Joseph-Louis Gay-Lussac: diferència entre les revisions

Un altre resultat important de la investigació conjunta de Gay-Lussac i Thénard és el mètode de l'[[anàlisi elemental]] de compostos orgànics. Hi havia enormes dificultats per determinar quantitativament la proporció dels quatre elements carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen que formaven els els compostos orgànics analitzats. Des de Lavoisier se'ls cremava per transformar l'hidrogen en l'aigua i el carboni en àcid carbònic; però la dificultat pràctica era produir una combustió completa i, tanmateix, fer-ho prou lentament per evitar detonacions o projeccions. Fou l'ús acurat de [[clorat de potassi]], <chem>KClO3</chem> que Gay-Lussac i Thénard resolgueren aquest problema el 1810.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gay-Lussac|nom=L.J.|cognom2=Thénard|nom2=L.J.|article=Extrait d'un Mémoire sur l'analyse végétale et animale|publicació=Journal de physique, de chimie, d'histoire naturelle et des arts|url=https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9605138m/f263.image|volum=70|data=1810|pàgines=257-266}}</ref> El 1815 Gay-Lussac substituí el clorat de potassi per [[òxid de coure(II)]]; aquest procés, en què la combustió és més tranquil·la, és el que, amb algunes variacions, s'utilitza avui en dia.[[Fitxer:Gay-lussac burette.jpg|miniatura|300x300px|Bureta de Gay-Lussac]]