[[Fitxer: SakokuJunk.jpg|thumbnail|dreta|200px|Jonc xinès al Japó, al començament del període sakoku (gravat japonès de 1644-1648)]]
El '''{{nihongo|sakoku|锁 国 ||literalment "país en cadenes" o "tancament del país"}}''' va ser una política de [[relacions exteriors]] del [[Shogunat Tokugawa]] introduïda pel [[shōgun]] [[Tokugawa Iemitsu]],<ref name="brit">[http://global.britannica.com/EBchecked/topic/518750/sakoku britannica.com]</ref> on ningú, fora estranger o japonès, podia entrar al país, o sortir-ne, sota pena de mort. Va abastar des [[1641]], quan van ser expulsats del Japó tots els estrangers europeus, particularment els comerciants i missioners provinents d'[[Espanya]] i [[Portugal]] que havien arribat a les illes japoneses en gran nombre durant la segona meitat del {{segle|XVI|s}}.<ref name="Toby1984">{{ref-llibre|autor=Ronald P. Toby|títol=State and Diplomacy in Early Modern Japan: Asia in the Development of the Tokugawa Bakufu|url= http://books.google.cat/books?id=2hK7tczn2QoC&pg=PA17&dq=sakoku&hl=ca&sa=X&ei=M90nUdH3FsuWhQeu7YGgAQ&ved=0CE0Q6AEwBg#v=onepage&q=sakoku&f=false| consulta= 22 febrer 2013|any=1984| editorial=Stanford University Press|isbn=978-0-8047-1952-0|pàgines=17–}}</ref>
La instauració del '' sakoku '' no implicava l'aïllament complet del Japó, sinó que totes les relacions comercials o culturals del [[Japó]] amb la resta del món serien mantinguts en un nivell molt reduït, i sempre sota la control directe del [[bakufu]], impedint així que qualsevol súbdit japonès intentés mantenir contacte amb estrangers de manera particular. De fet, aquest últim supòsit estava severament prohibit.
