Inquisició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Contingut canviat per «{{Infotaula d'organització}} == Anteced == {{cristianisme}} <!--ORDENA generat per bot-->{{ORDENA:Inquisicio}} Categoria:Tribunals desap...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
== AntecedentsAnteced ==
Ja en el [[III Concili de Toledo]] de l'any [[589]] s'ordenava als [[bisbe]]s que investiguessin per extirpar "el [[sacrilegi]] d'[[idolatria]] fermament implantat a [[Hispània]] i [[Septimània]]".
 
En el [[XVI Concili de Toledo]] ([[693]]), es va dir que "el bisbe que no es preocupi de la seva extirpació" (referint-se al [[paganisme]]) "seria destituït i hauria de passar un any fent [[penitència]]".
 
:''Vegeu també [[Període catòlic visigot]]
 
== Inquisició episcopal ==
{{principal|Inquisició medieval}}
L'any [[1184]] el papa Luci III incità els bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars. Començà la Inquisició episcopal.
 
Cap al [[1215]] també l'arquebisbe de Tarragona [[Aspàreg de la Barca]] es determinà a combatre el catarisme, especialment a la zona del Montsant i a Prades. El mètode no era el de la inquisició, sinó que manava als monjos de la [[cartoixa d'Escaladei]] que sortissin de la seva clausura a predicar contra l'heretgia. L'èxit no degué ser durador, ja que durant tot el {{segle|XIII}}, i part del XIV, romangueren càtars per aquesta zona.
 
Durant aquesta època els bisbes actuaren segons el seu criteri.
 
== Inquisició pontifícia ==
El 1231, Gregori IX proclamàò no sempre. Aquesta institució reforçava el poder del papa davant dels altres bisbes i per damunt de reis i prínceps.
L'autoritat religiosa és la que limitava a inquirir i arribà a condemnar. La sentència l'executà l'autoritat laica. Des de l'[[XI Concili de Toledo]] ([[675]]) hi hagué també antecedents de la prohibició de "matar… mutilar…ordenar a un altre que ho faci". És l'any [[1252]], quan el papa [[Innocenci IV]] en la butlla ''[[Ad extirpanda]]'' va autoritzar la tortura per tal que el processat confessés. S'indica, però, que sigui "sense mutilar ni posar en perill la vida de l'acusat".
 
Aquesta Inquisició pontifícia es va consolidar a Occitània, Provença, Milà, Gènova, Florència … també a la corona d'Aragó, on entre els inquisidors hi havia el dominic i conseller reial d'alt nivell de cultura [[Sant Ramon de Penyafort]]. A l'entorn de [[1230]] arribaren molts càtars des d'Occitània a Catalunya. Els concilis de la [[Tarraconense|província eclesiàstica Tarraconense]] se'n feren ressò des d'aquest anys fins al [[1318]]. La Inquisició Papal va arribar a Catalunya el [[1232]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Llorente |nom=Juan Antonio |títol=España y la Inquisición |url= http://books.google.cat/books?id=d4QNC0lT7DgC&dq=1232+inquisicion+catalunya&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Editorial Renacimiento |data=2007 |pàgines=p.34 |isbn=8484722678}}</ref>
 
Coincidint en l'època, l'heretgia seguia combatent amb prèdiques, molt valorades pel
 
El procediment inquisitorial s'iniciava amb l'arribada dels inquisidors a una localitat específica, que sol·licitava en primer lloc la col·laboració de les autoritats civils que, de negar-se a prestar-la, incorrien en l'excomunió o l'entredit segons el grau de desacatament. Es concedia un període de gràcia (Edicte de Gràcia) durant el qual els heretges podien lliurar-se lliurement. Passat aquest període s'acceptaven denúncies de qualsevol persona, fins i tot de delinqüents i altres heretges (Edicte de Fe). Els denunciats mai coneixien els delators suposant què n'hi hagués. L'acusació exacta també es considerava secret sumarial.
 
Dos informants solien ser suficients per aixecar càrrecs. Passat el termini sense confessar, al presumpte heretge se li confiscava la propietat. Llavors el tribunal convocava al sospitós, l'interrogava i tractava d'obtenir la confessió necessària per a la condemna. L'inquisidor no podia acusar directament, sinó que havia d'obtenir una confessió.
 
El concili de Narbona de 1235, ordenà que les sentències es fessin fonamentades en proves irrefutables, i, sota criteri que és "preferible un culpable en llibertat que un innocent condemnat". Se sap, però, que sovint els presos ignoraven fins i tot quins eren els càrrecs. Tenien un advocat defensor, però que limitava la seva funció a recomanar la confessió dels càrrecs.
 
Una [[Ad extirpanda|butlla papal de 1252]] va autoritzar els inquisidors l'ús de la tortura per obtenir confessions. La tortura no s'entenia com un càstig, sinó que era un mitjà de fomentar la confessió i sobretot servia d'exemple a altres persones que podien rebre el mateix tractament. Si una persona confessava i es mostrava penedit, els magistrats aplicaven penes menors.
 
Un cop el Tribunal declarava heretge a l'acusat, se li aplicava un càstig. Aquest podia ser, una flagel·lació, un dejuni, una peregrinació, posar-se una [[gramalleta]], o una multa econòmica. Els càstigs més extrems, i a la vegada més coneguts, van ser la cadena perpètua i l'execució. Atès que per a l'Església era pecat el vessament de sang, els condemnats eren lliurats a les autoritats seculars per a la seva execució, generalment en la foguera.
 
== Inquisició espanyola ==
{{AP|Inquisició espanyola}}
Molts anys més endavant, el [[1478]] per iniciativa de [[Ferran el Catòlic]] i amb la finalitat de combatre als jueus, es crea la [[Inquisició espanyola]], depenent directament de la corona. Va ser l'única institució comuna d'Aragó i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia.
 
El primer període va destacar pel seu rigor i virulència. La seva activitat va ser alta durant les monarquies de la [[dinastia dels Habsburg]], i minvant durant els [[Casa de Borbó|Borbons]], va durar fins al [[1834]].
 
== Inquisició portuguesa ==
En [[1536]] s'estableix la '''Inquisició''' a Portugal,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Moreno Martínez |nom=Doris |títol=La invención de la Inquisición |url= https://books.google.es/books?id=t0OVoFT4N1QC&pg=PA53&dq=1536+portugal+inquisicion&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMIrZnan8WGyQIVhW8UCh3loQJe#v=onepage&q=1536%20portugal%20inquisicion&f=false |llengua= castellà | editorial=Marcial Pons Historia |data=2004 |pàgines=53 |isbn=8495379783}}</ref> que dura fins a [[1794]].
 
== Inquisició romana ==
El [[1545]] es va crear la Inquisició romana, coneguda per [[Congregació de la doctrina de la Fe|Congregació del Sant Ofici]], per a lluitar en contra del [[protestantisme]]. El procediment era diferent del de la inquisició papal. El Sant Ofici vetllava permanentment per la puresa de la fe en tota l'extensió de l'Església catòlica. Era una congregació d'altes dignitats. L'any [[1633]] hi fou processat i condemnat [[Galileo Galilei]].
 
Des de l'any [[1965]] amb en [[Pau VI]], es converteix en la [[Congregació de la doctrina de la Fe|Congregació de la Doctrina de la Fe]], sota la batuta d'un [[prefecte]]. El càrrec el va ocupar des de [[1981]] fins que va pujar al soli pontifici el cardenal Ratzinger [[Benet XVI]]. [[Joan Pau II]] va ordenar el [[1998]] que s'obrissin els arxius secrets d'aquesta congregació, on estaven recollides les actes dels processos de tota l'Europa catòlica. A partir d'aquest fet, es podrà analitzar amb més objectivitat l'abast real, tant ideològic com social i polític de la inquisició.
 
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
* [[Inquisició medieval]]
* [[Inquisició espanyola]]
* [[Inquisidor]]
* [[Inquisidor general]]
* [[Català Fabri]]
* [[Cacera de bruixes a Catalunya]]
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{cristianisme}}
<!--ORDENA generat per bot-->{{ORDENA:Inquisicio}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Inquisicio}}
[[Categoria:Inquisició| ]]
[[Categoria:Tribunals desapareguts]]