Viquipèdia

Henry More: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
+image
→‎Pensament: Relació More-Descartes
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Henry More''' ([[12 d'octubre]] de [[1614]] – [[1 de setembre]] de [[1687]]) va ser un [[filòsof]] [[Anglaterra|anglès]] de l'[[escola de Cambridge]].<ref>Aharon Lichtenstein, ''Henry More: The Rational Theology of a Cambridge Platonist'' Cambridge: Harvard University Press, 1962.</ref>
 
<br />
 
== Biografia ==
Henry va nàixer en [[Grantham (Lincolnshire)|Grantham]], [[Lincolnshire]]. Els seus pares eren [[calvinisme|calvinistes]], però ell “mai«mai no va poder engolir eixa dura doctrina”doctrina». En [[1631]] va ingressar en elal [[Christ's College, Cambridge|Christ's College]] de la [[Universitat de Cambridge]], aproximadament en la mateixa època en la qual hola va deixar [[John Milton]]. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i durant un temps va ser [[escepticisme|escèptic]], després del quequal es tornàcentrà en l'estudi dels “escriptors«escriptors platònics”platònics». Va estar fascinat especialment per elpel [[neoplatonisme]], fascinació que mai lino l'abandonaria. La ''[[Theologia Germanica]]'' va exercir una influència permanent sobre ell.
[[File:More - Opere, 1679 - 1383101.jpg |thumb|upright|''Henrici Mori Cantabrigiensis Opera Omnia'', 1679]]
 
Després de llicenciar-se va passar a ser membre de la universitat, per alla que va rebutjar qualsevol altra ofertaopció. En 1675 va acceptar una [[prebenda]] ena la [[Catedral de Gloucester]], però la va deixar en favor del seu amic [[Edward Fowler]], que seria més tard [[Bisbe de Gloucester]].
 
More va tenir deixebles d'importància, entre ells una jove dama, germana de Lord Finch, més tard Earl de Notttingham,i una figura coneguda de la [[Restauració Anglesa|Restauracióanglesa]]. Més tard seria, [[Lady Anne Finch Conway]]. Ella i el seu marit van mostrar moltasempre estima aper Henry More, i en el retir dels seus boscos HenryMore va escriure molts dels seus llibres. L'entusiasme espiritual de Lady Conway va inspirar algunes de les seues meditacions, a pesar que més tard ella es va unir als [[quàquer]]s. Va passar a seresdevenir amiga no només de More i [[William Penn]], sinó també de [[Franciscus Mercurius van Helmont]] (1614-1699) i [[Valentine Greatrakes]], [[taumatúrgia|taumaturg]] del [[segle XVII]]. Ragley va ser centre de devoció i espiritualitat. L'obra ''Divine Dialogues'' (1688), condensa la seua visió de la filosofia i la religió.
 
== Pensament ==
En el seu intercanvi epistolar amb [[René Descartes]], More defensà que ningú no podria «demostrar» que els animals no tinguessin ànima o no compartissin amb els humans la possibilitat d'accedir a una vida ultraterrenal. More considerava que el món no havia estat creat sols per als éssers humans, sinó també per a tots els éssers vius. Basant-se en cites bíbliques, afirmava que allò que s'esperava de l'ésser humà era que exercís un domini basat en la [[compassió]], i advertia que la violència desfermada i els maltractes que patien els animals per part dels homes conduïen a que aquests actuessin d'igual forma amb el proïsme.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cohen|nom=Martin|article=|publicació=101 dilemas éticos|url=|any=2017|data=|editorial=Alianza Editorial|pàgines=341}}</ref>
'''''Spissitude''''' és un terme encunyat per Henry More. Ho va emprar per a descriure una quarta dimensió espacial en la qual creia que s'estenia el regne espiritual. El terme es refereix a la mesura de la [[quarta dimensió]], de forma anàloga a l'extensió en les altres tres dimensions físiques. Així com les direccions cardinals en les tres dimensions es refereixen als termes dalt/baix, nord/sud i est/oest, l'adreça en ''spissitude'' es descriu en termes de [[ana (matemàtica)|ana]]/[[kata (matemàtica)|kata]], termes encunyats per [[Charles Howard Hinton]].▼
 
▲'''''Spissitude''''' és un terme encunyat per Henry More. HoEl va emprar per a descriure una quarta dimensió espacial en la qual creia que s'estenia el regne espiritual. El terme es refereix a la mesura de la [[quarta dimensió]], de forma anàloga a l'extensió en les altres tres dimensions físiques. Així com les direccions cardinals en les tres dimensions es refereixen als termes dalt/baix, nord/sud i est/oest, l'adreçala direccio en ''spissitude'' es descriu en termes de [[ana (matemàtica)|ana]]/[[kata (matemàtica)|kata]], termes encunyats per [[Charles Howard Hinton]].
 
Henry More representa el costat [[teosofisme|teosòfic]] del grup de Cambridge. Va ser un geni espiritual i una figura prominent de la filosofia britànica, menys robust i en alguns aspectes menys erudit que [[Ralph Cudworth]], però de pensament més fèrtil. Es va descriure com obsequiat pel do d'un temperament optimista. Va ser conegut per la seua humilitat i caritat així com per la seua pietat. Roman enterrat en la capella del Christ's College.
 
== Referències ==
<references />
* Aharon Lichtenstein, ''Henry More: The Rational Theology of a Cambridge Platonist'' Cambridge: Harvard University Press, 1962.
 
== Enllaços externs ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_More»