]]. Els comuns naixents aviat s'expandiren per les terres veïnes en lluita contra l'Imperi (que hi governava mitjançant el marcgravi, amb el títol també de vicari imperial), i també, a vegades, entre ells mateixos. Simultàniament, al camp el gran [[latifundi]] es fraccionava gràcies a l'[[emfiteusi]], i es desenvolupava la petita propietat, mentre que a les ciutats es reanimava l'activitat mercantil i industrial. Durant uns quants segles la història de la Toscana fou la història dels diferents comuns, entre els quals no hi hagué cap lligam unificador.
 
=== Edat moderna ===
{{AP|República de Florència|Gran Ducat de Toscana}}
[[Fitxer:Firenze Palazzo della Signoria, better known as the Palazzo Vecchio.jpg|thumb|dreta|[[Palazzo Vecchio]] a Florència.]]
 
Els peregrins viatjaven al llarg de la [[Via Francigena]] entre [[Roma]] i [[França]], i això portà riquesa i desenvolupament durant el període medieval.
 
Als segles XI i XII predominà Pisa, mentre que al s. XIII s'inicià l'hegemonia de Florència. Aquest segle es caracteritzà per les lluites entre [[güelfs i gibel·lins|güelf]]s i [[gibel·lí|gibel·lins]], entre partidaris del papat i partidaris de l'[[Sacre Imperi Romà]], que era alhora una lluita entre el món feudal gibel·lí i el món mercantil, hostil a l'Imperi. Els güelfs s'imposaren a Florència, i Florència s'imposà a les altres ciutats toscanes.
 
Primer amb [[Dante Alighieri]] i amb [[Giotto di Bondone]] al [[segle XIV]], després al [[segle XV]] amb altres artistes, la Toscana, i en particular Florència, donaren una determinant contribució al [[Renaixement italià]].
 
La unificació toscana baix un únic estat s'inicià amb la política expansionista de la [[República de Florència]], quan començà a fagocitar als altres territoris toscans, frenada tan sols per la [[República de Siena]]. El 1350 sotmeté [[Prato]], el 1384 adquirí [[Arezzo]], el 1406 conquerí Pisa, el 1411 [[Cortona]] i el 1421 [[Liorna]], que fou presa als genovesos i que es convertí als segles XVI i XVII en el gran port de la Toscana.
 
Durant el segle XV va produir-se l'adveniment dels [[Medici]], que com les famílies florentines més grans, s'enriquia amb els bancs.
 
== Edat contemporània ==
Fins al 1859 la Toscana va ser un estat independent. Nascuda de la [[República de Florència]], va anar guanyant en extensió i importància fins a la instauració del [[Gran Ducat de Toscana]] el 1569. El 1859 el Gran Ducat va ser annexionat al [[Regne de Sardenya-Piemont]], que posteriorment es convertiria en el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], que va precedir l'actual [[República Italiana]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Arquitectura longobarda]]
* [[Història de l'Art Toscà]]
* [[Cultura de Toscana]]
* [[Pappardelle]]
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{wikivoyage|Tuscany}}
* http://www.regione.toscana.it/
* http://www.opapisa.it/en/home-page.html Official website of the
* http://www.turismo.intoscana.it/intoscana2/export/TurismoRTen/index.html
* {{citar ref|surname=Jones|given=Emma|any=2005|títol=Adventure Guide Tuscany & Umbria|place=Edison, NJ| editorial=Hunter|isbn=1-58843-399-4|url= http://books.google.com/books?vid=ISBN1588433994&id=8tKUyygkvjsC}}
 
{{ProvínciesToscana}}
{{Subdivisions d'Itàlia}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Toscana| ]]
Usuari anònim