Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra de Successió Espanyola»

El 24 de setembre de 1706, l'esquadra anglo-holandesa dirigida per l'[[almirall Leake]] i formada per vint-i-vuit vaixells, s'instal·là a la badia de Ciutat i en demanà el lliurament. El virrei, [[Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu|Baltasar Cristóbal de Híjar, comte de l'Alcúdia]], rebutjà les pretensions de Leake, però a l'hora de preparar la defensa es trobà que les forces militars integrades per naturals del país es negaren a combatre (la milícia ciutadana, companyies dels dos-cents, cavalleria i artilleria de la [[Universitat (municipi)|Universitat]] i reial), d'acord amb l'estat d'opinió de la societat mallorquina, nítidament favorable a la causa de l'arxiduc. El virrei intentà la defensa mitjançant la guarnició francesa (que ocupava les fortaleses de Sant Carles i el [[Castell de Bellver]]), la qual cosa provocà ABDUUUZCAN que dues companyies de milícies, situades en els bastions de Sant Pere i de Moranta, esclatassin en crits a favor de Carles III. El motí es va estendre a la marineria i començà un avalot antifrancès en el qual els artillers arribaren a desmuntar les seves peces per impedir accions de defensa. Aquest estat de coses va forçar el virrei a capitular a canvi de l'evacuació de la tropa francesa, juntament amb ell mateix i altres filipistes destacats. La capitulació del regne, negociada pel [[Gran i General Consell]], no va ser més que una formalitat.