Marc Valeri Leví: diferència entre les revisions

'''Marc Valeri Leví''' (en [[llatí]] ''Marcus Valerius Laevinus'') fouva ser un [[magistrat romà]]. Probablement fouera nét de [[Publi Valeri Leví|''Publius Valerius Laevinus'']]. Formava part de la [[gens Valèria]] i era de la família dels [[Leví (cognom)|Leví]].

FouVa ser [[pretor peregrí]] ell'any [[215 aC]], però degut a la derrota romana a la [[batalla de Cannes]] del [[216 aC]] tots els funcionaris civils forenvan empleatsser situats en comandaments militars i se li va encarregar el comandament d'unes legions que havien tornat de [[Sicília]] i que forenestaven estacionades a la [[Pulla]] (a [[Lucèria]]), així com una flota de 25 galeres, amb tot el qual havial'encàrrec de controlar la costa de [[Brundusium]] a [[Tàrent]]. Aviat va interceptar a uns ambaixadors de [[Filip V de Macedònia]] que anaven a veure a [[Anníbal]]. Leví va enviar als ambaixadors, el cap dels quals era Xenòfanes, a Roma.

A la tardor va ocupar les ciutats dels [[hirpins]] que s'havien revoltat a favor del cartaginesos. Va deixar guarnicions a Tàrent i a [[Rhegium]] i amb una legió va passar l'hivern a Brundusium per vigilar la costa, ja que s'esperava una invasió macedònia. Van arribar missatgers d'[[Oricum]] que anunciarenanunciaven la caiguda de la seva ciutat i la imminent caiguda d'[[Apol·lònia d'Il·líria]]. Leví va creuar la [[mar Adriàtica]], va recuperar Oricum i va enviar un destacament dirigit per [[Quint Nevi Crista]] que va aixecar el setge d'Apol·lònia, i va ocupar el campament macedoni;. llavorsLlavors es va establir una aliança amb la [[Lliga Etòlia]].

ElL'any [[214 aC]] fouva ser reelegit com a [[propretor]] i després fouho reelegitva tornar a ser cada any fins al [[211 aC]]. L'hivern del 214 al [[213 aC]] el va passar a Oricum. Després (212 i 211 aC) va vigilar els moviments de [[Filip V de Macedònia]] a [[Acaia]] i [[Etòlia]].

Als [[Comicis romans|comicis]] del [[211 aC]], pels seus serveis al nord de Grècia, fouva ser escollit en absència, cònsol per l'any [[210 aC]]. A finals del [[211 aC]] va expulsar als macedonis de [[Zante]], d'[[Oeniades]] i [[Nasos]] a [[Acarnània]];. i vaVa passar l'hivern a [[Còrcira]]. A la primavera del [[210 aC]] va ocupar [[Antícira]] abans d'assabentar-se que havia estat escollit cònsol. Tot i així no va tornar a Roma fins a l'estiu, perquè sembla que es va posar malalt.

Només desembarcar a Itàlia els habitants de [[Càpua]] li forenvan presentadespresentar queixes contra el [[procònsol]] [[Quint Fulvi Flac (cònsol segle III aC)|Quint Fulvi Flac]] i també de sicilians contra [[Marc Claudi Marcel III|Marc Claudi Marcel]]. Leví va informar al senat dels seus actes els darrers tres anys a Grècia i se li va donar la província d'Itàlia, però per consens va canviar la província per la de [[Sicília]] amb el seu col·lega Marc Claudi Marcel, ja que aquest no era ben vist a l'illa.

Un decret va autoritzar al cònsols a portar subministraments a la flota, elcosa que va alarmar a les ciutats i als aliats, ja sobrecarregats de taxes per la guerra. Leví va proposar que tots els que havien exercit alguna magistratura curul i els membres del senat donessin les seves joies, or, plata i orllautó, ja fos encunyat o en lingots, al [[Erari|tresor]], cosa que fouva ser aprovada i es va complir i va calmar el descontentament de la població afectada pels alts impostos. Després va anar a Sicília i a la tardor va informar de l'expulsió completa del cartaginesos de l'illa. Va entrar a [[Agrigent]] on [[Mutines]], un cap númida enemistat amb els cartaginesos, li va obrir les portes i van seguir altres 66 ciutats: sis ciutats forenvan ser preses per assalt, 20 capturades per traïció, i 40 rendides voluntàriament. Leví va encoratjar als sicilians a reprendre el cultiu del gra, delcosa que sempreabans havien fet i havien estat considerats el graner de Roma. Als esclaus fugitius, criminals, desertors i altres elements perillosos els va enviar a [[Rhegium]] on van formar un cos contra Anníbal i van fer bons serveis al [[Bruttium]].

A finals d'any va haver de tornar a Roma per dirigir els comicis consulars per l'any [[209 aC]], però en arribar es va saber que els cartaginesos havien envaït altre cop Sicília i el senat li va demanar de nomenar un [[Dictador romà|dictador]] per presidir el comicis i el feien retornar a l'illa. Leví no volia nomenar dictador fins al seu retorn a l'illa i es va enfrontar al senat, ja que la llei obligava a fer el nomenament dins el territori d'Itàlia. Un [[tribú de la plebs]] va fer aprovar una llei per imposar obediència a Leví, però aquest va sortir de Roma sense obeir i el nomenament de dictador el va fer el seu col·lega Marcel.

Leví va seguir a Sicília com a procònsol el [[209 aC]]. El seu exèrcit el formaven les restes de les legions de [[Gai Terenci Varró]] i [[Gneu Fulvi Flac]] que per les seves derrotes a [[Cannes (Pulla|Cannes]] ([[216 aC]]) i [[Herdonea]] ([[212 aC]]) havien estat castigades a romandreestar en peu de guerra fins al final de la guerra,. iTenia també els auxiliars sicilians i númides a més d'una flota de 70 galeres. El seu govern fouva ser encertat, va prevenir qualsevol intent cartaginès i va construir i omplir uns magatzems dea [[Catana]] per subministrar gra a Roma.

El [[208 aC]] encara procònsol va creuar a [[Àfrica (província romana)|Àfrica]] amb unes 100 galeres i va assolar la regió de [[Clupea]] rebutjant un contraatac d'una flota cartaginesa, i amb el botí va tornar a [[Lilibea]]. El [[207 aC]] va repetir l'expedició amb el mateix èxit a la zona d'[[Útica]] i va derrotar un petit exèrcit enviat a tallar.li el pas.

ElL'any [[206 aC]] va portar les seves forces a Itàlia i es va estacionar a [[Arretium]] i el [[205 aC]] va lluitar contra [[Magó (204 aC)|Magó]] a [[Ligúria]].

Un mica després fouva ser enviat a [[Delfos (ciutat)|Delfos]] i a la cort d'[[Àtal I de Pèrgam]], per demanar la portada de la deessa [[Gran Mare Frígia (identificada amb [[Cíbele]]) a Itàlia. El Senat va decidir que enviaria a [[Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)|Publi Corneli Escipió Nasica]] per rebre la deessa al port d'[[Òstia]], acompanyat per la majoria de les dones de la ciutat.

El [[204 aC]] va impulsarproposar al senat la devolució dels pagaments que s'havien fet sis anys abans i el [[203 aC]] va participar en la discussió sobre les condiciones que s'havien d'oferir a [[Cartago]] per la pau i va defensar continuarla continuació de la guerra, consell que foues va seguir, cosa que situa Leví en el grup dels Escipions que al senat defensaven aquesta seguitopinió.

Va morir ell'any [[200 aC]] i els seus fills Publi i Marc li van dedicar uns [[jocs funeraris]] amb combat de gladiadors.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=710-711 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>