Renaixença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 79.151.238.235. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Lingüística catalana|Història}}
La '''Renaixença''' fou un moviment cultural i literari del [[català]] del [[segle XIX]] (1833-1892)
== Renaixença catalana ==
[[Fitxer:Origen de l'escut del comtat de Barcelona de Lorenzale.jpg|thumb|300 px|''Origen de l'escut del [[comtat de Barcelona]]'' ([[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]]). Seguint el que diu la llegenda [[Claudi Lorenzale i Sugrañes|Claudi Lorenzale]] pinta (1843-1844) el moment en què [[Carles II el Calb|Carles II]] estén els seus dits en l'escut de [[Guifré el Pilós|Guifré I]], creant l'escut d'armes del [[Comtat de Barcelona]].]]
[[Fitxer:Segell-comte-guifré-I-Barcelona-pilós.jpg|thumb|right|200px|Segell de la [[Renaixença catalana]] dedicat a [[Guifré el Pilós]].]]
Sovint s'ha discutit l'oportunitat del terme '''''Renaixença''''' perquè comporta el seu antecessor, la ''[[Decadència]]''; s'ha proposat la necessitat d'aprofundir en l'estudi d'aquesta mal anomenada ''Decadència''; d'altra banda s'ha negat que sigui entesa com una època i se subratlla que és un moviment cultural que disposa d'estímuls inicials a la dècada compresa entre 1830 i 1840, però que es desenvolupa entre 1840 i 1880. Cada cop és més evident la urgència d'establir el moment en què s'empra de manera sistemàtica el mot ''Renaixença''.<ref name="JMP">Joan Manuel Prado i d'altres, ''Història de la Literatura Catalana'', Fascicles de l'AVUI, Edicions 62, 1989, vol I, {{ISBN|84-8332-596-9}}</ref>
Els conceptes de [[llengua]] i [[pàtria]] queden equiparats per [[Johann Gottfried Herder|Herder]] en el romanticisme alemany. La Renaixença es consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el [[romanticisme]] un interès pel propi passat. Es reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'[[edat mitjana]]. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant ''Renaixement'', referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria. El primer cop que hi ha constància de l'ús del terme és quan [[Pere de Rosselló]] realitza un discurs com a secretari dels [[Jocs Florals]] de 1869. El 1871, es fundà la revista quinzenal ''[[La Renaixensa]]'', però en els seus articles es continua emprant el mot ''Renaixement'' per a referir-se a la pàtria i a les lletres catalanes.
La Renaixença és el període literari que va des del final de la Decadència fins al [[Literatura modernista|Modernisme]], emmarcat per un moviment cultural i de conscienciació nacionalista més ampli (abasta totes les manifestacions culturals), sorgit dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la [[Revolució industrial]]. Així, la Renaixença s'identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.
{{Cita|Intent de recuperar-i definir- una consciència nacional catalana i, alhora, d'adaptar algun dels corrents més vius de la cultura europea. L'intent es realitza en tots els camps de creació i posa en joc ideologies sovint oposades|[[Joaquim Molas]]}}
Linha 30 ⟶ 26:
=== Etapes ===
La llengua catalana mai no havia
Els períodes que segueixen a continuació reflecteixen la realitat del principat. A València el fenomen de la Renaixença és més dissipat per manca d'una burgesia que el sustenti. A les illes cal destacar la figura de [[Marian Aguiló i Fuster|Marià Aguiló]].
==== Antecedents ====
Les investigacions històriques d'[[Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís|Antoni de Capmany]],
Josep Pau Ballot escriu la ''[[Gramatica y apología de la llengua cathalana]]'' entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català. En el capítol ''Origen de la llengua cathalana '', Ballot, aclareix: "per molts anys llengua de corts, la ques parlava en lo palaci, y molt apreciada del senyor rey don Jaume I i demes reys de Aragó".
Linha 55 ⟶ 51:
* [[1858]]: Publicació de l'antologia poètica ''[[Los trobadors Nous]]'', d'[[Antoni de Bofarull]]
* [[1859]]: Publicació de l'antologia poètica ''[[Los trobadors Moderns]]'', de [[Víctor Balaguer]]
==== Els Jocs Florals (1859 - 1877) ====
Linha 91 ⟶ 86:
== Autors ==
Els autors més importants d'aquest moviment van ser:
=== Poesia ===
Linha 107 ⟶ 102:
==== El teatre polític ====
La situació sociopolítica del segle XIX la podem conèixer gràcies a algunes obres de teatre, com les de '''[[Josep Robrenyo i Tort|Josep Robrenyo]]''' (1780?-1838),
*'''El sainet i la comèdia de costums''': Escrit en vers, el '''[[sainet]]''' fou un gènere cabdal del teatre català de la primera meitat del segle XIX. El sainet és una peça teatral curta que tenia com a finalitat provocar el riure i es basa en la caricaturització de situacions quotidianes i de personatges populars estereotipats. Va ser gràcies als sainets que el català es va anar introduint a les representacions teatrals.
| |||