Boléro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24:
 
=== Ravel i la seva obra ===
Hi ha artistes que veuen tota la seua producció enfosquida per l'èxit d'una única obra; paradoxalment, aquesta obra compleix rarament l'objectiu que li havia estat assignat. Fins i tot, sovint el seu autor la considera menor o imperfecta. Hi ha els exemples de [[Tomaso Albinoni]] (''Adagio en sol menor''), [[Johann Pachelbel]] (''Canon i Giga en re major''), [[Paul Dukas]] (''[[L'aprenent de bruixot]] '') i fins i tot [[Georges Bizet]] (''[[Carmen (òpera)|Carmen]]''). Quan Ravel va començar a adonar-se'n que aquest ''Boléro'', reclamat pertot, podia fer-li patir aquesta sort, va sentir la necessitat, en diverses ocasions, de precisar les seues intencions quant al significat de l'obra.
 
:''«Desitge vivament que no hi haja malentesos amb el propòsit d'aquesta obra. Representa una experiència en una direcció molt particular i limitada, no cal pensar que busca aconseguir cap altra cosa que la que aconsegueix. Abans de la primera execució, jo havia fet aparèixer un advertiment dient que havia compost una peça amb una durada de disset minuts i que consistia només en un teixit orquestral sense música — en un llarg ''crescendo'' molt progressiu. No hi ha contrast ni pràcticament invenció a l'excepció del pla i del mode d'execució. Els temes són en conjunt impersonals — unes melodies populars de tipus àraboespanyol habitual. I (malgrat que algú haja pogut pretendre el contrari) l'escriptura orquestral és simple i directa al llarg de tota l'obra, sense la més mínima temptativa de virtuosisme. (…) Pot ser a causa d'aquestes singularitats que cap compositor estima el ''Boléro'' — i des del seu punt de vista tenen tota la raó. He fet exactament allò que volia fer, i per al públic hi ha dues opcions: prendre-ho o deixar-ho.»''<ref>Font : entrevista concedida per Maurice Ravel al London's Daily Telegraph, 1931, A: Orenstein A, ''Maurice Ravel : Lettres, écrits et entretiens'', Flammarion, 1989, p. 365</ref>