Teoria del caos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Enllaços externs: - no actius |
+ {{referències}} |
||
Línia 40:
La teoria del caos avançà més ràpidament a partir de mitjan [[segle XX]], quan es van començar a poder utilitzar [[ordinador]]s electrònics. Bona part de la matemàtica del caos implica la repetició indefinida de fórmules matemàtiques simples (evident en el cas dels sistemes discrets; per als sistemes continus, però, les equacions diferencials sempre es poden integrar finalment per un procediment iteratiu). Aquesta repetició indefinida és ideal per a introduir-la en un ordinador.
Un pioner de la teoria fou [[Edward Lorenz]], l'interès del qual en el caos s'inicià accidentalment amb la seva recerca en predicció meteorològica. El [[1961]], Lorenz estava utilitzant un ordinador senzill, un [[Royal McBee|Royal McBee LGP-30]], per a executar una simulació d'un model simplificat de [[convecció]] atmosfèrica. Per estalviar temps, inicià una repetició d'una llarga simulació no des de les condicions inicials de la primera simulació, sinó a partir d'un punt intermedi calculat amb la primera simulació. Sorprenentment, el resultat de la repetició començà a divergir exponencialment respecte a la simulació original. Lorenz deduí correctament que la diferència es devia al fet que, en introduir les condicions inicials, havia utilitzat només tres xifres decimals en lloc de les 6 utilitzades inicialment per l'ordinador; la petita diferència provocà un resultat totalment diferent i fou la primera observació de comportament caòtic en una simulació matemàtica.<ref>{{Ref-web|url=https://www.nationalgeographic.es/ciencia/2017/11/el-efecto-mariposa|títol=Efecto mariposa: ¿el aleteo de una mariposa en Sri Lanka pueda provocar un huracán en EE.UU?|consulta=2019-04-13|cognom=@NatGeoES|llengua=es|data=2017-11-08}}</ref>
== Caos i sistemes complexos ==
Línia 53:
== Referències ==
{{referències}}
=== Nivell divulgatiu i introductori ===
* Figueras, M. ''i cols.'': «Què són i què fan els sistemes dinàmics?» ''Revista Catalana de Física'' vol. 2 núm. 4, 1r semestre de 1998 (Societat Catalana de Física, Barcelona).
|