Juan Goytisolo Gay: diferència entre les revisions

'''Juan Goytisolo i Gay''' ([[Barcelona]], [[1 de juny]] de [[1931]] - [[Marràqueix]], [[Marroc]], [[4 de juny]] de [[2017]])<ref>[http://www.ccma.cat/324/mor-lescriptor-juan-goytisolo-als-86-anys-a-marrakech/noticia/2792504/ Mor l'escriptor Juan Goytisolo als 86 anys a Marràqueix]</ref> fou un [[escriptor]] i [[periodista]] [[catalans|català]] en [[castellà]]. Provinent d'una petita família burgesa, va haver d'exiliar-se a [[París]], on treballà com a editor per a l'editorial Gallimard. Va impartir classes en diverses universitats americanes i fou articulista del diari ''[[El País]]''. Des de [[1997]] vivia al [[Marroc]], on l'[[Institut Cervantes]] va batejar la biblioteca de la seva seu a [[Tànger]] amb el seu nom. El [[2008]] el Ministeri de Cultura espanyol va atorgar-li el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] en reconeixement a la seva trajectòria. Fou escollit guanyador del [[Premi Cervantes]] en l'edició del 2014.<ref>{{ref-web |url= http://www.ccma.cat/324/Juan-Goytisolo-guanya-el-premi-Cervantes-2014/noticia/2605412/ |títol= Juan Goytisolo guanya el premi Cervantes 2014 |editor= 324.cat |data= 24 de novembre 2014 |consulta= 25/11/2014}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.lavanguardia.com/cultura/20150423/54430141797/juan-goytisolo-recibe-el-premio-cervantes-de-manos-del-rey.html|títol = Juan Goytisolo recibe el premio Cervantes de manos del rey|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>

Tercer de quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis) d'un matrimoni barceloní de classe mitjana, aviat va conèixer les penúries de la guerra: fam i, molt especialment, la mort de la seva mare, Julia Gay, a mitjans de març de 1938 en un&nbsp;[[Bombardeig de Barcelona (març de 1938)|bombardeig a Barcelona per part de l'aviació italiana]]&nbsp;quan Juan només tenia set anys. Una vegada acabada la&nbsp;[[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]],&nbsp;va estudiar al col·legi dedels [[jesuïtesJesuïtes de&nbsp; Sarrià]]&nbsp;i, posteriorment, al [[La Salle Bonanova|col·legi de la Bonanova dels Germans de les Escoles Cristianes]]. El 1948 va ingressar a la&nbsp;[[Universitat de Barcelona]], en la que va començar la carrera de&nbsp;[[Dret]]&nbsp;amb la intenció de convertir-se en diplomàtic. Durant la seva època universitària va descobrir la literatura contemporània i va manifestar inequívocament el seu ateisme.

Malgrat que la seva afició literària el va animar a escriure novel·les des dels catorze anys, la seva primera obra publicada, ''Juegos de manos'', és de 1954, data en què va abandonar la universitat. En un dels seus viatges a&nbsp;[[París]],&nbsp;va conèixer a&nbsp;[[Monique Lange]], amb la que va compartir gran part de la seva vida. El 1956 va complir sis mesos de servei militar comocom a sergent a Mataró, fet que inspiraria elements dels relats ''La guardia''&nbsp;i&nbsp;''Aquí abajo'', inclosos en el llibre&nbsp;''Para vivir aquí''. Aquell mateix any es va instal·lar a la capital francesa i va començar a treballar com a assessor literari dea l'&nbsp;[[Éditions Gallimard|editorial Gallimard]]. A partir d'aquesta data va residir a diferentesdiferents localitats de fora d'Espanya: París,&nbsp;[[Tànger]],&nbsp;[[Marràqueix]]... Entre 1969 i 1975 va exercir de professor de [[literatura]]&nbsp;a universitats de&nbsp;[[Califòrnia]],&nbsp;[[Boston]]&nbsp;i&nbsp;[[Nova York]]; d'aquesta època son les seresseves edicionesedicions de la [[Novela picaresca|novel·la picaresca]]&nbsp;del segle&nbsp;XVII&nbsp;[[Estebanillo González|''Vida de Estebanillo González, hombre de buen humor'']]&nbsp;i la combativa&nbsp;[[Antología|antologia]]&nbsp;de l'heterodoxeheterodox decimonònic&nbsp;[[José María Blanco White]], escrita amb l'evident intenció subterrània d'atacar en doble lectura el tancat règim franquista, que va prohibir o va censurar diversasdiverses de les seresseves obres i va mantenermantenir, per mitjà de la Premsapremsa oficial, una contínua hostilitat vers l'escriptor. En paraules dedel crític [[Jordi Amat Fusté|Jordi AmaAmat]]<nowiki/>t, volia «destruir la tradició carca d’una pàtria zombi i invalidar la llengua castissa del sistema que ocultava la realitat de la misèria, la intolerància i la repressió».<ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/opinion/20170606/423216175058/foc-goytisolo.html|títol=Foc Goytisolo|consulta=8 juny 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref>».

Va morir el&nbsp;[[4 de juny]]&nbsp;de&nbsp;[[2017]]&nbsp;a&nbsp;[[Marràqueix]],&nbsp;[[Marroc]], als 86 anys d'edat.&nbsp;Va ser enterrat el dilluns&nbsp;[[5 de juny]]&nbsp;de&nbsp;[[2017]]&nbsp;al cementiri civil de&nbsp;[[Larraix]], localitat a prop de [[Tànger]]. En la seva làpida es pot llegir: «Juan Goytisolo. Escriptor. [[Barcelona]] 1931-[[Marràqueix]] 2017». Al seu costat hi ha la tomba de l'escriptor [[Jean Genet]], mort el&nbsp;[[1986]].&nbsp;A la cerimònia van prendre la paraula el seu [[marmessor]],&nbsp;[[José María Ridao]], l'arabista Lola López Enamorado i la seva traductora al francès, Alin Schulman, que va citar uns versos de&nbsp;[[Federico García Lorca]]: “Tardará«Tardará mucho tiempo en nacer, si es que nace, un español tan claro y tan rico en aventuras”aventuras». El Consellerconseller de cultura de l'ambaixada d'Espanya, Pablo Sanz, va parlar en representació de l'ambaixador Ricardo Díez-Hochleitner.