Expansió de l'islam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
Des de la data en què s'inicia l'[[hègira]] ([[622]]) o ''era musulmana'' amb [[Mahoma]] fins al seu punt àlgid, aquesta expansió va passar per quatre etapes principals:
* [[Mahoma]] – l'inici de l'[[islam]] ([[622]] - [[632]])
* [[Primer califat]] ([[632]] - [[661]])
* [[Califat omeia]] ([[661]] - [[750]])
* [[Califat abbàssida]] (750 - 1055)
Durant les seves primeres dècades, l'islam es va estendre ràpidament cap al nord-est fins a [[Mesopotàmia]] i [[Conquesta musulmana de Pèrsia|Pèrsia]], i l'oest fins a [[Conquesta musulmana de Síria|Síria, Palestina]] i [[Egipte]] (les províncies més riques de l'Imperi bizantí). La màxima expansió de l'imperi es va aconseguir sota el [[califat omeia]] ([[661]] - [[750]]); iniciada per [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]], durant aquest període el títol de [[califa]] es va fer hereditari i la capital de l'imperi, que era a [[Medina]], es trasllada a [[Damasc]] ([[Síria]]).
== Primers segles==
Linha 37 ⟶ 40:
La [[conquesta musulmana del Magrib|conquesta del Magrib]] va prosseguir i de seguida un nou atac va conquerir la regió d'Aurès; la reina Dihya (Kahena) va arribar a reunir diverses tribus [[berbers]] i va rebutjar provisionalment els soldats musulmans fins a la Tripolitània (l'actual [[Líbia]]). [[Cartago]] és pres l'any 698, la resistència fou dominada a partir del 702 i Àfrica del Nord és oficialment conquerida l'any 711. El mateix any, els primers contingents berbers [[Invasió musulmana d'Hispània|van entrar a Andalusia]], dirigits per [[Tariq ibn Ziyad]], i poc després es produeix la fallida [[Invasió musulmana d'Ifranja|invasió d'Ifranja]]. En la fase d'organització militar de la conquesta, va substituir l'administració d'un territori encara parcialment insubmís i convertit.
Les poblacions afroàrabs d'Àfrica de l'Est que comerciaven des de feia segles amb els àrabs es van islamitzar des del {{segle|VIII}}. La cultura [[suahili]] és alhora el fruit d'aquest mestissatge i de la islamització de la regió.
Durant el [[segle IX]], els musulmans van atacar el centre d'[[Itàlia]], i establiren una base a la riba del Garigliano d'on [[Setge de Garigliano|foren expulsats]] el [[915]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Partner |nom=Peter |títol=The Lands of St. Peter: The Papal State in the Middle Ages and the Early Renaissance |url= https://books.google.es/books?id=bZ6eJuZfTAEC&pg=PA81&dq=Garigliano+915&hl=ca&sa=X&ei=azUiVezcKMPoUpLDgbgK&ved=0CCMQ6AEwAQ#v=onepage&q=Garigliano%20915&f=false |llengua=anglès | editorial=University of California Press |data=1972 |pàgines=81-82 |isbn=0520021819}}</ref> van [[Conquesta musulmana de Sicília|atacar Sicília]], on romangueren en l'[[emirat de Sicília]] fins a la [[Conquesta normanda d'Itàlia Meridional|conquesta normanda d'Itàlia meridional]] i el [[1015]], [[Conquesta musulmana de Sardenya|Sardenya]], d'on foren desallotjats ràpidament.<ref>{{es}} Vicente Coscollá, ''[http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&pg=PA30&lpg=PA30&dq=denia+sardenya+1014&source=bl&ots=RR9ZGcHhni&sig=z0S9EOw2vwboiF6O4jcE4F3i3zY&hl=ca&ei=UdSyS9H0B4n-0gTW26SzBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAwQ6AEwAQ#v=onepage&q=&f=false La Valencia musulmana]'', p.30</ref>
| |||