República Popular de la Xina: diferència entre les revisions

}}</ref><ref name="Miller">{{ref-web|url= http://www.stanford.edu/group/sjir/6.1.03_miller.html |títol=China an Emerging Superpower? | consulta=24 de desembre, 2007|cognom=Miller |nom=Lyman | editor=Stanford Journal of International Relations}}</ref> Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en termes nominals (el segón més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). La Xina és [[Membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides | membre permanent]] del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic]]. Tanmateix, la Xina s'enfronta a nombrosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing's Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>

Tot i que l'Estat és oficialment ateu, segons les doctrines bàsiques del [[marxisme]], l'Estat permet als ciutadans un grau limitat de llibertat religiosa. Tanmateix, l'Estat és tolerant només amb aquelles organitzacions religioses amb aprovació oficial<ref name=bbc/> i no pas a les altres religions que han de practicar-se d'amagat com ara l'[[Església de casa]]. No hi ha xifres exactes sobre l'afiliació religiosa, ja que no n'hi ha cap d'oficial. Tot i així, el consens general és que la pràctica religiosa ha tingut un augment els últims vint anys<ref name=bbc>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6337627.stm Survey finds 300m China believers]. BBC News. 7 de febrer, 2007. Data d'accés: 12 d'agost, 2008</ref> El 2007 s'estimava que a prop de 300 milions de persones, o el 23% de la població xinesa, tenen alguna creença o afiliació religiosa, xifra que contrasta amb l'oficial de 100 milions.<ref name=bbc/> La majoria afirma que el [[budisme]], el [[taoisme]] i les [[Religió tradicional xinesa |religions tradicionals xineses]], són les creences dominants. El [[mahayana]] (大乘, ''Dacheng'') i els seus subgrups d'[[amidisme]], [[tantai]] i [[zen]] són les denominacions més practicades del budisme. Altres formes, com ara la [[theravada]] i el [[budisme tibetà]] són practicades principalment per les minories ètniques.<ref>Macintosh, R. Scott. [http://www.csmonitor.com/2006/0309/p01s04-woap.html China's prosperity inspires rising spirituality] (9 de març, 2006). Data d'accés: 12 d'agost, 2008.</ref> S'estima que entre 660 i 1.000 milions de xinesos són budistes,<ref>[http://www.vipassanafoundation.com/Buddhists.html Buddhists in the world. Data d'accés: 12 d'agost, 2008]</ref> dels quals 400 milions són taoistes.<ref>[http://www.arcworld.org/downloads/SCMP%20Daoism%2030%20April%202007.pdf Alliance of Religions and Conservation (ARC) ]</ref> Tot i així aquestes xifres poden ser inexactes, atesa l'ambigüitat entre el que es considera un budista practicant i un individu que només en segueix la filosofia sense creure en l'existència de cap [[divinitat]].<ref>[http://www.travelchinaguide.com/intro/religion Religions and Beliefs in China]</ref><ref>[http://www.sacu.org/religion.html Society for Anglo Chinese Understanding (SACU)]</ref><ref>[http://www.index-china.com/index-english/people-religions-s.html Index-China Chinese Philosophies and religions]</ref>

Durant la dècada del 2010 el país presentava un creixement econòmic paral·lel als danys del medi ambient, amb ciutats amb [[pol·lució atmosfèrica]] crònica. El 2015 hi van ocórrer quatre desastres importants: una estampida humana a [[Xangai]] la [[nit de cap d'any]], el bolcament d'un creuer al riu [[Iang-Tsé]], una explosió massiva a un magatzem de productes químics a [[Tianjin]] i el despreniment d'un muntó d'enderrocs i terra excavada al parc industrial de Shenzen. Aquests desastres van ocórrer per negligència malgrat les dures penalitats.<ref>{{ref-notícia|cognom=Traynor|nom=Paul|títol=85 missing from China landslide; residents blame government|publicació=Albuquerque Journal|url= https://www.abqjournal.com/694394/85-missing-from-china-landslide-residents-blame-government.html| consulta=29 març 2018|data=21-12-2015}}</ref>

El 2016 llançaren a l'espai el primer satèl·lit per a ús comunicatiu que empra [[Tecnologia quàntica|tecnologies quàntiques]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Wong|nom=Edward|títol=China Launches Quantum Satellite in Bid to Pioneer Secure Communications|publicació=New York Times|url= https://www.nytimes.com/2016/08/17/world/asia/china-quantum-satellite-mozi.html| consulta=17 gener 2018|data=16-8-2016}}</ref> El 2017 establiren la "primera xarxa comercial de comunicacions".<ref>{{ref-notícia|títol=China sets up first 'commercial' quantum network for secure communications|publicació=Reuters|url= https://www.reuters.com/article/us-china-quantum/china-sets-up-first-commercial-quantum-network-for-secure-communications-idUSKCN1BO0CT| consulta=17 gener 2018|data=13-9-2017}}</ref>

Una notícia del 2018 posà en evidència el mal estat del sistema de sanitat del país, en el quequal els hospitals es troben massificats i on la gent a la cua paga perquè se'ls avanceavanci en les cues per a ser atesos.<ref>{{ref-notícia|títol=Una madre china vende leche materna en la calle para pagar las facturas médicas de su hija recién nacida|publicació=ABC|url= http://www.abc.es/internacional/abci-madre-china-vende-leche-materna-calle-para-pagar-facturas-medicas-hija-recien-nacida-201802051302_noticia.html| consulta=29 març 2018|data=5-2-2018}}</ref>

=== Referències ===