Emirat de Trarza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 82:
Sidi Ould Mohammed Fal no va ordenar l'assassinat per la política profrancesa d'Ahmed Salum II, sinó per la venjança de sang, ja que Ahmed havia matat vint anys abans al seu pare Mohammed Fal, i per motius personals, ja que la iniciativa d'Ahmed el relegava. L'endemà mateix de la mort de l'emir, Sidi, ara emir únic, va iniciar converses secretes amb els francesos a Bou Tilimit (per mitjà de Cheikh Sidïa) per ser reconegut com únic emir. Sidi Oul Mohammed Fal va condemnar l'acció del seu germà Ahmed Ould Deïd i va abdicar el càrrec als peus de Cheikh Sidïa, però fou un muntatge, ja que al cap de dos dies els Oulad Daman li van demanar revocar la seva decisió i va tornar a agafar el títol. La família d'Ahmed Salum II es va refugiar al campament de Saad Bou i va demanar protecció a França que va acceptar protegir als hereus a canvi del suport dels seus partidaris a França.
La successió política d'Ahmed Salum II fou reclamada immediatament pel jove [[Ahmed Salum III Ould Brahim]] Ould Mohammed Al-Habib, cosí germà de l'emir assassinat i cosí de cinquè grau de Sidi. Sentint la seva vida amenaçada es va refugiar amb les fraccions dels Oulad Beniouk i Oulad Zomboti que li eren fidels, just a temps doncs ja les bandes d'Ahmed Ould Deïd venien a buscar-lo; les forces de Ould Deïd i dels Beniouk i Zomboti es van enfrontar al marigot de Teniader, prop de Garak (maig de 1905). Els haratins (els negres dels oasis) d'Ahmed Saloum II, que havien estat reclutat de manera forçada per Ould Deïd, es van passar al camp d'Ahmed Salum III mercès al qual aquest va obtenir la victòria i va fer fugir a Ould Deïd. Però Ahmed Salum III va anar immediatament a fer submissió al francesos a la seva posició de [[Biakh]] (maig de 1905). El juny el comissari interí, en una reunió a Garak, va intimar al pretendent a acabar tota lluita i va establir el control francès sota l'autoritat directe dels residents a Trarza Occidental o Trarza Oriental, assegurant la protecció de les tribus marabútiques i una missió de policia general. Per mantenir al pretendent i els seus 500 guerrers se li va permetre de recaptar el impost ''bakh'' sobre els berbers; els guerrers van quedar exempts del ''zakat''. Ahmed Salum III va agafar el títol d'emir. Sidi havia enviat al seu germà Ahmed Ould Deïd a Garak per demanar una entrevista formal amb el comissari a Saint Louis, però aquesta petició fou refusada, i en canvi fou convocat a [[Podor]] per l'agost. Sidi hi va anar i el 4 d'agost de 1905 va acceptar les condicions que li foren presentades, gairebé les mateixes que al seu rival. Pels francesos ja no hi havia dos emirs titulars sinó dos caps tots dos nominalment emirs, aspirant a rebre una investidura oficial del govern de França, que administraria directament el territori amb l'ajuda dels xeics de les tribus. França va practicar una política de balança entre els dos pretendents. La situació no va durar i al final de l'any 1905 Sidi va abandonar Trarza i es va dirigir a l'[[Emirat d'Adrar|Adrar]] amb els seus partidaris entre els quals el seu germà Ahmed ould Deïd i els dos caps Isselmou i Ahmed Saloum ould Mokhtar Oumou; se li van unir també molts companys de joventut, de guerra o d'estudis com Sidi Ahmed i Sidïa, fill i germà del xeic Sidi Mohammed ben Ahmeddou ben Sliman, dels Oulad Diman. Altres es van quedar a la zona de Bou Tilimit, reagrupats entorn dels seus caps tribals.
La lluita ara entre Sidi i Ahmed Salou III no es va aturar. Aquest darrer tenia el suport una part dels Oulad Ahmed ben Daman, una fracció dels Euleb, els Oulad Beniouk, els Zomboti, els Zeilouïa, els Ahel Ag Mokhtar, els haratins Ahel Cherqi i els Rehahla, tots de la part occidental de Trarza. Sidi tenia darrere seu als Oulad Daman i una part dels Oulad Ahmed ben Daman, dels Euleb (fraccions Oulad Mohammed i Kohel), els Ouled Bou Ali, Aroueïjat, Eoubbeïdàt, Tàghredient i Oulad Agçhar, concentrats a Trarza oriental. Els marabuts estaven dividits i els seus gran caps afavorien a un o altre: Saad Bouh a Ahmed Salum III i Cheikh Sidïa a Sidi. A les capitals territorials, Biakh era centre de reclutament d'Ahmed i Bou Tilimit de Sidi i les mateixes tropes indígenes reclutades pels francesos tenien el seu candidat; els soldats indígenes de Bou Tilimit van marxar contra els de Biakh; van fer ràtzies contra les tribus que li donaven suport i van acampar a Khéo en actitud amenaçadora; els dos residents toleraven per interessos propis aquesta situació i va ser necessària la intervenció del comissari interí del governador general, Adam (febrer de 1906) per posar fi a aquestes rivalitats.
| |||