Enzo rei de Sardenya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
m claudàtor |
||
Línia 4:
Fou el puntal del seu pare en la lluita per al restabliment de l'Imperi i un dels més famosos caps del partit dels gibel·lins, conegut a Itàlia tant per les seves proeses com desventures. Encara molt jove el 1238, casà amb [[Adelàsia de Torres|Adelàsia]] de Massa, hereva dels senyorius sards de Torres i Gallura. i vídua del patrici [[Ubald I Visconti de Gallura|Ubald I]]. Aquest matrimoni, degut a les mires polítiques de l'emperador, li'n donà a aquest motiu per a crear el [[regne de Sardenya]] sota el ceptre del seu fill.
Poc temps va romandre Enzo en els seus Estats, marxà a Itàlia per ajudar al seu pare, i nomenat per aquest vicari general de la [[Llombardia]], es posà al front e les tropes i s'apoderà de Ferrara, motivant aquesta conquesta l'excomunió que contra ell li llençà [[Gregori IX]]. Continuà Enzo la guerra i es féu senyor de diverses places de
El 1243 va socórrer [[Savona]] amenaçada per la república de Gènova, i reclamat per la Llombardia, es distingí en el setge de [[Parma]], i al lliurar batalla a Fossalta ajudant als gibel·lins de Mòdena contra els bolonyesos
Enzo en la seva captivitat cultiva la poesia, conservant-se d'aquest malaventurat príncep una cançó en la ''Raccolta dei poeti antichi'' de Guinta i un sonet que publicà [[Giovanni Mario Crescimbeni|Crescimbeni]], el qual també parla d'altres poesies que es conserven manuscrites. La seva història fou contada per [[Alessandro Tassoni|Tassoni]], que va fer d'Enzo un dels principals personatges de la seva ''Secchia rapita''. S'enamorà de [[Lucia Vendagoli]], amb la qual es casà, doncs el Papa havia anul·lat el seu primer matrimoni, i d'aquest enllaç va néixer un fill, que fou el tronc de la cèlebre família Bentivoglio.
| |||