Jean-Baptiste Lamarck: diferència entre les revisions

La [[Revolució Francesa]] esclata el 1789 i suposa canvis importants en la vida de Lamarck: tot i que el primer de maig de 1790 és nomenat pensionari de l'Acadèmia de les Ciències (amb una pensió inicial de 1200 francs de l'època), la Revolució suprimeix la Acadèmia el 8 d'agost de 1793 i Lamarck perd automàticament aquesta pensió.<ref name="lamarck-cnrs"/> En canvi, des del 10 de maig d'aquest any de 1793, els revolucionaris transformen el [[Jardí Reial de les Plantes Medicinals]] en el [[Museu Nacional d'Història Natural (França)|Museu Nacional d'Història Natural de França]] i Lamarck hi obté una plaça de professor. Amb la reorganització de la institució es creen dotze càtedres, cadascuna ocupada per un professor especialitzat. Una d'aquestes càtedres, la d'animals inferiors, és confiada a Lamarck: el 1793 esdevé ''Professor d'Història Natural dels insectes, els cucs i els animals microscòpics'', amb un sou inicial de 2.500 francs.<ref>Jean Lhoste, ''Les Entomologistes français (1750-1950)'', Éditions INRA/OPIE (1987).</ref> Lamarck s'ocupa, a més, de la biblioteca del Museu<ref name="lamarck-cnrs">[http://www.lamarck.cnrs.fr/chronologie/ Chronologie de la vie de Jean-Baptiste Lamarck], resum biogràfic publicat pel CNRS.</ref> i, per primera vegada després de tants anys de perseverància, a l'edat de 49 anys es guanya finalment la vida treballant en l'àmbit de la història natural amb accés a laboratoris, col·leccions d'especimens, jardins, llibres i tot el material necessari, autoritat per a impartir un ensenyament i un auditori que l'escoltés.<ref>Louis Roule, treball de recerca i conferència: «[http://doi.org/10.3406/bmsap.1929.9302 Lamarck, sa vie et son oeuvre]», ''in'' ''Bulletins et Mémoires de la Société d'anthropologie de Paris''; VII° Série. Tome 10, 1929. pp. 46-61;</ref>

 

 

Durant aquests anys participa en l'elaboració del [[calendari republicà]], basat en els cicles de la natura, i comença a donar les seves classes al Museu, classes que l'haurien de dur a la publicació de la seva obra cabdal, ''[[Philosophie zoologique|Filosofia zoològica]]''. En aquella època inicia les seves publicacions en el camp de la meteorologia i la hidrogeologia. Publica diversos treballs, com ''De la influència de la lluna a l'atmosfera terrestre'', una memòria que suposarà el primer esbós de la Hidrogeologia, que publicarà el [[1802]], i els ''Anuaris Meteorològics'' (1799-1809) que van tenir força renom i van animar la possibilitat de desenvolupar una meteorologia científica.