Joan Brossa i Cuervo: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Fou un dels fundadors del grup artístic avantguardista [[Dau al Set]] (1948) i un dels primers defensors de la [[poesia visual]] de la [[literatura catalana]]. La seva obra creativa abraçava tots els aspectes de l'[[art]]: la [[poesia]], la [[prosa]], el [[cinema]], el [[teatre]], la [[música]], el [[cabaret]], les [[arts escèniques]], la [[màgia]], el [[circ]] i les [[arts plàstiques]]. De fet, per a Brossa no existien diferències entre els diversos gèneres; afirmava que «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt».

Poeta, dramaturg i artista plàstic, Joan Brossa va produir una extensa obra. Als anys quaranta va conèixer el poeta [[J. V. Foix]], un dels seus referents literaris, i també el filòsof [[Arnau Puig]] i els artistes [[Modest Cuixart]], [[Joan Ponç i Bonet|Joan Ponç]], [[Antoni Tàpies]] i [[Joan-Josep Tharrats]]. Amb ells va fundar el grup i la revista d'avantguarda [[Dau al Set]] (1948), en la qual va col·laborar amb textos [[surrealistes]] que consistien en l'escriptura d'imatges oníriques i hipnagògiques properes a l'automatisme psíquic. Va ser el començament d'una obra literària molt àmplia que utilitzava el llenguatge com a mitjà d'experimentació i que va portar el seu autor cap a la [[poesia visual]], la [[dramatúrgia]], l'[[escultura]] i la [[performance]]. Els elements de la seva poesia, com la ironia, l'associació, la descontextualització i el refús de la diferenciació entre paraula i objecte, van cristal·litzar en la confecció d'objectes. Si bé en els seus inicis surrealistes ja havia construït un parell d'objectes tridimensionals, a partir de 1967 Brossa es dedica de ple al món dels objectes, un camp sense les restriccions pròpies del llenguatge que ja no abandonarà mai. Els anys vuitanta i noranta van ser molt fèrtils quant a la seva producció visual, que palesa les inquietuds que s'havien anat acumulant al llarg del seu itinerari poètic: la recerca de la màgia quotidiana, la denúncia social i la transgressió. Al final de la seva vida, Brossa va rebre un ampli reconeixement amb nombroses traduccions de la seva obra escrita, exposicions de la seva producció artística i premis, que el van situar com una de les figures cabdals de l'avantguarda catalana.

 

 

== Biografia ==