Luci Emili Paulus Macedònic: diferència entre les revisions

'''Luci Emili Paul·le Macedònic''' –(en [[llatí]] ''Lucius Aemilius L. F. M. N. Paulus Macedonicus'' {{la}}–) (230 o 231 aC - [[160 aC]]) fouva ser un [[magistrat romà]], el membre més distingit de la família ''dels [[PaullusEmili Paule]]'' que formava part de la [[gens Emília]].c

Era fill de [[Luci Emili Paul·le (cònsol 219 aC)|''Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus'']] i va néixer vers ell'any [[230 aC]] o [[229 aC]]. Va créixer influït per les idees aristocràtiques del seu pare;. eraEra partidari d'una estricta disciplina a l'exèrcit i va aprendre a fer [[auguris]] ingressant al col·legi d'[[àugurs]]. ÉsSe'l esmentatmenciona per primer cop ell'any [[194 aC]] quan fouva ser nomenat un dels ''[[triumvirtriumviri coloniae deducendae]]'' per la fundació d'una [[colònia romana|colònia]] a [[Crotona]]. ElL'any [[192 aC]] fouva ser [[edil curul]] amb [[Marc Emili Lèpid (cònsol 187 aC i 175 aC)|Marc Emili Lèpid]], i va triomfar sobre dotze candidats que desprésmés endavant van forenser cònsols. En el seu edilat va perseguir als ''[[pecuarii]]''.

ElL'any [[191 aC]] fouva ser [[pretor]] i va obtenir la província d'[[Hispània Ulterior]] amb títol de [[procònsol]]. A Hispània va fer la guerra als [[lusitans]] ( 191 a [[190 aC]]) i fouva ser derrotat prop de ''[[Lyko]]'', una ciutat dels [[bastetans]], on va perdre sis mil homes;. peròPerò després es va recuperar i va derrotar a l'enemic deixant la [[Bètica]] pacificada per un temps ([[190 aC]]).

Va tornar a Roma el [[189 aC]] i es va presentar candidat al consolat, però les diverses vegades que ho va intentar va perdre l'elecció, fins que el [[183 aC]], fouva ser finalment elegit cònsol junt amb [[Gneu Bebi Tàmfil (cònsol)|Gneu Bebi Tàmfil]]. Va exercir ell'any [[182 aC]]. El [[181 aC]] fouel [[Senat romà|senat]] el va enviatenviar contra els [[ingauns]], un poble [[lígurs|lígur]] que tenia un considerable poder naval i atacava elsles vaixellsnaus mercants;. elsEls [[ingauns]] forenvan completamentser sotmesos completament i les seves fortificacions arrasades;. aA la seva tornada a Roma va obtenir els honors del [[triomf]]. Els següents tretze anys va viure tranquil·lament a Roma, dedicat a educar als seus fills.

Ja feia alguns anys que es disputava la guerra contra el [[Regne de Macedònia]], però no s'aconseguia el triomf definitiu i el [[169 aC]] el poble exigia un general de gran experiència i habilitat;. algunsAlguns notables van pressionar a Paul·le per presentar-se a l'elecció. Paul·le ja passava dels 60 anys i no estava gaire disposat a fer la feina, però finalment, entre aclamacions, es va presentar i fouva ser escollit juntament amb [[Gai Licini Cras]].

La primavera del [[168 aC]] va derrotar els [[il·liris]] i va arribar al [[Regne de Macedònia]] i el [[22 de juny]] va obtenir la [[Batalla de Pidna|gran victòria]] de [[Pidna]] que de fet va posar fi a la guerra;.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Matyszak |nom=Philip |títol=The Enemies of Rome From Hannibal to Attila the Hun |url= |llengua=anglès |editorial=Thames and Hudson |data=2004 |pàgines=53 |isbn=050025124X}}</ref> [[Perseu de Macedònia]] es va rendir i fouva ser fet presoner i portat davant Paul·le que el va tractar amb cortesia i amabilitat.

El [[167 aC]] va restar a Macedònia com a [[procònsol]], temps en quèque va aprofitar per visitar tota [[Grècia]], va reparar algunes injustícies, i va fer diverses donacions. Va tornar llavors a Macedònia, residint a [[Amfípolis]], on juntament amb els deu comissionats especials romans va arranjardecidir el futur de Macedònia;. finalmentFinalment va celebrar uns esplèndids jocs. Abans de sortir de Grècia va anar a l'[[Regne de l'Epir|Epir]] on d'acord a una cruel ordre del senat va donar als seus soldats seixanta ciutats que havien estat aliades de Perseu, amb permís per saquejar-les.

Llavors va anar a ''[[Oricum]]'' i va reembarcar allí per tornar a Itàlia on va arribar cap al novembre del [[167 aC]] amb un botí força considerable, que va dipositar al [[erari|tresor de la república]], provocant la indignació dels soldats que en volien més part;. aixòAixò va provocar alguna oposició però finalment li forenvan ser concedits els honors del [[triomf]] que es va celebrar als darrers dies de novembre del [[167]],. iVa fouser el triomf més esplèndid que Roma mai havia vist: el triomfl'acte va durar tres dies, i al davant del carro triomfal de Paule hi anava el rei vençut i el seu fill;. alAl darrere anaven els dos fills grans de Paul·le, [[Quint Fabi Màxim Emilià|Quint Fabi Màxim]] i [[Publi Corneli Escipió Africà el Jove]], adoptats per les famílies dels [[Fabi Màxim]] i dels [[Corneli Escipió]]. Però al mateixper tempsdesgràcia els seus dos fills més joves van morir, un d'ells amb 12 anys, només cinc dies abans del triomf, i l'altre de 14 anys, tres dies després. Això suposava l'extinció de la família [[Emili Paul·lePaule]].

ElL'any [[164 aC]] fouva ser [[Censor romà|censor]] amb [[Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)|Quint Marci Filip]].

Va morir el [[160 aC]] després d'una malaltia bastant llarga. La fortuna que va deixar era tant reduïda que just va servir per pagar el dot de la seva segona muller. Paule havia estat casat en primeres noces amb Papíria, la filla de [[Gai Papiri Masó]] (cònsol [[231 aC]]) amb la que va tenir quatre fills (dos fills i dues filles);. seSe'n va divorciar i es va casar amb una segona dama de nom desconegut, amb la que va tenir dos fills (els dos morts el [[167 aC]]) i una filla, [[Emília Tèrcia]], que va tenir al seu torn un fill.