Irlanda celta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
argument duplicat
m claudàtors
Línia 59:
|notes =
}}
'''Irlanda celta''' o ''Irlanda gaèlica'', correspon a l'ordre polític establert a l'[[illa d'Irlanda]] fins a la conclusió de la seva [[reconquesta Tudor d'Irlanda|conquesta per part dels Tudor]]. Durant la major part d'aquest període, Irlanda va ser un mosaic de [[clan]]s i [[Tribu (antropologia)|tribus]] organitzades al voltant de quatre províncies històriques que competien contínuament pel control del territori i els recursos: [[Leinster]] (''{{lang|ga|Laighin}}''), [[Connacht]] (''{{lang |ga|Connachta}}''), [[Munster]] (''{{Lang|ga|An Mhumhain}}'') i [[Ulster|Úlster]] (''{{Lang|ga|Cúige Uladh}}''). Aquests petits regnes independents es denominaven ''[[túath]]'', i entre aquests, destacaven Connacht i Úlster.<ref name="Eire">{{ref-web |url=http://www.natureduca.com/geog_paises_irlanda3.php |títol=Irlanda (o Eire) |dataaccés=19 de novembre de 2012 |nom=Asociación Española para la Cultura, el Arte y la Educación]]}}</ref> La seva principal activitat consistia en la ramaderia, encara que també practicaven l'agricultura.<ref name="Eire"/>
 
A la fi del [[segle XII]] es va produir la [[invasió normanda d'Irlanda|invasió normanda]], que situaria una part important de l'illa sota el control de la noblesa [[cambro-normand|cambro-normanda]]. Aquesta àrea controlada pels invasors rebria el nom de ''[[senyoriu d'Irlanda]]''. No obstant això, durant els segles següents, la Irlanda gaèlica recuperaria terreny, bé mitjançant la conquesta, o mitjançant l'[[més irlandesos que els mateixos irlandesos|assimilació cultural dels nouvinguts]]. A la fi del [[segle XV]], únicament una petita franja de terreny al voltant de [[Dublín]] (coneguda com ''[[la Palissada]]'') quedava fora de la influència gaèlica.<ref>{{ref-web |url=http://www.bbc.co.uk/northernireland/ashorthistory/archive/topic45.shtml |títol=Irlanda del Nord — Una curta història |dataaccés=23 d'octubre de 2012 |llengua=anglès}}</ref>