Rotari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Robot treu caràcters de control Unicode
Línia 2:
'''Rotari''' - ''Rothari'' en llatí, ''Chrothar'' en [[alt alemany]] - ([[Brescia]], [[606]] - Brescia, [[652]]) va ser rei dels [[longobards]] i [[rei d'Itàlia]] ([[636]] -652).
Se l'esmenta per primer cop quan era duc de Brescia i [[arrianisme|arrià]] i pertanyia a la casa dels arodingi o harodings, un terme que pot indicar una descendència d'una tribu, els arudi, anteriorment esmentats a [[Jutlàndia]]. Va ascendir al tron ​​ll'any 636, a la mort d'[[Arioald]], quan es va casar amb la vídua [[Gundeperga]], catòlica i portadora del carisma de l'antiga dinastia dels [[Letingi|Letings]], heretat de la seva mare [[Teodolinda]].
 
Segons la tradició, a la mort d'Arioaldo els ducs havien encarregat a Gundeperga elegir el nou rei i marit, d'una manera ja aplicada per la monarquia llombarda amb Rosamunda (que va triar [[Helmichis]], però que fou rebutjat per la majoria dels ducs) i Teodolinda (que va triar a [[Agilulf]], aquesta vegada amb un ampli consens). L'elecció de Gundeperga - probablement impulsada pels ducs - va ser un èxit. Rotari renovava per tant la fórmula d'un rei arrià flanquejat per una reina catòlica, que des del temps de Teodolinda, assegurava un equilibri substancial al regne i una política de tolerància.