Mustafa Kemal Atatürk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
→‎El nacionalisme turc: La foto antiga va ser presa el 1920. Aquestes robes eren un regal d'un xeic libi. (Sheikh Senussi)
Línia 56:
 
Un cop a Damasc, el 1906 Mustafà Kemal va fundar una societat secreta, ''Vatan ve Hürriyet'' ("Pàtria i Llibertat"), en col·laboració amb un estudiant de medicina i un dels seus íntims amics. Va transformar-se en un actiu opositor al règim otomà. El seu únic objectiu era provocar la revolució. Encara que les directrius no estaven clarament tractades ni definides, el jove Mustafà Kemal tenia una idea clara de la [[nació]] oposada a la de l'[[imperi]]. En aquest aspecte va saber aprofitar-se de les aportacions de la [[Revolució Francesa]]. Aleshores hi havia a Damasc molts estrangers, però pocs susceptibles de compartir les seves idees revolucionàries, quan el que ell buscava era un terreny propici per propagar.
[[Fitxer:Ataturk4Atatürk 1912.JPGjpg|thumb|esquerra|Kemal a Trípoli el 19111912]]
Per tal de divulgar a Macedònia aquestes idees, Mustafà Kemal va abandonar clandestinament Damasc en direcció a Salònica, on, amb els seus antics amics, va formar la segona secció del comitè Pàtria i Llibertat. Després del seu retorn a Damasc el [[1907]], va ser destinat a l'estat major del tercer exèrcit a Salònica. Un cop allà, Mustafà Kemal es va retrobar amb els seus antics companys, agrupats tant en l'associació Pàtria i Llibertat com en el "[[Comitè Unió i Progrés]]" (İttihat veu Terakki Partisi), (comunament conegut com els [[Joves Turcs]]), al qual es va afiliar, tot i que les idees revolucionàries no coincidien amb les seves. El 23 de juliol de 1908 el Comitè va fomentar una revolució per proclamar la monarquia constitucional (''Mesrutiyet''). Després d'aquesta reunió, Mustafà Kemal va ser destinat a Trípoli, acceptant la missió de defensar l'última colònia otomana que quedava al nord d'Àfrica. De nou a Salònica, el [[1909]], va prendre part en el II Congrés del Comitè Unió i Progrés. En aquest va suggerir que el Comitè es convertís en un partit polític, que l'exèrcit es mantingués al marge de la política, que s'imposés el principi d'igualtat i s'establís una distinció entre els afers religiosos i els governamentals.