Mohandas Gandhi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+WD |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
Va tornar a l'Índia el [[1915]] i el [[1921]] ja figurava al capdavant del [[Congrés Nacional Indi]]. Va instaurar nous mètodes de lluita (les [[vaga|vagues]] i les [[vaga de fam|vagues de fam]]), i en els seus programes rebutjava la lluita armada i predicava la [[no-violència]] com a mitjà per a resistir el domini britànic. Preconitzava la total fidelitat als dictats de la consciència, arribant fins i tot a la desobediència civil si fos necessari; a més, va lluitar per tornar a les velles tradicions índies. Va mantenir correspondència amb [[Lleó Tolstói]], que va influir en el seu concepte de resistència no violenta. En va destacar la [[marxa de la sal]], una manifestació a través del país contra els impostos a què estava subjecte aquest producte.
[[Fitxer:Gandhi and Kasturbhai 1902.jpg|thumb|300px|esquerra|Gandhi i la seva esposa [[Kasturba Gandhi|Kasturba]] el [[1902]]]]
Empresonat en diverses ocasions, aviat es va convertir en un heroi nacional. L'any [[1931]], va participar en la conferència de Londres, en la qual va reclamar la independència de l'Índia. Es va inclinar a favor de la dreta del Partit del Congrés i, per això, va tenir conflictes amb el seu deixeble [[Jawaharlal Nehru|Nehru]], que representava l'esquerra. El [[1942]], Londres va enviar com a intermediari [[Richard Stafford Cripps]] per negociar amb els nacionalistes; però, atès que no es va trobar una solució satisfactòria, aquests van radicalitzar les seves postures. Gandhi i la seva esposa [[Kasturba]] van ser empresonats: ella va morir a la presó, mentre que ell va dur a terme vint-i-un dies de dejuni.
Línia 59:
Els britànics van arrestar Gandhi i el Comitè de Treball del Congrés, sencer, a [[Bombai]] el 9 d'agost de 1942. Gandhi fou retingut durant dos anys al [[palau d'Aga Khan]] a [[Poona]]. Fou aquí que Gandhi va patir dos terribles cops en la seva vida personal. La seva vella secretària [[Mahadev Desai]], de 50 anys, va morir d'un atac del cor 6 dies després i la seva esposa [[Kasturba Gandhi|Kasturba]] morí després de 18 mesos d'empresonament, el febrer de 1944; sis setmanes més tard, Gandhi va patir un atac sever de [[malària]]. El van alliberar abans del final de la guerra, el 6 de maig de 1944, a causa de la seva precària salut i perquè necessitava ser operat; el Raj no va voler que morís en la presó i que això produís un aixecament de ràbia en la nació. Va aconseguir aturar una situació política delicada -la [[Lliga Musulmana]], per exemple, que uns anys abans havia aparegut marginalment, "avui ocupa el centre de l'escena política"<ref>End of Empire, p.60 Brian Lapping, Granada Publishing 1985</ref> i el tema de la campanya de Jinnah pel Pakistan va ser un important punt a parlar. Gandhi es va reunir amb Jinnah el setembre de 1944 a Bombai, però Jinnah va rebutjar (al·legant que no s'arribaria a una total independència del Pakistan) la proposta de Gandhi del dret de les províncies musulmanes a optar a una part substancial de la unió política futura.
Encara que el moviment ''Quit India'' va tenir un èxit moderat en el seu objectiu, la implacable supressió del moviment va portar ordre a l'Índia abans de la fi del 1943. Al final de la guerra, l'Imperi britànic va donar indicacions clares que l'energia seria transferida a mans índies. En aquest punt Gandhi va cridar a la lluita, i van ser alliberats al voltant 100.000 presos polítics, incloent-hi la direcció del congrés.
| |||