Midó: diferència entre les revisions

L'origen de l'ús del midó de manera industrial data a l'època dels Egipcis, on es feia servir per a la fabricació del pergamí de papir i com adhesiu. Altres referències situen el midó en temps de l'Imperi Romà com a blanquejador i enduridor de teixits. A Europa, la industriaindústria del midó s’ha basat bàsicament en la patata i va evolucionar cap a la industria textil on el seu ús principal era com agent d'aprest.<ref>{{Ref-llibre|cognom=DZIEDZIC|nom=S.Z.|cognom2=KEARSLEY|nom2=M.W.|títol=Handbook of starch hydrolysis products and their derivatives|url= https://www.worldcat.org/oclc/840284077|edició=First edition|llengua=anglès|data=1995| editorial=Springer Science & Business Media|lloc=Dordrecht|pàgines=|isbn=9781461521594}}</ref>

L'origen de l'ús del midó de manera industrial data a l'època dels Egipcis, on es feia servir per a la fabricació del pergamí de papir i com adhesiu. Altres referències situen el midó en temps de l'Imperi Romà com a blanquejador i enduridor de teixits. A Europa, la industriaindústria del midó s’ha basat bàsicament en la patata i va evolucionar cap a la industria textil on el seu ús principal era com agent d'aprest. Després de la guerra, a Europa es va veure que es podía substituir el midó de la patata pel del blat de moro, ja que la patata era estacional mentre que el blat de moro es cultivava contínuament. Això fou el principi de la diversificació de les fonts de midó que trobem avui dia.