Mineral: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
FFFD
m Revertides les edicions de 176.86.157.187. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
[[Fitxer:Brillanten.jpg|thumb|El [[diamant]] és un mineral fet de [[carboni]] pur.]]
Un '''mineral ÉS UN LIQUID''' és un [[sòlid]] homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat foenformat comptecom noa nomésresultat de la composicióinteracció de processos [[químicageologia|geològics]] deltant materialde sinótipus tambéfísic la seva estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completamentcom diferentsquímic.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bonewitz|nom=Ronald Louis|títol=RocasEls y minerales|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2013|editorial=Ediciones Omega, S.A.|lloc=Barcelona|pàgines=8|isbn=9788428215961}}</ref> La manera comminerals es disposencaracteritzen aper l'espaiformar elsuna [[àtomsestructura cristal·lina]] iés [[Molècula|molècules]]a determinaràdir lesuna sevesestructura propietats.interna Unmolt exem,ordenada i una composició química, [[estructurai cristal·lina]],unes característiquespropietats físiques, gènesi, transformaciódeterminades i aprofitament per l'homeconstants.
 
El terme "mineral" té en compte no només la composició [[química]] del material sinó també la seva estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Bonewitz|nom=Ronald Louis|títol=Rocas y minerales|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2013|editorial=Ediciones Omega, S.A.|lloc=Barcelona|pàgines=8|isbn=9788428215961}}</ref> La manera com es disposen a l'espai els [[àtoms]] i [[Molècula|molècules]] determinarà les seves propietats. Un exemple seria el [[Grafit (mineral)|grafit]] i el [[diamant]], ja que tots dos són formats exclusivament per àtoms de [[carboni]]. Les [[Roca|roques]], en canvi, són agregats de minerals i/o [[mineraloide]]s (amb propietats similars als minerals però sense [[estructura cristal·lina]]), i no tenen una composició química determinada. La [[mineralogia]] és la [[ciència]] que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, [[estructura cristal·lina]], característiques físiques, gènesi, transformació i aprofitament per l'home.
 
Es coneixen milers de formes de minerals,<ref>Es reconeixen {{Usuari:Yuanga/MineralsAprovatsIMA|minerals}} minerals, la llista oficial de l'[[Associació Mineralògica Internacional]] (IMA) és consultable a [http://nrmima.nrm.se//IMA_Master_List_2015-11.pdf The New IMA List of Minerals]; a [http://www.mineralogicalassociation.ca/doc/minstats.pdf Mineral statistics] trobareu una classificació química de les 3.966 minerals reconeguts fins a finals del 2001; a [http://www.gly.uga.edu/railsback/Fundamentals/SystematicMinTable10-IVLS.pdf A table of systematic mineralogy IV: numbers of minerals] hi ha una classificació sistemàtica dels 4.100 minerals reconeguts fins al 2004.</ref> des dels compostos per [[element químic]]s o [[sal (química)|sals]] senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de [[silicat]]s.<ref name=Klein>{{ref-llibre|cognom= James Dwight Dana |nom = James D. |editor = Hurlbut, Cornelius S. |data = 06 de març del 1985 |títol= Manual of Mineralogy |editorial= John Wiley & Sons Inc |edició=20a ed.|isbn= 0-471-80580-7 }} versió lliure més antiga: [http://www.archive.org/details/danasmanualmine00fordgoog edició del 1912]</ref> Normalment, els [[química orgànica|compostos orgànics]] no es consideren minerals, tot i que estrictament parlant, el [[petroli]] o el [[gas natural]], formats per processos geològics, ho serien. El cas del [[Mercuri (element)|mercuri]], és especial, és reconegut com a mineral per l'[[Associació Mineralògica Internacional]] (''IMA'' en [[anglès]], ''International Mineralogy Association'') per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per exemple els diamants artificials, no són considerats minerals encara que tinguin les mateixes propietats.