Sultanat de Bornu: diferència entre les revisions

Al {{segle|XIX}} la guerra santa dels fulani a l'oest, va tenir repercussions a Bornu, i el domini sobre els estats hausses (entre Bornu i [[Sultanat de Sokoto|Sokoto]]) va ser disputada. El [[1808]] els fulanis del país, reunits a Gujba, van derrotar al ''mai'' Ahmad ibn Ali i van saquejar la capital Birni N'gazargamu. Un dels caps vencedors va fundar la ciutat i emirat de [[Katagum]] amb el nom de Sarkin Bornu. Ahmad va fugir al Kanem on va demanar ajut al notable cap local [[Muhammad al-Amin al-Kanemi]], que gaudia de gran prestigi pels seus viatges i els seus coneixements. Muhammad va restablir a Ahmad però aquest va morir al cap de molt poc; els fulanis, temporalment rebutjats, van retornar a la seva mort, i el fill i successor Dunama IX Lefiami va demanar altre cop ajut a al-Kanemi.

 

Muhammad va vèncer als fulanis i a Baguirmi i va restaurar a Dunama com a sobirà del Bornu, però després va instal·lar la dinastia com a sobirana del Kanem-Bornu, mentre ell mateix es va instal·lar a Kuka o Kukawa com a verdader sobirà de Bornu, sent el verdader poder a l'ombra de Kanem-Bornu; després d'algunes campanyes va sotmetre el [[Baguirmi]]; el [[1822]] al-Kanemi va rebre la visita de l'explorador Denham; el [[1826]] va intentar restablir l'autoritat del Bornu-Kanem sobre els estats hausses sense gaire èxit, i finalment, derrotat, va morir el [[1837]]. El va succeir el seu fill gran Umar, que va concertar la pau amb els fulanis. Durant les negociacions el sobirà de Bornu i Kanem, Ibrahim IV de Kanem va intentar obtenir l'ajut d'[[Sultanat d'Ouadai|Ouadai]] per expulsar als kanemites però el complot va fracassar i Ibrahim fou executat (1846) i el seu fill Ali IV Dalatumi va morir en combat; llavors Umar Shehu va agafar ''de iure'' el títol que ja tenia ''de facto'', de sobirà de Bornu (Bornu-Kanem); oficialment el títol adoptat fou el de ''Shehu'' (''Shaykh'' o xeic) i va establir la dinastia Kanembu. [[Kuka]] o [[Kukawa]] que havia estat destruïda en les darreres lluites contra Ouadai, fou restaurada. La guerra amb Ouadai va continuar de manera endèmica.