Corts d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Vegeu també: enlace |
mCap resum de modificació |
||
Línia 59:
El [[1592]] [[Felip II de Castella]] va convocar les Corts d'Aragó a [[Tarassona]]. Cap institució aragonesa no fou suprimida però foren remodelades a fons. A partir d'aquell moment el rei tingué el dret de nomenar virreis d'Aragó, encara que aquests no fossin aragonesos.<ref name=GEA/> La [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Generalitat d'Aragó]] va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilància del territori, i també li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. Encara més a partir d'aleshores la Corona va poder destituir al [[Justícia d'Aragó]] i la cort de justícia es va posar sota el control del monarca.<ref name=GEA/> Finalment, es van modificar encara d'altres aspectes del sistema legal aragonès, que va perdre així bona part de la seva independència i tradició constitucionalista. Van existir fins a [[1707]], quan [[Felip V d'Espanya|Felip V]] les va suprimir amb els [[Decrets de Nova Planta]], eliminant la independència de la corona d'Aragó i convertint les [[Corts de Castella]] a les [[Corts Generals]] integrant a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.
== Eleccions autonòmiques ==
La Llei 2/1997, de 16 de febrer, Electoral de la Comunitat Autònoa d'Aragó establia en l'article 13 com es fixa el nombre de diputats per província.<ref name="perezlama">{{ref-llibre |cognom=Pérez de Lama |nom=Ernesto (dir.) |títol=Manual del Estado Español 1999 |pàgines=336|lloc=Madrid |editorial=LAMA |any=1998 |isbn=84-930048-0-4}}</ref>
== Repartiment de Diputats a les Corts d'Aragó (1983-2011) ==
| |||