Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions

La primera referència a una primitiva comunitat cristiana és dels primers anys del segle IV: el poeta hispanoromà [[Aureli Climent Prudenci]] testimonia en l'Himne IV del Peristephanon o Himne de les Corones el martiri de Fèlix (Feliu) a la ciutat de Girona durant la persecució dels cristians dictada per l'emperador Dioclecià (303-305) amb aquestes paraules: “''Parva Felicis decus exhibebit 
artubusartubus sanctis locuples Gerunda''" 
(La petita rica en santes relíquies
mostraràrelíquiesmostrarà la glòria de Fèlix).<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&nom_parroquia=140Girona,BasilicaParroquialdeSantFeliu|títol = Informació sobre la basílica parroquial de Sant Feliu a la web del bisbat de Girona|consulta = 8/10/2014 }}</ref> El culte i la devoció al màrtir gironí va adquirir gran importància en els segles següents tant a la península Ibèrica com al sud de la [[Gàl·lia]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Amich i Raurich|nom = Narcís M.|títol = Els sarcòfags romans i paleocristians de Sant Feliu de Girona| editorial = Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins|lloc = Girona|pàgines = 72|isbn = 84-86837-89-8}}</ref> Al costat de la [[via Augusta]] romana, a la sortida de Girona, hi hauria un temple martirial o ''[[martyrium]]'' paleocristià, bastit en l'indret on hauria mort del màrtir Sant Feliu o bé on hauria estat enterrat.<ref>{{GEC|0059761|Sant Feliu de Girona}}</ref> Aquest centre martirial hauria esdevingut un dels més importants centres de pelegrinatge d'[[Hispània]]. Una dada que permet deduir gran predicament del temple és que ja el rei [[Recared]] (vers l'any 590) va donar a l'església una corona d'or votiva que fou robada per [[Revolta de Paulus|Paulus]] per fer-se corona rei a Narbona (638) i restituïda pel rei [[Vamba]].<ref>«Sant Feliu de Girona», dins Rosa M. Asensi: ''El Gironès. La Garrotxa. El Pla de l'Estany''. Guies Comarcals Catalunya Romànica, vol. 6, pàg. 35. Barcelona: Pòrtic, 1999.</ref>

Durant l'any 2009 es va restaurar l'interior del temple i en netejar les voltes i els nervis de la nau central es va descobrir que conservaven la policromia d'època gòtica que havia estat tapada amb una capa de calç durant el barroc.<ref>{{citar ref |url = http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/09/17/restauracio-sant-feliu-posa-al-descobert-noves-pintures-del-s-xiv/357677.html|títol = ???|consulta = 10/10/2014|publicació = Diari de Girona|editor = |data = 17 de setembre de 2009}}</ref> Les ornamentacions de les quatre claus de volta més properes a la façana principal del temple són del segle XV. Tenen pintures de colors vius que també recobreixen part del sostre amb motius com dracs (que en aquella època eren una al·legoria del mal), sants, caçadors i ornamentacions florals.<ref>{{Ref-web|url = http://www.pedresdegirona.com/separata_feliu_volta.htm|títol = Les pintures gòtiques de les claus de volta de Sant Feliu de Girona|consulta = 10/10/2014| editor = pedresdegirona.com}}</ref> Pel que fa a les sis claus de volta més properes a l'absis i al presbiteri, aquestes es van pintar a principis del segle XIV, i presenten decoracions més pròpies del romànic tardà o principis del gòtic. Són més arcaiques i les policromies només s'estenen als nervis i tenen formes molt més simples i geomètriques, com puntes o corones. 

DesDes del presbiteri en endavant, els relleus de les claus representen, respectivament, un [[pantocràtor]] en majestat, un escut de Catalunya fet amb tres barres, Sant Feliu amb una palma del martiri i l'evangeli, l'escut de Girona, una mare de Déu amb el Messies a la falda i el martiri de Sant Feliu. Tots els relleus es van cobrir durant el segle XIV amb pintura feta a partir de resines de coníferes mesclades amb pigments naturals i oli de llinosa.